tag:blogger.com,1999:blog-53079687913571985442024-02-18T19:06:36.873-08:00VIATGES MOTXILERUSELS VIATGES QUE HAN DONAT PEU ALS ARTICLES I FOTOS DEL BLOG HAN ESTAT A PAISOS COM: BOSNIA, COREA DEL NORD-DPRK, XINA,IRAQ, IRAN, POLINESIA FRANCESA, NOVA ZELANDA, LIBAN, SIRIA, INDONESIA, LAOS, CAMBOTJA, VIETNAM, CUBA, MARROC, TURQUIA I KURDISTAN TURC, PALESTINA-ISRAEL, MALAISIA, TAILANDIA, HAWAII,...ACTUALMENT SóC VIVINT A TAILÀNDIA, ON JA FA UNS ANYS QUE TREBALLO (I DES DE ON INTENTO VIATJAR I EXPLORAR TANT COM PUC).Dani Farrúshttp://www.blogger.com/profile/11895012891000842530noreply@blogger.comBlogger158125tag:blogger.com,1999:blog-5307968791357198544.post-47382590028352460222017-05-14T00:33:00.001-07:002017-05-14T22:03:30.924-07:00ADÉU A MOANI AKAKA, LLUITADORA INCANSABLE PER HAWAII (I LA SEVA GENT)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="line-height: 150%;">
<span style="color: white;"><br /></span>
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhznLaAUXeGufM7CnbydD04Qj1I9505MKP4SNe9i3kfBpYHATKCuE4Sc825Z5LGCdCgFFKJKgTdLOVY05Hz7XBH4IhNPCJpv1ZTq2h0S_xQP1CbagneyklJEYtRkCbCcK99cDh7YI2dCBCg/s1600/17883491_427904467567238_5783669590029609668_n.jpg"><img align="BOTTOM" border="0" height="390" name="graphics2" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhznLaAUXeGufM7CnbydD04Qj1I9505MKP4SNe9i3kfBpYHATKCuE4Sc825Z5LGCdCgFFKJKgTdLOVY05Hz7XBH4IhNPCJpv1ZTq2h0S_xQP1CbagneyklJEYtRkCbCcK99cDh7YI2dCBCg/s400/17883491_427904467567238_5783669590029609668_n.jpg" width="400" /></a></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;">“<span style="font-family: "times" , serif;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Prefereixo
fer història que fer diners”</span></i><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">,</span></span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;">“<span style="font-family: "times" , serif;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Tothom
ve al paradís, però els kanakes (Natius Hawaians) n'han de marxar.”</span></i></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "times" , serif;"><span style="color: white; font-size: medium;">o</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;">“<span style="font-family: "times" , serif;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Ells
estan preocupats pel que passa a l'Espai, mentre a casa seva la gent
està sofrint”</span></i></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white; font-family: "times" , serif; font-size: medium; line-height: 150%;">Són
cites extretes de les entrevistes que vaig fer a Moanikeala Akaka al
juny de l'any passat. Van ser entrevistes que es van allargar i
allargar. Ella, feliç de poder donar la seva versió d'aquelles
històries de la història de les lluites dels Natius Hawaians, des
de principis dels 70 fins a l'actualitat, que no deixava de ser la
seva pròpia història. Ho explicava amb passió i orgull,
reivindicant-se com una de les precursores d'aquelles lluites. I jo,
interessadíssim en aprendre més i més d'aquell Hawaii amagat i
pervertit, dels que no van callar ni van abaixar el cap; escoltant
els relats d'aquelles lluites, de les quals havia llegit i sentit
tant, de primera mà.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "times" , serif;"><span style="color: white; font-size: medium;">Teníem
una altra (com a mínim) conversa pendent, per a lligar alguns temes
que em quedaven penjats i ampliar informació però, sobretot, perquè
m'encantava escoltar-la, amb aquella lucidesa i aquella força i
convenciment, i m'enpescava qualsevol excusa per a tenir
l'oportunitat de poder tornar a conversar-hi. Però vam anar
posposant la cita, un parell de vegades perquè jo, per motius de
feina i personals, no podia i, l'última vegada, perquè el Tomàs,
el seu company, em va explicar que hauríem d'esperar, que la Moani
era a l'hospital però que, tal com era, es mantenia forta
mentalment. Coneixent-la no me'n quedava cap dubte. D'això ja fa
uns mesos. Però, fins i tot a les guerreres que s'han enfrontat als dragons més poderosos els arriba la seva hora, i a la Moani li
va arribar el passat mes d'abril.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "times" , serif;"><span style="color: white; font-size: medium;">I torno
a repassar totes les notes de les nostres converses, em rellegeixo
el que ja tenia escrit sobre ella, i em remiro el vídeo de Youtube
anomenat: “Mauna Kea TMT Blockade Arrests”, on es veu la
Moani en tota la seva plenitud, i tot just fa dos anys! Una Moani que
a la seva edat, amb el seu monyo de cabell blanc recollit per una
diadema de flors marrons, les seves grans ulleres de pasta, i la roba
fosca i discreta que contrasta amb uns cridaners, com ella, mitjons
de color rosa, és detinguda i emmanillada en les protestes contra la
construcció del que ha de ser el telescopi més gran del món, en la
muntanya més sagrada pels hawaians, i que és la més alta del món
(comptant des de el fons marí), l'impressionant Mauna Kea, a la Big
Island. Hi ha molts més manifestants, i més detinguts, i hi ha
crits i càntics, però a qui se sent més és a ella, que no para de
cridar i d'avergonyir als policies que la detenen:</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;">“<span style="font-family: "times" , serif;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">És
repugnant que estigui emmanillada, com una criminal. Estem aquí per
protegir aquesta aina (terra), i mira'ns. </span></i><span style="text-decoration: none;"><i><span style="font-weight: normal;">Us
hauríeu d'avergonyir de fer això! Estem aquí amb l'esperit de pau
i aloha i ens tracteu com una colla de criminals!”</span></i></span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "times" , serif;"><span style="color: white; font-size: medium;"><span style="text-decoration: none;">Quan li trec el tema se'n riu, però també s'indigna: “</span><span style="text-decoration: none;"><i>No
m'havien emmanillat mai, i ara que tinc setanta anys m'han
d'emmanillar per primera vegada?”</i></span><span style="text-decoration: none;"> Quants
cops ha estat arrestada és la següent pregunta lògica, però la
resposta és imprecisa, necessita de massa càlculs i suposo que li
fa mandra haver de repassar tota la seva llarga trajectòria
d'activista: “</span><span style="text-decoration: none;"><i>La
primera vegada, als anys setanta, pel tema de Kalama; tres vegades
per protestes contra l'energia geotermal, i per invasió als anys
vuitanta, varis cops pel Mauna Kea... I per moltes altres coses.
Però mai he anat a la presó, sempre han estat arrestos per
desobediència civil.”</i></span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "times" , serif;"><span style="color: white; font-size: medium;"><span style="text-decoration: none;"><i><br /></i></span>Una
frase en la qual es fa evident que ha estat involucrada en moltes
lluites, des de principis dels setanta fins ara; més de quatre dècades de
donar la cara i ser a primera fila. Lluites que han sigut cabdals en la
resistència dels Natius Hawaians: </span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "times" , serif;"><span style="color: white; font-size: medium;">- La
Vall de Kalama (Oahu), en contra de l'expulsió de grangers locals
d'uns terrenys on volien construir cases per rics (considerada per
molts com la primera lluita d'aquest renaixement activista hawaià modern en
defensa de les seves terres i els seus drets, i en contra de la
sobreexplotació del paradís i "prostitució" de les
illes).</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "times" , serif;"><span style="color: white; font-size: medium;">-
L'activisme per defensar l'illa de Kahoolawe, potser la lluita més
memorable, i que va acabar amb un èxit, ja que després d'anys
d'ocupacions de l'illa i de protestes, els activistes van aconseguir
que l'Exèrcit dels Estats Units deixés de bombardejar l'illa i de
fer-la servir per a entrenaments militars i proves d'armament. </span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "times" , serif;"><span style="color: white; font-size: medium;">- També va
estar molt involucrada en la reivindicació dels drets dels presos
hawaians, creant un Comité de solidaritat i ajuda.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "times" , serif;"><span style="color: white; font-size: medium;">- I va ser una de les líders en l'ocupació de l'Aeroport de Hilo de l'any 1978, en que es protestava perquè part de l'aeroport estava construït en terres que,
legalment, havien de ser pels Natius Hawaians i aquests no en rebien, ni
n'havien rebut, cap contraprestació. </span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "times" , serif;"><span style="color: white; font-size: medium;">- I per
parar proves militars a la Big Island; i la lluita del Mauna Kea, i
en defensa del medi ambient... I tantes d'altres.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "times" , serif;"><span style="color: white; font-size: medium;">La seva
lluita s'ha desenvolupat bàsicament al carrer, sobre el terreny,
però també va provar la política, entrant a l'Oficina d'Afers
Hawaians per mirar si, des de allà, podia fer quelcom pel
seu país i la seva gent. Cremant tots els cartutxos; fent tot el
possible per mirar d'aconseguir l'impossible.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;"><img align="BOTTOM" border="0" height="225" name="graphics1" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggkof4EX7qUnDOvYsHUCd18W9k7Fc2-JcesB6qHPvzvYwbG7VQqHMN_7mtqvGtWKKQ4KUkS_ZaRVxYcwsLeAhoUMdLSKAEkFXVJJZfOj7QlG-5rJ7_dt6ZyNee1AZqCckGlpSwIIEdKvQu/s400/maxresdefault.jpg" width="400" /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1; text-decoration: none;">
<span style="color: white;"><span style="font-family: "times" , serif; font-size: medium; line-height: 150%;">La
primera vegada que em vaig interessar per la Moani i vaig decidir
contactar-hi va ser arrel d'un llarg article sobre les lluites a la
Vall de Kalama escrit per Haunani-Kai Trask, una altra activista
hawaiana de trajectòria exemplar. Allà, es parlava de Moani com una
de les líders, però el que em va cridar més l'atenció van ser,
sobretot, dues coses: una frase en que es parlava d'ella dient
que </span><span style="font-family: "times" , serif; font-size: medium; line-height: 150%;"><i>"al final
de la dècada (dels setanta) s'havia convertit en un dels
nacionalistes hawaians més radicals"</i></span><span style="font-family: "times" , serif; font-size: medium; line-height: 150%;"> i,
l'altra, que se la relacionava amb els Black Panthers, amb els quals se suposava que havia tingut contacte i n'havia estat molt influenciada (estètica i ideològicament). Després de tota la recerca que havia fet, tant llegint com entrevistant activistes, les paraules "radical" i "Black Panthers" em van sobtar, en aquelles illes on, fins i tot en la lluita pels seus drets i, tot i la ràbia evident per l'opressió i les injustícies, tot s'acavaba solucionant amb, tan sols, aloha i pacifisme. Però que li preguntés per aquella infuència no va agradar gens a la Moani que, una vegada i una altra,
conversa rere conversa, volia deixar-me ben clar que ella, ni ningú
del moviment, havien estat influenciats pels Black Panthers, que tan sols hi havien coincidit en alguna ocasió, però d'influència, res de res! Volia
distanciar-se d'aquell moviment, i de la seva acceptació de la violència com a mitjà possible i d'autodefensa</span><span style="font-family: "times" , serif; font-size: medium; line-height: 150%;"> </span><span style="font-family: "times" , serif; font-size: medium; line-height: 150%;"><i>"No
ens podem permetre que la nostra gent acabi a la presó o morta, i
això és el que porta la violència. Desobediència pacífica, com
Gandhi, Martin Luther King o Jesucrist."</i></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "times" , serif;"><span style="color: white; font-size: medium;">I les
pàgines i pàgines que ja tinc redactades sobre la Moani les
hauré de complementar amb altres fonts. Hauré d'anar muntant el
trencaclosques sense la seva valuosa i càlida ajuda; però amb més
ganes que mai; com a homenatge a ella i als que, com ella, lluiten i han lluitat; i per mirar de perpetuar la seva
memòria, reivindicant les seves lluites, silenciades i esclafades pels grans Goliats als quals s'enfronten: els Estats Units, les grans corporacions, les grans empreses inmobiliàries i hoteleres...</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;">“<span style="font-family: "times" , serif;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Quan
s'acabaran els insults contra la nostra terra, la nostra cultura i la
nostra religió?</span></i><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">” es
preguntava Moani en un discurs l'any 1982. I s'ho va continuar preguntant fins a l'últim moment. Perquè Hawaii, la seva terra, cultura i religió, segueixen essent atacades i insultades. I allà segueixen els
lluitadors com ella, i els hereus de la seva valentia i fermesa.</span></span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "times" , serif;"><span style="color: white; font-size: x-small;">(La
primera foto és extreta del Facebook de Pashyn Santos; la segona és
un fotograma d'un vídeo de Youtube)</span></span></span></div>
Dani Farrúshttp://www.blogger.com/profile/11895012891000842530noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5307968791357198544.post-60926862994608422372016-08-17T10:02:00.002-07:002016-08-17T10:02:29.631-07:00DESDE EL PARAÍSO HAWAIANO, LUCHANDO CONTRA EL IMPERIO ESTADOUNIDENSE<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFBGsKp3S-xfs8uO7_F2pztc4Mc3hqjkbOfoNJrfTZHQsTMx7WUwVDFBXkvBnB54EFbD83T3tPZwPuxVjBxAWar7tRIoG75TOray5dwsEz53BiDcH7kNEZ3XW7Hz5Czrj27AZjLUil254M/s1600/Bumpy%252BBrandon1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFBGsKp3S-xfs8uO7_F2pztc4Mc3hqjkbOfoNJrfTZHQsTMx7WUwVDFBXkvBnB54EFbD83T3tPZwPuxVjBxAWar7tRIoG75TOray5dwsEz53BiDcH7kNEZ3XW7Hz5Czrj27AZjLUil254M/s400/Bumpy%252BBrandon1.jpg" width="400" /></a></div>
Sembla ser que a la gent del Col·lectiu Boltxe, d'Euskal Herria, els va interessar l'article que vaig publicar a la Directa sobre les lluites sobiranistes a Hawaii, i l'han traduït al castellà.<br />
<br />
En aquest, feia una (molt breu) introducció a la història política de Hawaii i als moviments que lluiten per la sobirania de l'arxipèlag i, a continuació, introduïa dos dels líders d'aquests moviments a través de les entrevistes que els vaig fer.<br />
<br />
Parlem amb Dennis "Bumpy" Kanahale, segurament el personatge més mediàtic, i Mililani Trask, una activista que porta, també dècades al peu del canó. Les seves vides són molt interessants, i han lluitat (i lluiten) seguint camins molt diferents.<br />
<br />
A gaudir-lo!<br />
<br />
https://www.boltxe.eus/desde-paraiso-hawaiano-luchando-imperio-estadounidense/Dani Farrúshttp://www.blogger.com/profile/11895012891000842530noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5307968791357198544.post-7177132365069305552016-07-29T08:47:00.002-07:002016-07-29T08:49:36.725-07:00HAWAII, EL PARADÍS ENVERINAT<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4pLWx5NvHTfColTG4blG1ZIZ6q2KBmCf9uaCXz1wyLeu87MJ59J4uS5lTGTm4wfVTpG1wPtBprhVF4W_Gdl8whEsFXPAt-HMDEtjSlTDhm1_LwCe3LzR7NRHOwxwJOXq3hu2vJZLLYyFq/s1600/Tiare+Lawrence+a+la+seva+botiga+de+roba+a+Maui.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4pLWx5NvHTfColTG4blG1ZIZ6q2KBmCf9uaCXz1wyLeu87MJ59J4uS5lTGTm4wfVTpG1wPtBprhVF4W_Gdl8whEsFXPAt-HMDEtjSlTDhm1_LwCe3LzR7NRHOwxwJOXq3hu2vJZLLYyFq/s320/Tiare+Lawrence+a+la+seva+botiga+de+roba+a+Maui.jpg" width="218" /></a></div>
Aquí us passo el link a un nou article sobre Hawaii. Aquest ha estat publicat a la web HEMISFERIA.CAT, i parla de com les illes hawaianes s'han convertit en un paradís per a les grans multinacionals agroquímiques com Monsanto. Un paradís enverinat a marxes forçades pels experiments que es duen a terme, a l'aire lliure, a més d'un miler de camps; camps experimentals al costat de dipòsits d'aigua, escoles, veïnats.<br />
<br />
Evidentment, també parlo de la lluita dels hawaians contra aquestes grans corporacions i els efectes nefastos que, aquestes activitats, en les illes.<br />
<br />
Aquí podeu gaudir de l'article:<br />
<br />
<a href="http://hemisferia.cat/les-llavors-de-la-discordia-hawaii-el-paradis-dels-experiments-transgenics/#.V5I4wsfPDF0.facebook">http://hemisferia.cat/les-llavors-de-la-discordia-hawaii-el-paradis-dels-experiments-transgenics/#.V5I4wsfPDF0.facebook</a><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Dani Farrúshttp://www.blogger.com/profile/11895012891000842530noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5307968791357198544.post-43159111474710547962016-07-26T00:30:00.003-07:002016-07-29T08:49:47.804-07:00DES DEL PARADÍS HAWAIÀ, LLUITANT CONTRA L'IMPERI ESTATUNIDENC<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-85A0UEMMRh7Hi44p7M8nv538fv7BpClg-8kmQO0B4lLu6JDC9M8gCfcOJOKkXxQGYrj9poiH5NIriNJ8yFGpYzgMUW-DK27XsAfBdXnAn2g43JfdLZhKMIVHcWnckxkIHLu-1GwwTeXc/s1600/Bumpy%252BBrandon1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-85A0UEMMRh7Hi44p7M8nv538fv7BpClg-8kmQO0B4lLu6JDC9M8gCfcOJOKkXxQGYrj9poiH5NIriNJ8yFGpYzgMUW-DK27XsAfBdXnAn2g43JfdLZhKMIVHcWnckxkIHLu-1GwwTeXc/s320/Bumpy%252BBrandon1.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
Us adjunto link a un article que vaig escriure sobre els moviments sobiranistes hawaians, publicat a la web de la Directa al mes de juny.<br />
<br />
En aquest, faig una petita introducció a aquest moviments, i després contraposo, a partir de les entrevistes fetes, dos personatges que porten vàries dècades al peu del canó, lluitant pels drets dels Natius Hawaians, però que ho fan des de prespectives molt diferents:<br />
<br />
<br />
<a href="https://directa.cat/des-del-paradis-hawaia-lluitant-contra-limperi-estatunidenc">https://directa.cat/des-del-paradis-hawaia-lluitant-contra-limperi-estatunidenc</a><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Dani Farrúshttp://www.blogger.com/profile/11895012891000842530noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5307968791357198544.post-65894142274643380172016-06-11T02:17:00.000-07:002016-06-11T02:17:46.038-07:00EL MÓN DE PAPER<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8EEc003xOTrjYrgFxfF9NEeoLEjSaw3DwI5Wta1no0WmyiiDiDq-OkTcypC7XfOJAeC-BDgsCCcN5PUMYPa6R5iNtIrzf8K_B6Nee6SNsJgUgzfogr_QkgjNa9OPk3ko8zhI3bCfIJm7w/s1600/Experie%25CC%2580nciesTapa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="380" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8EEc003xOTrjYrgFxfF9NEeoLEjSaw3DwI5Wta1no0WmyiiDiDq-OkTcypC7XfOJAeC-BDgsCCcN5PUMYPa6R5iNtIrzf8K_B6Nee6SNsJgUgzfogr_QkgjNa9OPk3ko8zhI3bCfIJm7w/s640/Experie%25CC%2580nciesTapa.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Ja fa un temps que va sortir, ho sé. I la resta de bloggers de viatges ja van fer els seus posts sobre el llibre en el seu moment. Vaig tard. Però a l'haver tornat fa poc de Tailàndia, on resideixo bona part de l'any, no ha estat fins ara que he tingut el llibre a les meves mans. I m'emociona, perquè tot i que ja siguem ben entrats a l'era digital, encara considero que un llibre ha de ser de paper, i per tant, veure els meus relats i les meves fotos en aquest volum, em fa molt content. Vella escola, si voleu; però encara, quan he de publicar algun article, intento de que sigui a la versió paper i no a la web, i això que sóc conscient que la versió web tindrà molt més públic. Però mira, encara allò del romanticisme pel paper, les tapes, l'olor...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I res, mentre disfruto de relats dels companys, recordant històries pròpies en aquelles contrades, o afegint indrets a la llista inacabable de llocs per visitar, vaig escribint i descobrint. Potser, últimament, no he estat massa constant en la redacció d'escrits per aquest bloc; donant, segurament, l'impressió de que "passo" d'escriure i dels viatges, però és al contrari, la dedicació a temps complert a l'escriptura és el que em manté allunyat del bloc. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He trobat el tema pel qual vull lluitar per a mirar de tornar a tenir les meves històries en paper, amb tapes, amb aquella olor... Queda molta feina, moltes peces per a completar un gran puzzle no predeterminat, per a mirar de parlar d'història a través de mil històries, per a posar llum en foscors poc conegudes. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Us mantindré informats.</div>
Dani Farrúshttp://www.blogger.com/profile/11895012891000842530noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5307968791357198544.post-21704164125270286642016-04-05T22:27:00.001-07:002016-04-05T22:37:23.038-07:00ARTICLE SOBRE L'ILLA REBEL DE MOLOKAI I LES SEVES LLUITES<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfj3fhaIIDhXft4XOYElVw9QURA4AtIN0rVEH1PQ6iBKZSr97ozZM0DehpBrgdL3CKZzBsXYK_Jujsvtx8c2qLO0lPmHHPWLctGa1Sn8j-x0k_5FxLbV7bvo76Ru8n1pwxnU-oFcaNBw9W/s1600/0001-5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfj3fhaIIDhXft4XOYElVw9QURA4AtIN0rVEH1PQ6iBKZSr97ozZM0DehpBrgdL3CKZzBsXYK_Jujsvtx8c2qLO0lPmHHPWLctGa1Sn8j-x0k_5FxLbV7bvo76Ru8n1pwxnU-oFcaNBw9W/s400/0001-5.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Aquest article ha sigut publicat a l'últim número del Periódico Diagonal, i parla de l'illa de Molokai (Hawai'i), que tot i estar situada entre les dos, turístiques i desenvolupades, illes de Maui i Oahu, es conserva molt intacta, tranquila i hawaiana, gràcies a les mil lluites dels seus habitants. En l'article hi introdueixo fragments de les entrevistes que vaig fer a Walter Ritte, un dels activistes més històrics de Hawai'i i "líder" de les lluites a Molokai.<br />
<br />
Si a algú li interessa llegir-lo, li puc passar en pdf.Dani Farrúshttp://www.blogger.com/profile/11895012891000842530noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5307968791357198544.post-39585088902594593072016-04-02T21:42:00.002-07:002016-04-05T22:37:40.431-07:00TEMPS DE CANVIS AL PARADÍS SEGRESTAT (article publicat a la Directa 403) <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXXtrypotiNPLvcKLDUWjeAZhMe2PgKFoKKS2x3GiODwkptF07btjSl6qkglaegqeQrg-oruCbJJQtr7_QWJ6_tDsyjH0CQc8_BEkVkmzYa_bXTQlIoLBK_qJNjbOP7llc7Y2Y4rZVHTBX/s1600/0001-3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXXtrypotiNPLvcKLDUWjeAZhMe2PgKFoKKS2x3GiODwkptF07btjSl6qkglaegqeQrg-oruCbJJQtr7_QWJ6_tDsyjH0CQc8_BEkVkmzYa_bXTQlIoLBK_qJNjbOP7llc7Y2Y4rZVHTBX/s640/0001-3.jpg" width="452" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8CoexCMDvx1hin6y5gPkSI5MqTssGomiLxFdmpZ-4DEFPF9ajpJZU4tCbd885XRKQdA9MjcKZRwAwKW95RFkIJKJx0a_GLSLRTX9MmO46qDLMPf1PPQUzCTZ7TsSh5ty-X4zwwBWWicEc/s1600/0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8CoexCMDvx1hin6y5gPkSI5MqTssGomiLxFdmpZ-4DEFPF9ajpJZU4tCbd885XRKQdA9MjcKZRwAwKW95RFkIJKJx0a_GLSLRTX9MmO46qDLMPf1PPQUzCTZ7TsSh5ty-X4zwwBWWicEc/s640/0001.jpg" width="452" /></a></div>
<br />
Val la pena comentar, al respecte d'aquest article, que hi ha alguns canvis que es van fer des de redacció, sense el meu consentiment, que són erronis. Els més importants són:<br />
<br />
Quan es parla d' "el monarca" substituint l'original: "la monarquia". En el moment del derrocament, hi havia una reina, no un monarca. Era la Reina Liliu'okalani.<br />
<br />
Quan es parla dels "pobles aborígens hawaians" o dels "pobles natius hawaians" substituint "els natius hawaians" és incorrecte. Des de el meu punt de vista, ja que tots els natius hawaians comparteixen la mateixa cultura, llengua,… No considero que hi hagi "pobles aborígens o indígenes o natius" en plural.Dani Farrúshttp://www.blogger.com/profile/11895012891000842530noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5307968791357198544.post-48921897285920038992016-03-05T20:25:00.000-08:002016-04-05T22:37:56.331-07:00EXPLORING THE OTHER SIDE OF PARADISE<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxeKqJ5G9UNSTdaN6Gp62MisZYronjhLMdR3mWcwqw46rbQZzj8PHRkAUG4-RNd8gHHbAlWAZ_xadf2JAxkhEyYI1E47XuJbkDtryq9RhAC50IVNzhli5GvHfZMD-QjKwipj40o9GC3D6E/s1600/Bandera+oficial+hawaiana+cap+per+avall.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="343" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxeKqJ5G9UNSTdaN6Gp62MisZYronjhLMdR3mWcwqw46rbQZzj8PHRkAUG4-RNd8gHHbAlWAZ_xadf2JAxkhEyYI1E47XuJbkDtryq9RhAC50IVNzhli5GvHfZMD-QjKwipj40o9GC3D6E/s400/Bandera+oficial+hawaiana+cap+per+avall.jpg" width="400" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
“<i>Who the hell is
Robin Masters?”</i> was the only question about Hawai'i that me,
and most of the people back home (Catalonia), used to ask. The
moustached Magnum P.I. was our single reference on the Islands. Well,
and an '80s Spanish pop song that goes: <i>“Hawaii, Bombay, are two
paradises”. </i>First I went to Mumbai and although I loved the
place, I wouldn't call it paradise. And, two years ago, I visited
Hawai'i for the first time, and yep, paradise on Earth.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Now in my second visit to
paradise, my journalistic side made me research about the history of
the Islands and to have a glimpse at the actuality of the Hawaiians.
Didn't care any more if Higgins is Robin Masters, I wanted to learn
about the real people. I left the bubble and started the trip and the
more I learned, I was realizing that I knew very little.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
During that trip through
the “dark side” of paradise I've talked with as many people as
possible, surfed the net for hours, sent lots and lots of emails,
watched videos and read books, and all of that has brought me to a
few conclusions.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Hawaii was illegally
occupied. The money and the military interests ruled, not caring
about the indigenous and their own concerns and lives, bringing
consequences to them that can't be denied. Numbers talk, and are
easier to understand than lots of words. Ok, probably are less
literary, but they do the job. There are some numbers that I find
shocking (and annoying):</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Like the 1% that I learnt
of in Haunani-Kay Trask's book, the 1% being the growth of Hawai'i
residents' average real income during the early '70s and '80s, when
the tourism boomed in the islands and millions of dollars where made.
Millions that, after checking these figures, is obvious that didn't
go into the locals' pockets.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Or that more than 90% of
the food has to be imported (although you, Hawaiians, have the best
climate and the richest lands). That, together with some other
(infamous) stuff like 1920's Jones Act, increases the prices and the
cost of living drastically.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Or the 25% of Oahu's
territory belonging to the Military, while so many have been for so
long waiting for their Homelands.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Or that sadly only 0,2%
of people in Hawai'i speak <i>'olelo hawai'i.</i><sup><span style="font-size: x-small;"><i><a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=5307968791357198544#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a></i></span></sup></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
And so on. Numbers and
words. Injustices.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Another thing I've
learned is that there are lots of people fighting to change that.
With different points of view and following different paths, all of
them are trying to achieve justice and freedom for the people in the
Islands. Call them Nation of Hawaii, Lawful Hawaiian Government,
Council of Regency, Ka Lahui Hawai'i or even Na'i Aupuni. All, or at
least, most of them, are fighting a <i>pono</i> struggle.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
And the <i>aloha</i> a<i>ina</i>
warriors in Mauna Kea or the families that saved Olowalu and are
going to save Makena. And the ones teaching '<i>olelo hawaii</i>.
Fighting, and wining fights. Like in the '70s with Kaho'olawe and,
tomorrow, for whatever is needed.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Third<i>, Aloha</i>
exists. I have seen it and I have felt it. I'm not talking about
ethereal stuff or floating energies, I'm not into all that. I'm
talking about that photo where a cop was giving a <i>honi</i> to a
protester, up at Mauna Kea, just before arresting him: respect and
aloha. Or the friendly and polite relation between protesters and
cops that I saw in Kailua, <i>“we have to do our job”</i> told me
one of the huge cops <i>“but we are also part of this community”.</i>
Fair enough, but wouldn't happen back home.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
And in all the
interviews, while they were explaining me the injustices that the
<i>kanaka maoli</i> are suffering, none of them expressed any kind of
violent feeling and intentions, or any hatred to other people. Peace.
And aloha. Brandon, one of the people that has helped me more in my
quest, told me was vital to be able to save the world, that the <i>aloha</i>
was exported everywhere. I'm not sure if this would work; but it
would be well worth a try.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
My journalistic side
doesn't only need to explore and learn, it also needs to explain the
findings. The people need to know the whole picture, not just the
palm tree in front of a red sunset. Obviously, I want them to know
how beautiful everything is, how many <i>honu</i> and sharks we see
underwater, how impressive are Molokai' sea cliffs, and the fun that
we have body boarding in Ulua Beach or eating tako <i>poke</i> in
some weekend farmer's market in Kauai; and explain them that, sitting
in a house yard in Waimanalo Homestead, I had in front of me the most
beautiful mountains I've ever seen.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
But I would also like
them to learn about the thousands of homeless wandering around, the
Monsanto experiments, the nuclear weapons, the monk seals being
driven towards extinction, the sacred burial grounds violated for the
sake of building another luxurious hotel, and about Clinton
apologizing in 1993 (and nothing happening).</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
I have to come back for
more. To enjoy the amazing country that you have, but also to dig a
little deeper. Looking forward to meet all the Hawaiian friends
again, asking more questions and learning more about their lives and
their deaths. To put some more light on that dark side. I've seen the
cavern, but there is still the whole cave.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
I can't finish this
contribution without a huge <i>mahalo</i> for all the people that
have talked with me, shared their <i>manao </i>and opened their
houses. Having been patient with my endless emails and questions.
Sorry for harassing all of you, but I needed to know. I still do.</div>
<br />
<div id="sdfootnote1">
<div class="sdfootnote">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=5307968791357198544#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym">1</a>I
hope this information is accurate enough, as have been really
difficult for me to find an updated and trustful figure.</div>
</div>
Dani Farrúshttp://www.blogger.com/profile/11895012891000842530noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5307968791357198544.post-32885094341854551262015-11-18T08:42:00.000-08:002016-04-05T22:38:11.431-07:00VERMELL I NEGRE (a ALBÀNIA, de la més AMARGA DERROTA a la més DOLÇA VICTÒRIA)<b>1. Vermell i negre</b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqf24MYxm2_h6LBYooTEHwHcPsr0DgMOEeo6FxkgqZHgmFcf-m8SRyzTOvQJDuUa_TAKuQ1PHKkiraoP6Xlp9C-BZCEuByi61vN03TFz56qV_FNBUDoWwS1jLrNarDkhkShdSv2gZjxTZ8/s1600/Tirana-FestaPan2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="174" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqf24MYxm2_h6LBYooTEHwHcPsr0DgMOEeo6FxkgqZHgmFcf-m8SRyzTOvQJDuUa_TAKuQ1PHKkiraoP6Xlp9C-BZCEuByi61vN03TFz56qV_FNBUDoWwS1jLrNarDkhkShdSv2gZjxTZ8/s640/Tirana-FestaPan2.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<i>"Ningú ens pot separar</i><br />
<i>La nostra terra ens crida</i><br />
<i>Perquè som una nació</i><br />
<i>La Gran Albània."</i><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Bengales i encaputxats. Fum i corredisses. Vermell i negre. Mirades d'odi, tambors i dones guapes. Paisatges i nacionalisme. Mans fent el senyal de l'àguila volant, l'àguila negre sobre fons vermell de la bandera albanesa. I altre cop, vermell i negre i vermell i negre. I escots de noies sensuals, i joves de cara coberta amb mocadors de la bandera pàtria. I la tornada, altre cop: tot serà vermell i negre. Encaputxats corrent per sobre dels seients d'un camp de futbol, amb bengales i mala òstia. I montanyes i ponts i platges i ciutats; bells indrets d'Albània, recorreguts per les banderes i les bengales.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ens sorprèn el <i>hooliganisme</i> oficiós i el nacionalisme exacerbat del videoclip que posen a la tele del bar. És la primera vegada que el veiem: <i>"Kuq e zi je ti"</i> d'Elbana Jata, que ve precedit per un video musical de la model Rita Ora, més suau i comercial, ambientat a Pristina, amb la cantant vestint roba sexy i amb l'(artificial) bandera kosovar, fent moviments suggerents davant de mesquites; les masses cantant la seva cançó: "Shine Ya light" i fent el símbol de l'àguila amb les mans. El d'Elbana el veurem moltes vegades més, i la cançó serà la banda sonora dels propers dies; la tonada oficial de la selecció albanesa. I tot serà negre i vermell. Bengales i banderes. Agressivitat, solemnitat, majestuositat...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9aq3uBDHtaQu1yjI0C1FaRzVp6LKoDosICYmiMuj12IoBtDepLC4TkiGOFb8ow7aXJ7YX1qub-daZc9_VxWh-ry80rRD1ZkAlffWdVkXTLjk3K4Gf4EwyOq1n7xqTrI0dJ0CvJP_aHoiR/s1600/Tirana-FestaBandera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="294" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9aq3uBDHtaQu1yjI0C1FaRzVp6LKoDosICYmiMuj12IoBtDepLC4TkiGOFb8ow7aXJ7YX1qub-daZc9_VxWh-ry80rRD1ZkAlffWdVkXTLjk3K4Gf4EwyOq1n7xqTrI0dJ0CvJP_aHoiR/s320/Tirana-FestaBandera.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<b><br /></b>
<b>2. La gran derrota</b><br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk89txP8strpQY4UFZs91DIZeOTBf8B1a7JWX7PKZWbdBAlegng0HHD7iTXkfJOcGYdFlsKRzmHynN_himNlVHlJQ_s2EA9HXOkwEKfCRIG9Dvk9fBfH2FPnw2kePdMNHQ-NQnRynvCWZP/s1600/Elbasan-BanderesCap.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk89txP8strpQY4UFZs91DIZeOTBf8B1a7JWX7PKZWbdBAlegng0HHD7iTXkfJOcGYdFlsKRzmHynN_himNlVHlJQ_s2EA9HXOkwEKfCRIG9Dvk9fBfH2FPnw2kePdMNHQ-NQnRynvCWZP/s320/Elbasan-BanderesCap.jpg" width="248" /></a></div>
Plou fort, però, tot i
així, el vermell i el negre de la bandera albanesa es veuen per tots els racons d'Elbasan. L'agressiva però atractiva bandera albanesa: a l'esquena de la gent, penjada als balcons,
decorant els fanals o enganxada a les finestres dels cotxes que
passen, tot i els bassals i el fang de la carretera, a tota pastilla.
L'emoció supera la por a un accident. El fervor nacional pot amb la
prudència.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Quan la pluja afluixa una
mica ens barregem entre les llopades de seguidors albanesos, com uns
més, i, quan torna l'aiguat, ens asseiem a fer una cerveseta i els
observem des de resguard, com a espectadors.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
La foscor dels núvols i
la pluja queda substituïda per la foscor del final del dia. Sense ser-ne testimonis, per la tupida negror del cel, la
lluna i les estrelles agafen el retlleu del sol, després d'un dia en
el qual ha tingut poca feina. L'ambient es va animant, la muralla i
la torre del rellotge s'il·luminen (sí, a Elbasan hi ha una part
maca i històrica, més enllà de les fàbriques buides i les xemaneies que ja no fumegen) i les brillants llums del camp de futbol, a la distància, ens
indiquen el camí a seguir per a apropar-nos-hi. Allà es jugarà
aquest esperadíssim partit de la fase classificatòria per a la propera
Eurocopa, que es jugarà a França l'any vinent. L'Albània-Sèrbia.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
El partit, pels forans,
té un interès futbolístic relatiu, però una gran importància
política, amb molt morbo. Fa un any es va jugar el partit d'anada a
Belgrad. A la vista que els seguidors albanesos hi
tenien l'entrada vetada, havia de ser, tot i els odis històrics i rencors histèrics, força pacífic, però el <i>match</i>
va ser calent des de el principi, amb crema de banderes enemigues (com la de la OTAN), mostra de banderes provocadores (Grècia),
bengales, llençament d'objectes, intents d'invadir el camp… Fins que al minut 42' l'aparició d'un <i>drone</i> va fer sobreeixir el vas. L'aparell va sobrevolar les grades i el
terreny de joc amb una bandera amb el mapa de la Gran Albània (mapa
d'Albània incloent-hi Kosovo, i parts de Sèrbia, Montenegro, Macèdonia i Grècia), i aquí va començar una batalla campal que va portar a la suspensió del partit. La provocació va vindre de
la banda albanesa, però al final qui va acabar rebent fort va ser la
selecció anfitriona, que es va donar com a perdedora del l'enfrontament per 0-3 i, a sobre, se'ls van treure 3 punts més. Podríem dir que aquí es va acabar la
possibilitat dels serbis de passar a la següent fase; però als albanesos els va anar bé, i en aquest partit a Elbasan, apart del
tema polític, els anava la possibilitat de classificar-se per a jugar el campionat, per primera
vegada a la seva història; per tant, és un partit d'una
importància vital i, per això, milers de persones vingudes de tots
els racons de la “Gran Albània” omplen els carrers de la ciutat i
els voltants del camp, tot i que moltíssims, com nosaltres, no havien
pogut aconseguir entrades.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir6mMRTkZ-GaGB_6M9cb8JytMGMzEY3UrDiI2eJdFH6nsdpFz4MRrz2GCWGeMg5As8bjkf2SFIhbYDrE8Mud-YwDWn89ftj6bDV1CUZv4qWHWXFYgDFEXITQhwzNdhqAjTMopIqke2cx0J/s1600/Elbasan-Barpartit.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="207" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir6mMRTkZ-GaGB_6M9cb8JytMGMzEY3UrDiI2eJdFH6nsdpFz4MRrz2GCWGeMg5As8bjkf2SFIhbYDrE8Mud-YwDWn89ftj6bDV1CUZv4qWHWXFYgDFEXITQhwzNdhqAjTMopIqke2cx0J/s320/Elbasan-Barpartit.jpg" width="320" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Paradetes de
<i>merchandising</i> nacionalista. Càntics. Banderes. Bars i terrasses
plenes. Escenari amb estrelles albaneses amenitzant la vetllada.
Negre i vermell. La cançó continua sonant per tot arreu. Crits de <i>“Sqipëri! Sqipëri! (Albània! Albània!)”</i>.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Mirem el partit en un bar
ple, bàsicament de gent gran; no hi ha l'ambient que hi ha en els
dels costats, més de jovent esverat i crits, <i>“heu triat el pitjor”</i>
diu un dels companys de viatge, que vé de fer fotos de l'ambient. El pitjor no, el més
autèntic.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
La derrota és
amarguíssima per mil raons: els ha guanyat l'arxienemic polític; els ha guanyat amb dos gols en el temps de descompte, quan l'empat ja
havia semblat un fracàs i ara hauria semblat un gran resultat; i, de
moment, no s'han classificat.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Riuades de gent de cares
tristes i poques ganes de parlar. Tothom desfila cap als seus cotxes i cap
als centenars d'autocars que els esperen als seus decepcionats passatgers per a retornar-los a casa. S'ha acabat la festa. Tornem cap a l'hotel.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<b>3. La gran victòria</b></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUgAcaUJcPatDMSz2QjC2G8z3Nn8Bkr0y4ID_VzCDmoXf_fVMPAebgPJEZ4NUJlv4qym-db5X0qXCiWY54YkWgQGAANzIUS7TA34WbHlhOs1G5hNHTxOl9_fdUrM-WclilyefJXLZuqiem/s1600/Tirana-jugadors.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUgAcaUJcPatDMSz2QjC2G8z3Nn8Bkr0y4ID_VzCDmoXf_fVMPAebgPJEZ4NUJlv4qym-db5X0qXCiWY54YkWgQGAANzIUS7TA34WbHlhOs1G5hNHTxOl9_fdUrM-WclilyefJXLZuqiem/s400/Tirana-jugadors.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Dos
dies després juguen un altre partit. Aquesta vegada contra Armènia;
no hi ha interés polític, però futbolísticament és bastant de
vida o mort. Tenia la intenció de mirar-lo en algun lloc de la ciutat de Vlöre,
on es va proclamar la independència d'Albània l'any 1912; volia viure aquell (previsiblement) dia històric, en una població que ocupa un lloc vital en la història d'Albània; però els aiguats i inundacions em fan girar
cua i canviar els plans. Arribo a la ciutat en un dels milers d'antiquats Mercedes que omplen el país, amb un taxista “pirata” que em va dient:
<i>“catastrophe”.</i> Com que veu que no me'l crec massa em porta fins
al centre, on hi ha dos pams d'aigua, el trànsit està tallat en
molts carrers, el fang i les pedres inunden la calçada, la gent treu
aigua de les cases, i el cotxe patina a les curves. Doncs sí,
<i>catastrophe</i>. I, després d'unes quantes hores a la carretera, atravessant zones inundades i canviant de mitjà de transport massa vegades, acabo a Berati, un dels pobles més visitats
d'Albània, per les seves cases otomanes i pel seu castell. Un lloc
molt maco i agradable per a voltar i fer fotos; sota la pluja això sí.<br />
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjc0L5H_UuInqgeQ37a2KwTvdJBVQRt2ytdT2stOrD4Vqgl5wicFFSHm2DkE9wimU77idK7uKGXmp47j_judnPda3-W_M_QqDq_u-Vjfs2NeCU5WjxA61XtkUx04Qt3GMLoxBa2B2ixHe-m/s1600/Tirana-FestaMans.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjc0L5H_UuInqgeQ37a2KwTvdJBVQRt2ytdT2stOrD4Vqgl5wicFFSHm2DkE9wimU77idK7uKGXmp47j_judnPda3-W_M_QqDq_u-Vjfs2NeCU5WjxA61XtkUx04Qt3GMLoxBa2B2ixHe-m/s640/Tirana-FestaMans.jpg" width="640" /></a></div>
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
I al
vespre el partit, que guanya Albània, desencadenant la
bogeria a Berati, com a tots els racons del país. Altre cop la
cançó. I les banderes, i la gent traient mig cos del cotxe, les
botzines, les bengales, els petards i els colors vermell i negre per tot arreu. La celebració dura hores. Tot és una festa. <i>Kuq e zi.
Kuq e zi je ti.</i></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD-TbQZu85YWRgbVogv7_UQ35_u6CbAAcxpm-XikEUaWbN0Mgdyf0UPeawZv19g6nTsaoX0E4RKYxihykUB9KogN01yq_MMHXIRZ7W16A3wYaGQPD1uXwS6Zw2JrvQL1XHPmNljIsHpDUz/s1600/Tirana-FestaEsquenaMultitud.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD-TbQZu85YWRgbVogv7_UQ35_u6CbAAcxpm-XikEUaWbN0Mgdyf0UPeawZv19g6nTsaoX0E4RKYxihykUB9KogN01yq_MMHXIRZ7W16A3wYaGQPD1uXwS6Zw2JrvQL1XHPmNljIsHpDUz/s320/Tirana-FestaEsquenaMultitud.jpg" width="320" /></a></div>
I
l'endemà, a Tirana, les celebracions ocupen tot el dia, i em donen
distracció per a l'última jornada al país. Del matí fins a la
nit. Cantants i jugadors. Gent de totes les edats. Ultres i famílies. Ballaruca i himnes. Centenars i milers onejant la seva bandera, en un dia històric.</div>
<div align="JUSTIFY" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
A
última hora, els jugadors arriben a l' Internacional Hotel, a la
Plaça Skanderberg, centre de la ciutat i del país, una mena de compendi de la història i de la
mateixa Albània: el mural de l'època comunista de Hoxha, que ens mostra una història de lluites populars però també ens recorda aquells anys foscos de comunisme extrem i opressor; i hi ha la
imponent estàtua de Skanderberg, el gran heroi albanès, aquell que
després d'haver estat segrestat de petit i educat com un rei entre
luxes i prínceps, va decidir desertar i lluitar contra els otomans
amb els seus poble, els albanesos, transportant-nos a una època de lluita contra l'opressió. A la plaça també hi ha una
mesquita, mostra de que l'Islam és la religió principal (tot i que té un paper social poc important), al costat hi ha la cuidada torre del rellotge del s.XIX, i a darrere un gegant anunci de
cervesa que ocupa la façana d'un gratacels, fent ombra a la mesquita i a la resta de monuments històrics.</div>
<div align="JUSTIFY" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<i>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14px;">"Jo sóc vermell i negre, vermell i negre,</span></span></i><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14px;"><i>ho som tu i jo, vermell i negre,</i></span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14px;"><i>Oh la bandera mes bonica del món."</i></span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14px;"><i><br /></i></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikZLNHwC57MNGKW55GT2Ig8XHDkrRX57aR9s1WVfleHUMts8mqF2iQTrcoBADD6SCO11HRUGTEz-6SBah7jWVC9sYM3eANUaNsgVlAuFBOy4uXypVq3u2e_xqA_LORd-DoTthkOFue1d8F/s1600/Tirana-Skander.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikZLNHwC57MNGKW55GT2Ig8XHDkrRX57aR9s1WVfleHUMts8mqF2iQTrcoBADD6SCO11HRUGTEz-6SBah7jWVC9sYM3eANUaNsgVlAuFBOy4uXypVq3u2e_xqA_LORd-DoTthkOFue1d8F/s640/Tirana-Skander.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14px;"><i><br /></i></span></span>Dani Farrúshttp://www.blogger.com/profile/11895012891000842530noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5307968791357198544.post-91523446305216114312015-11-02T11:29:00.000-08:002016-04-05T22:38:31.444-07:00UN PONT QUE SEPARA (EL KOSOVO QUE ENCARA CREMA)<div style="text-align: justify;">
<b>1. PONTS</b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNzB6Zl6KRYcUBetOVGHvNRdsSopL9hT1h65K6QLhc-fOeola0FCbvN-NL8n0mR8yvy6tepP77roE-75565qXQ1-Upw7An07FYzKa6xYeDa_5Gf7PpNhwazHl94SCvUQoBYUP6GxmuFt5X/s1600/Mitrovica-PontPintades.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNzB6Zl6KRYcUBetOVGHvNRdsSopL9hT1h65K6QLhc-fOeola0FCbvN-NL8n0mR8yvy6tepP77roE-75565qXQ1-Upw7An07FYzKa6xYeDa_5Gf7PpNhwazHl94SCvUQoBYUP6GxmuFt5X/s320/Mitrovica-PontPintades.jpg" width="320" /></a></div>
Els ponts són importants, trenquen barreres naturals i acosten la gent. I en totes les nacions hi ha ponts emblemàtics, pel seu valor econòmic, arquitectònic, social o històric. L'ex-Iugoslàvia no n'és una excepció; a la zona dels Balcans n'hi ha de famosos i molt simbòlics, com el mític pont sobre el Drina, a Visegrad, que va donar nom i va protagonitzar la novel·la que va merèixer el Nobel de Literatura al seu escriptor, Ivo Andric; o el pont de Mostar, fotografiat mil vegades, des de el qual s'ha saltat (per plaer/esport) moltes més, i que es va convertir també en un dels (mil) símbols de la "guerra de Iugoslàvia", essent bombardejat i reconstruït. Però n'hi ha un altre que s'ha anat fent famós, no pas per la seva bellesa o la seva història en èpoques llunyanes, sinó per la seva història "recent". Un pont que representa tot el contrari del que hauria de significar. Sí, el seu formigó uneix les dos bandes d'un riu, però separant-les salvatgement. Hi ha policia kosovar, carabinieris, reixes i blocs de formigó. Es el pont de Mitrovica.<br />
<br />
<b>2. EL NOUNAT</b></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBwxjKjjWQY5N09I2Kx2vwUKH3_caUhsvIF6sQmEvKEeln0K7g2GxdvaPHYcQKG5Nfn5tLP2v64HzBqkaAdcCbebWusniwpxoKOBNoTAToq_LN_vEWYJsu9EHTcyrku45UaR58S3N-CKLw/s1600/Mitrovica-EstatuaUC%25CC%25A7Kvell.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBwxjKjjWQY5N09I2Kx2vwUKH3_caUhsvIF6sQmEvKEeln0K7g2GxdvaPHYcQKG5Nfn5tLP2v64HzBqkaAdcCbebWusniwpxoKOBNoTAToq_LN_vEWYJsu9EHTcyrku45UaR58S3N-CKLw/s320/Mitrovica-EstatuaUC%25CC%25A7Kvell.jpg" width="207" /></a></div>
Les passejades per altres poblacions kosovars, com l'acollidora Prizren, o Pristina, la capital, transmeten una sensació de pau força positiva, de modernitat, de renaixement, de vida normal en un país nou. Grues per aquí i per allà ens mostren que la construcció de blocs de pisos és un negoci lucratiu, i s'obren botigues de moda i bars per <i>hipsters</i>. A prop de l'Avinguda Bill Klinton (sí, ho heu llegit bé, amb escultures i fotos de l'ex-president americà i, fins i tot, una botiga anomenada Hillary -ni rastre de la Mònica-) hi ha una gran església (catòl·lica, és important puntualitzar-ho) nova de trinca, amb les escultures encara per desembalar, cadires de plàstic i imatges de l'omnipresent Madre Teresa de Calcuta (nascuda a l'actual Macedònia d'una família albano-kosovar). Cotxes, tràfec de gent, mercats i grups d'universitaris; tot força normal. Les grans lletres formant la paraula NEWBORN pintades amb grafits alegres i optimistes ens apunten que allò és un nou país que vol deixar enrere el passat, una Au Fènix que no vol tornar a veure el foc. Un cop d'ull a la superfície de les seves poblacions i la seva societat ens dóna a entendre que totes aquelles imatges que havíem vist per la televisió, les històries cruentes que ens expliquen els llibres, i les nombroses estàtues als herois de l'UÇK (Èxercit d'Alliberament de Kosovo, que va lluitar per la independència contra l'exèrcit Iugoslau) són part del passat; recent, però passat.<br />
<br />
<b><br /></b><b>3. ZONA DE (POST?) GUERRA</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbSe72ux7KweLTrS5DagG3foFsCMXIKh_a7qUMeTcF4Yhn-oGUrw0_twk_7URDHYQ6b85mYPnX5jdtJBc89dIFJouckB64fGC0CZjpZSBuLl794eKReFcf8UWyMxvFPyPR9vVH-I2oL3hS/s1600/Mitrovica-KFOR.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbSe72ux7KweLTrS5DagG3foFsCMXIKh_a7qUMeTcF4Yhn-oGUrw0_twk_7URDHYQ6b85mYPnX5jdtJBc89dIFJouckB64fGC0CZjpZSBuLl794eKReFcf8UWyMxvFPyPR9vVH-I2oL3hS/s320/Mitrovica-KFOR.jpg" width="320" /></a></div>
Però, de camí a Mitrovica, el que veiem des de les finestres de l'autobús, tacades per les gotes de la fina pluja que cau, ens retornen al Kosovo de la sang i la ruptura, de les lluites ètniques i aferrissades, recordant-nos que les cicatrius de les guerres, aquí com a tot arreu, no es curen tan ràpid. Grans tendes de l'UNHCR, combois de jeeps i camions de la KFOR, senyals de tràfic per a tancs, edificis militars, cementiris per als lluitadors per la llibertat i les víctimes de la guerra,… I, a l 'entrada de la ciutat de Mitrovica, trobem l'església de St. Sava, un símbol de resistència sèrbia a la zona albanesa, amb històries de turbes cremant-la, serbis amagats a dins per salvar la seva vida,… I allà continua, al bell mig de la zona enemiga, amb vigilància i, segurament, sense feligresos. No massa lluny d'allà, ja al centre, veiem la mesquita principal, a l'estil otomà, i els carrers i mercats plens de gent, i els monuments, altre cop, als guerrillers kosovars que van (en part, ja que sense l'ajut imprescindible -i interessat- de la OTAN no ho haurien aconseguit) portar a la creació d'aquest nou país.<br />
<br />
<b>4. EL PONT</b><br />
<br />
El Pont de Mitrovica. No sabem si el podrem creuar, i portem el passaport a mà per si l'hem d'ensenyar, però no fa falta, deu ser una època relativament tranquil·la. Hi ha diversos jeeps/tanqueta dels <i>carabinieris</i>, i uns quants dels seus agents voltant per allà, xerrant o jugant amb el mòbil. El pont està bloquejat per a què no hi puguin passar vehicles; només vianants. Al mig hi ha uns quants policies més i, a l'altra banda, vehicles de la policia de Kosovo. Molta presència policial i vigilància, però molta tranquil·litat; cap dels agents es molesta a girar el cap o aixecar la vista del mòbil per mirar qui som.<br />
<br />
<b>5. ELS ALTRES</b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJKSpafNV42EQApnWbHrNS6Y3N5PiqdyM8x1PZB8sxQ8TA8ytgkgJP536-zNxhU5Zj4yMyOp45ql9Rxi3yTDVSYE8WSFHn814R24jx7as7MvG__napeGtwNhGwqqonbkWyQCIQu4M6woji/s1600/Mitrovica-Putin.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJKSpafNV42EQApnWbHrNS6Y3N5PiqdyM8x1PZB8sxQ8TA8ytgkgJP536-zNxhU5Zj4yMyOp45ql9Rxi3yTDVSYE8WSFHn814R24jx7as7MvG__napeGtwNhGwqqonbkWyQCIQu4M6woji/s320/Mitrovica-Putin.jpg" width="320" /></a></div>
L'any 2013, motivat pel conflicte ètnic brutal entre la població de les dues parts de Mitrovica, separades pel riu Ibar, la ciutat es va dividir en dos municipis diferents: al nord, la part sèrbia, que es coneix simplement com a Mitrovica Nord, i al sud la part més gran i amb més extensió, l'albanesa. I només posar els peus a la part nord, un cop travessat el pont, ens adonem que és un món absolutament diferent, un altre país. Tot canvia. Els grafitis a les parets de la llera del riu, amb l'escriptura ciríl·lica, els colors blanc, vermell i blau, i les referències al Kosovo serbi, ens avisen d'on entrem; i tot això continua pels carrers del municipi, guarnits (o empastifats, com ni vulguis dir) per murals, frases reivindicatives, símbols patriòtics i banderes per marcar territori i deixar clar on estem, qui són els amics i qui els enemics, recordant-nos a moltes zones d'Irlanda del Nord, en aquells carrers de Belfast o Derry. I banderes de la pàtria de la qual creuen que formen part, penjades de molts fanals, i més pintades, i més murals elegants reclamant que Kosovo és Sèrbia i <i>espraiades</i> d'estar per casa reclamant el mateix de manera més espontània. No falten, tampoc, les referències al suport/complicitat de Rússia amb Sèrbia: en alguns murals hi apareixen banderes russes i lemes de "Crimea és Rússia"; tot i que, el que sobta més (per un foraster) pel seu <i>frikisme</i>, són unes grans fotos de Putin, una d'elles, la més grossa, marxant d'un edifici en flames, com un Terminator qualsevol.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeuFzqpGZxfdB8UQzVX9OmPm8bpeKYZCBtsBy0z2Phz5BB2oSMptT9-lomqEIgpq3nVxZNOQQBghpnVZKJYBt4L_GSqg7Il57HA6ci9hqS10xzVirkPx15o3O4YnBU1w4u6iQbcAem-4Kc/s1600/Mitrovica-PedresBanderes.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeuFzqpGZxfdB8UQzVX9OmPm8bpeKYZCBtsBy0z2Phz5BB2oSMptT9-lomqEIgpq3nVxZNOQQBghpnVZKJYBt4L_GSqg7Il57HA6ci9hqS10xzVirkPx15o3O4YnBU1w4u6iQbcAem-4Kc/s320/Mitrovica-PedresBanderes.jpg" width="320" /></a></div>
A part de l'estètica nacionalista i els colors patris, tot és diferent: els preus són en dinars serbis, els cartells en ciríl·lic i les matrícules… Ai, les matrícules dels cotxes! No crec que mai abans hagués vist tanta varietat de matrícules en els cotxes dels residents d'un mateix lloc. Tenim matrícules de Iugoslàvia, en els cotxes més vells (que aquí n'hi ha forces); i cotxes amb matrícules de Sèrbia, alguns (no masses) amb la matrícula de Kosovo, i també n'hi ha molts (moltíssims) sense matrícula, de gent que, abans de portar la de Kosovo, prefereixen portar el vehicle despullat de placa identificativa. Ells són Sèrbia; i són al Kosovo serbi, el cor de la pàtria, la part més important de la seva nació, el rovell de l'ou, el camp de batalla més important; el seu paradís i bressol usurpat per forasters (la gent vinguda d'Albània i les grans potencies que els van donar suport). És el seu sentir, i costarà molt de canviar-ho; tot i que Sèrbia sembla que comença a fer passos per a reconèixer el país (part de l'intent per a entrar a la Unió Europea, la pela és la pela), quelcom que semblava impossible i que fa pensar que, a la llarga, la gent no acabi fent vida normal oblidant la part escapçada del seu territori com passa, per exemple (i salvant molt les distàncies) a Irlanda.<br />
<br />
<b>6. DES DE DALT</b><br />
<b><br /></b>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ_roiI6MWy0zhZZ_PQrVkwAbSQpURfMfRzvk06gUBtIW_A5SBDq3KG3sxiSFgwEhnVb6Hu2MwYhZD9iKnW8UTJ0ktL8yV3EeZqyqnxOLBE3bsHgUrMqNvt-o9NOm0e1NpLOu7iDeqPEHp/s1600/Mitrovica-EsglesiaMonument.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ_roiI6MWy0zhZZ_PQrVkwAbSQpURfMfRzvk06gUBtIW_A5SBDq3KG3sxiSFgwEhnVb6Hu2MwYhZD9iKnW8UTJ0ktL8yV3EeZqyqnxOLBE3bsHgUrMqNvt-o9NOm0e1NpLOu7iDeqPEHp/s320/Mitrovica-EsglesiaMonument.jpg" width="320" /></a></div>
Després d'una estona de mirar d'esbrinar el camí cap a l'església ortodoxa que, des de dalt d'un turó, ho controla tot, i cap aquell monument tan estrany, que controla l'església que ho controla tot, i que té agents de la KFOR vigilant la ciutat des de les altures, un grupet d'escolars se'ns apropen; un d'ells parla bon anglès i té ganes de practicar-lo. Molt bon anglès, i el <i>pallu</i> sap moltes coses de la zona, de la història, de la seva i de nostra: <i>"ja ho sé que us voleu separar d'Espanya"</i>. Guanya uns punts i uns somriures. Podria fer de guia turístic perfectament, tot i que aquí, de turisme, poc. <i>"Sou els primers turistes que em trobo amb els quals puc parlar anglès"</i><br />
<br />
Ens porta fins a l'església, passant per les ruïnes de cases que diu que havien pertanyut a famílies d'albanesos que van marxar cap a l'altra banda del riu. Des de dalt ens assenyala la direcció cap a on està el seu poble, serbi, dins de Kosovo; i ens ensenya el camp de futbol, que és on la selecció de Kosovo va jugar el seu primer partit. Ens comenta que a una zona d'allà hi ha un equip que juga a la lliga kosovar i un altre que juga a la lliga sèrbia. I com això, per aquí Mitrovica, tot. Fem alguna foto panoràmica i estudiem aquell paisatge urbà, que des d'aquí a dalt estant ens dóna la mateixa sensació que ens ha donat el creuar el pont, que la part sèrbia sembla més pobra i trista, més (per simplificar-ho) soviètica; però potser és tan sols una sensació.<br />
<br />
Té amics albanesos, ens comenta. Hi ha bona gent. En albanès sap dir: <i>"ets guapa"</i> i <i>"t'estimo"</i>, exactament les mateixes frases que ens havia dit que sabia d'espanyol. Hi ha coses universals, i interessos comuns dels joves, més enllà de la seva ètnia, llengua o lloc de residència.<br />
<br />
Tornem a travessar el pont. Ens creuem amb un home amb aspecte rude però que ens saluda; va cap a la banda sèrbia i a les galtes porta tatuatges en àrab. Molt curiós. Fem volar la imaginació de qui deu ser. I de que debia fer durant la guerra; algú que va al barri serbi amb simbologia islàmica tatuada a la cara no pot ser un qualsevol. Ja el deu conèixer tothom. I creuat el pont tornem a ser a som l'altre món. I caminem, deixant enrere el pont que uneix la terra però separa les persones.</div>
</div>
Dani Farrúshttp://www.blogger.com/profile/11895012891000842530noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5307968791357198544.post-90433825712008102462015-10-22T01:57:00.001-07:002016-04-05T22:38:51.913-07:00LA SÍRIA QUE NOSALTRES RECORDEM (I LA QUE NO VOLEM VEURE)<div style="text-align: justify;">
Veient la duríssima pel·lícula "Silvered Water, Syrian Self portrait" d'Usama Muhammad i Simav, penso en la Síria per la qual vàrem passejar. Veient les imatges del setge d'Homs, gravades amb mòbils pels ciutadans, amb les seves bombes, els seus franctiradors, els seus cadàvers i els seus tolls de sang, penso en els amics que vàrem fer allà i amb l'hospitalitat amb la qual la seva gent ens va rebre.</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
El film és molt bèstia, i molt poètic. És, segurament, la pel·lícula més inhumana que he vist mai, però també la més humana. Imatges gravades per les víctimes en el vertader focus del problema, que no són els milers de sirians que arriben a Europa, sinó que és el que passa a Síria des de fa 5 anys; va començar com una espècie de revolució demanant la democràcia i ara és un batibull de grups armats, interessos, exèrcits,… molt complicat per a entendre el que hi està passant al detall.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però no vull tornar a escriure sobre Síria per intentar explicar que hi passa, sinó perquè mirant aquest documental vaig tornar a pensar en aquells dies, aquella gent, aquells carrers i tota aquesta sang, runa i fàstic. I em torno a mirar les fotos i penso. I em faig preguntes, per les quals mai, segurament, tindré resposta.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiCBOm3XBstpHHNnrJ1jM0k1i_leiLD-Ya_GJV1YY2FPXRti4BNpjQt8MOO4SZNzgwqgaT_oFUaGzTjDA1U_HsSWR40AriMWMmJRhd6KfsqXNj6NKClxDlaLNYpl2H639_ukKgTX8Lwb2d/s1600/Siria-AmicsHoms.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiCBOm3XBstpHHNnrJ1jM0k1i_leiLD-Ya_GJV1YY2FPXRti4BNpjQt8MOO4SZNzgwqgaT_oFUaGzTjDA1U_HsSWR40AriMWMmJRhd6KfsqXNj6NKClxDlaLNYpl2H639_ukKgTX8Lwb2d/s320/Siria-AmicsHoms.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Els AMICS d'Homs. No parlàvem el mateix idioma, però passàvem hores asseguts a la botiga de bombetes del pèl-roig, on anaven venint més i més dels seus amics; i ens encabíem allà, com podíem. Bevíem te i somrèiem. I amb gestos i més somriures ens comunicàvem. Barshiluna i te, bàsicament. I passejàvem amb ells; agafats de la mà, com fan allà amb els seus amics. I més te i més futbol. I l'endemà més. Quan veiem el que passa a Síria i a Homs, sempre són els primers que ens venen al cap. Vius o morts? Víctimes o botxins? Si és que hi ha algú que no sigui víctima, sigui el que dispara o el que rep la bala.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiytXk_ZI-vCvCKOkfmcV_or3TDkw6_WgnnEAT8tw0yETuBdFUurbMrrPtw0sOmNVrNYz-ctrc03Co4LIxztEBaw-fetFJN4yMaFMtP1a2S7_wie01esgYh7FXiI310Nippu9D9Gs1M2EkX/s1600/Siria-Maalula.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiytXk_ZI-vCvCKOkfmcV_or3TDkw6_WgnnEAT8tw0yETuBdFUurbMrrPtw0sOmNVrNYz-ctrc03Co4LIxztEBaw-fetFJN4yMaFMtP1a2S7_wie01esgYh7FXiI310Nippu9D9Gs1M2EkX/s320/Siria-Maalula.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I els cristians de Maalula? Un objectiu massa fàcil i exposat per a la barbàrie d'uns i altres. Poblet preciós i fotogènic amb l'al·licient pel viatger del fet que encara s'hi parla arameu. O si parlava. Si s'hi parla quelcom. Si hi queda quelcom.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFqWDRp9_3thE_S8UnXoTA1nWT9f2q20FopnQwLyzZIIjUS1nngUCbg4Bk7dMf4q1H_fYVV7L40Nn5_YexfuMHY_QmiHMi71VGZEzrs_CRaOfgKnHv7Y27ltSGC4AJTD5h5h8zlzv2wGs6/s1600/Siria-Comptacontes.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFqWDRp9_3thE_S8UnXoTA1nWT9f2q20FopnQwLyzZIIjUS1nngUCbg4Bk7dMf4q1H_fYVV7L40Nn5_YexfuMHY_QmiHMi71VGZEzrs_CRaOfgKnHv7Y27ltSGC4AJTD5h5h8zlzv2wGs6/s320/Siria-Comptacontes.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Era, o se suposava que era, l'últim contacontes de Damasc, un ofici que amb els anys/dècades/segles, havia anat perdent força, i ja en quedaven pocs; llavors, el 2009, quan vam ser-hi, abans que comences una primavera àrab que més aviat ha sigut un hivern sense sol que no s'acaba. </div>
<div style="text-align: justify;">
La gent anava trobant altres formes de distracció, i ja no necessitava algú que els expliqués contes. Però, i ara? En la foscor de les ciutats esbudellades, segurament no hi ha llum, ni televisió ni internet ni Play Stations. Tornen a escoltar les seves històries? Si és que és viu i si és que en vol explicar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvqby8gKdfH9YQJuShv0mbHrdiIhYtlwVekEnKs2j-yHmcxKjng4iicpmxftYPKPSObCYRh2X17tN-iBhwph4u6TS4mcpFJPllwBjLMxih4k-Etrq0JQSk3p5jmuP_FjBuF-IBYHN3L2kn/s1600/Siria-NensMeca.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvqby8gKdfH9YQJuShv0mbHrdiIhYtlwVekEnKs2j-yHmcxKjng4iicpmxftYPKPSObCYRh2X17tN-iBhwph4u6TS4mcpFJPllwBjLMxih4k-Etrq0JQSk3p5jmuP_FjBuF-IBYHN3L2kn/s320/Siria-NensMeca.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I aquests nens? Són allà? Són refugiats a algun lloc? Estan patint el fred de les fronteres europees? Estan armats? Estan vius? Somriuen, ni que sigui de tant en tant?<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgny-6J587ooPrLuGIGKFegWbdikSkeUUXMY9Uj7dFcC3FD5T5o41MmZ33-CLiF0scc3n6K8M2Kwbv5rh9K-MLCLHjMPdw8kJ6atbS-DRcN_YFJ6XX1YCXisBBVRbyrAC48Ua_KdhW6dwF1/s1600/Siria-NenCarbasses.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgny-6J587ooPrLuGIGKFegWbdikSkeUUXMY9Uj7dFcC3FD5T5o41MmZ33-CLiF0scc3n6K8M2Kwbv5rh9K-MLCLHjMPdw8kJ6atbS-DRcN_YFJ6XX1YCXisBBVRbyrAC48Ua_KdhW6dwF1/s320/Siria-NenCarbasses.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
I ell? Com es debia dir? Es un defecte meu gros, no demanar mai els noms de la gent que coneixem, i després, quan mires les fotos no saps com anomenar-los. Amb el nom els personalitzaria més, però continuo fent-ho. Es digui com es digui, encara és tan pinxo? encara ven carabasses al mercat? Si és que encara hi ha mercat, i encara hi ha carbasses; i si algú encara en ven, és ell el que jau allà i trempat crida els futurs compradors?<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRy7t54Ie7YzdEvoyPkdS552qQdIJati14MmZywLvgShQIy9JQim8YZasV_PMRhwuRHid3I2EP_ROnEfhx8G8y0stET98G9-W5E90AsnSLlF4egFWQgvWfWT_mEp7gsbIVrsCzg-lFsFB0/s1600/Siria-AltsGolan.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRy7t54Ie7YzdEvoyPkdS552qQdIJati14MmZywLvgShQIy9JQim8YZasV_PMRhwuRHid3I2EP_ROnEfhx8G8y0stET98G9-W5E90AsnSLlF4egFWQgvWfWT_mEp7gsbIVrsCzg-lFsFB0/s320/Siria-AltsGolan.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: , serif;">Runes
i fantasmes. Històries de sang, odi i bombes. Als Alts del Golan hi
havia un silenci sepulcral i cases enfonsades, i forats de bales, i
forats de bombes. Per arribar-hi s'havia de demanar un permís
especial, i mentre un guia ens duia per aquells carrers, fèiem fotos
i més fotos, perquè allò, per nosaltres, era excepcional. Bé, a
Síria també era excepcional. En un país tan viu, tan alegre, tan
pacífic, aquells records, aquelles cicatrius eren com anar a un
museu d'història, del que havia passat allà fa temps. Ara ja no deu
ser una excepció, el que deu ésser com un museu deu ser anar a una
població de cases senceres, tranquil·litat, rialles, mercats vius i
carreteres sense forats de bombes i senyals de tràfic sense forats
de bala.</span><br />
<span style="font-family: , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: , serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixZDmgQUmBFxM8WBPgyH25ENGIeXeYks3flfdPF83H4X3-GREf-vXUVLR6i467tI3sVVwLznadl2gPQjgSVthICAIDDxmzm46P0aPtojjLYL9tHj5VWZ9nOSTg5W_6hdzihEBIHfSIo5ra/s1600/Siria-Palmira.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixZDmgQUmBFxM8WBPgyH25ENGIeXeYks3flfdPF83H4X3-GREf-vXUVLR6i467tI3sVVwLznadl2gPQjgSVthICAIDDxmzm46P0aPtojjLYL9tHj5VWZ9nOSTg5W_6hdzihEBIHfSIo5ra/s320/Siria-Palmira.jpg" width="320" /></a></div>
I les ruïnes de Palmira. Molt maques, evidentment; i molt interessants, no n'hi ha cap dubte. Fotogènia perfecta al bell mig del desert, i carregades d'història. Ara, quan els d'Estat Islàmic hi van arribar, la comunitat internacional es va posar les mans al cap i demanava altos al foc per a poder-les salvar…que voleu que us digui, em va provocar fàstic llavors, i em provoca ràbia ara al pensar-ho. Parem la guerra per salvar aquestes pedres històriques, però a la gent, les cases on viuen, els seus pobles i els seus ramats d'ovelles… que els donguin? El que em preocupen són els amics d'Homs, els nens juganers, el contacontes, la gent de Maalula o el venedor de carabasses.</div>
</div>
Dani Farrúshttp://www.blogger.com/profile/11895012891000842530noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5307968791357198544.post-50871958395105188012015-08-08T12:39:00.001-07:002015-08-09T10:13:29.424-07:00DEL PORT SENSE MAR I LES MONTANYES BUIDES (Cròniques Murcianes - 2)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTeAjrkZ9ZuMNVkn3Oq-4-OSoUtrJT0YlaAkU2jkOOXV9RdisbTOYfHqZ3mBmbInUvYNkDeCduf8KuaN_SqGjmR6W2bibNpZEBKQVg6oS1zyA7ZQsuHo7jy1MshqnHu738gzprP12U2vbu/s1600/port-portman2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTeAjrkZ9ZuMNVkn3Oq-4-OSoUtrJT0YlaAkU2jkOOXV9RdisbTOYfHqZ3mBmbInUvYNkDeCduf8KuaN_SqGjmR6W2bibNpZEBKQVg6oS1zyA7ZQsuHo7jy1MshqnHu738gzprP12U2vbu/s320/port-portman2.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Mai abans, tot i els viatges fets i els països explorats, havia vist un port sense mar. Un port sense vaixells; amb les pilones de ferro per a lligar-los, envoltades de vegetació i canyes; i el mar, massa lluny. El port segueix essent port tant sols perquè un dia ho va ser; i hi ha qui, encara ara, somia que ho tornarà a ser. Esperant el pressupost per a que el mar torni a rodejar el port, resa el cartell del Club Nàutic de Portman; unes paraules que capturen la nostàlgia i la tristor (pot haver-hi quelcom més trist que un port sense vaixells?), i també la reivindicació i la lluita per una cosa que sembla de sentit comú però que ja és una utopia. En un parell de setmanes haurien de començar, finalment, els treballs, ens diu algú, amb to de sorna, d'incredulitat absoluta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El port sense mar en un poble que s'anomena Portmán. Un nom curiós i que sona anglesat; un nom molt diferent als dels pobles del voltant: Los Nietos, Los Belones, La Unión, Los Urrutías,… El nom, el no port… la curiositat salvatge i trista que desperta el lloc, acompanyat per un paisatge aridíssim, de turons amb xemeneies mortes i ruines d'edificis que havien rebossat de vida, i de mort.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0q75abK3mFIH0MnCalG6QK3U7fnZbqOvE0LajNI5SBHfmXtzpphcmHXaQAawNnS7LQaRQxtS-BMff7fNrbhHjviO5NYFYR1EEgBHMxFMD5AQV46ZI1XOqxd0PuQjgpc6_5R7A4avURUCL/s1600/Portmanbay.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="196" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0q75abK3mFIH0MnCalG6QK3U7fnZbqOvE0LajNI5SBHfmXtzpphcmHXaQAawNnS7LQaRQxtS-BMff7fNrbhHjviO5NYFYR1EEgBHMxFMD5AQV46ZI1XOqxd0PuQjgpc6_5R7A4avURUCL/s400/Portmanbay.jpg" width="400" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Portmán, com La Unión, el poble del costat (tirant a l'interior) havien bullit durant anys i anys (més d'un segle). Milers de persones vingudes d'arreu havien acudit a la zona, per a desllomar-se i convertir els seus pulmons en pedra, per anar morint poc a poc, per marxar de casa al matí amb la total incertesa de si hi tornaríen a la nit, mentres les mares, com cantava Antonio Molina, ressarien per ells, dia rere dia. I a la vegada, també hi acudien desenes d'inversors que, com voltors trajats i de puro a la boca i el pit orfe de cor, veien aquella nova Califòrnia com el lloc on es farien rics de buxaca i pobres d'esperit i moral. Pares que morien en aquella foscor polsosa, i fills que els substituien, independentment de l'edat que tinguessin, per a que la resta de la familia pogués continuar menjant quelcom. Les mines. Montanyes foradades per tot arreu. Homes morint en les entranyes d'aquella serralada escarbada i buida. Explosions. Fum. De la llum de carburo a minses bombetes. Del pic i pala a la dinamita. Petites engrunes de progrés en unes feines brutes i perilloses.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiv5_rKsuM1BbsprrieT0wpKFtYIFbo175Pptui7p3BuQfkyJTk_zvURB8JXrZeMRBUOoI03-T7qIUTwmQiuNQxHMt7pIqWo3OTfw9pQqIrTtucAkBrw0fV1m6lxk9fKkvmiDey4oB_j_4a/s1600/Alminero.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiv5_rKsuM1BbsprrieT0wpKFtYIFbo175Pptui7p3BuQfkyJTk_zvURB8JXrZeMRBUOoI03-T7qIUTwmQiuNQxHMt7pIqWo3OTfw9pQqIrTtucAkBrw0fV1m6lxk9fKkvmiDey4oB_j_4a/s320/Alminero.jpg" width="240" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa més de vint anys que van tancar les últimes mines; i com a record en queden les xemeneies i ruines que, fantasmals, esquitxen el paisatge. En queda l'herència minera i flamenca a La Unión, on cada any es fa el festival del Cante de las Minas, un dels més prestigiosos de l'Estat Espanyol, que va començar en les èpoques de les mines, en que tants andalusos van fer cap a aquest paradis infernal on hi havia feina per tothom, i on passaven les nits bebent per oblidar i cantant les seves misèries i la crueltat de les mines a base de canto jondo. El plor i l'angoixa fets melodia i ball.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I a Portmán hi queda el port orfe, envoltat d'un mar de canyes. Allà, que hi havia hagut un dels ports principals de les mines, en una badia que es comparava amb la de Donosti, on es van anar abocant els residus i tot allò escarbat que no els servia, amb el convenciment (segurament molt poc científic) que les corrents marines s'ho endurien tot. Però es va anar acumulant i acumulant, fins que va ofegar la badia i va fer enretirar el mar. La pitjor catàstrofe mediambiental de tot el Mediterrani, ens diuen. Ara hi ha les canyes, i una inmensa platja de sorra negra. Negra com les vides (i les morts) d'aquells miners.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8tF6ZPhBxbzI51z-bBHQVG53UCWKi1ifgethbegAY91kzbHUH80CIp13OPgx-bNeS-tI2SKdGfYDE98lBt4-frfq_xu9OOa6srFJwPZePwRwJ2XV7atjiPHvWr510fSH1FAnRNcTlLjXc/s1600/LaUnionRuines.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="146" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8tF6ZPhBxbzI51z-bBHQVG53UCWKi1ifgethbegAY91kzbHUH80CIp13OPgx-bNeS-tI2SKdGfYDE98lBt4-frfq_xu9OOa6srFJwPZePwRwJ2XV7atjiPHvWr510fSH1FAnRNcTlLjXc/s400/LaUnionRuines.jpg" width="400" /></a></div>
</div>
Dani Farrúshttp://www.blogger.com/profile/11895012891000842530noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5307968791357198544.post-75813803795292627772015-07-10T09:09:00.002-07:002015-07-10T09:09:52.095-07:00BENVINGUTS A LOS NIETOS (CRONIQUES MURCIANES) - Part 1<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdxA1h80w_raqMcH8koVRtbJq6MGdtlKfZ82pqhcZPT04CIVm0oV_BsCKvf71oNDeX5V88ad3_ffaHjIuWfKsLtGk_96ZqHwjz0b28aeV384x2-8xpQ42jRCc-2rgcHkJucszgtcblM7lg/s1600/BienvenidosNietos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdxA1h80w_raqMcH8koVRtbJq6MGdtlKfZ82pqhcZPT04CIVm0oV_BsCKvf71oNDeX5V88ad3_ffaHjIuWfKsLtGk_96ZqHwjz0b28aeV384x2-8xpQ42jRCc-2rgcHkJucszgtcblM7lg/s400/BienvenidosNietos.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
El cartell de Bienvenidos a Los Nietos (Pescaderia Rosa) ens dóna la benvinguda al poblet que serà casa nostra durant aquest estiu. No sabem massa que esperar-nos-en; pel Google Earth sembla un poble petit de platja llarga i cases baixes, però la proximitat a un lloc turístic com la Manga del Mar Menor, ens fa tèmer que potser no serà tant petit i que les cases seran més altes del que ens imaginem. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El primer vespre ens transmet una sensació de sorpresa agradable i de pensar que hi podem estar molt bé aquí. Tot i el meu obvi accent català, tothom ens tracta magníficament; la gent és molt oberta i salada. El passeig de Los Nietos davant del mar és exageradament tranquil; tot són casetes silencioses de finestres tapiades, i apart d'algun ancià en crosses i algú suant a sobre d'una bicicleta del Decathlon, poca gent més s'hi passeja. El passeig està decorat amb escultures de cavallets de mar, que, com a fan dels reals, em fa molta il·lusió i m'encén l'esperança de veure'ls, també sota el mar. Els cavallets venen en verds, roses, grocs,…m'han fet gràcia, però són horterots, no ens enganyem; graciosos, això sí, i no es troben carrers decorats amb cavallets de mar a masses pobles. Seiem en un baret allà mateix: "tercios" i tapes, tot tirat de preu; en la primera vesprada aprenem noves paraules com: "michirones", boníssims, per cert. En els dies següents, amb l'entrada del juliol, el poble s'anima; però on no n'hi ha no en raja, les casetes segueixen sent d'una planta, i les cadires solitàries del baret dels michirones segueix essent el centre de tapeo davant del mar, amb els seus cambrers salats i el seu "magro con tomate". Anem canviant el 2 mitjanes per 2 tercios. Adaptar-se no costa tant.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQY4U-jwlvm6CJB0XLQhtnylPnOT7AuW6Q6GFuVMItUuKM1KM_IvSnMWRZJRQg9JFOhhvgilnSN0gYc5cRmWPRBZGYgObBUilCFBY9XKeyHENNr8BLZ4HplINN0o4P3ghUQOGVycm3qYCt/s1600/CavalletsLosNietos.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQY4U-jwlvm6CJB0XLQhtnylPnOT7AuW6Q6GFuVMItUuKM1KM_IvSnMWRZJRQg9JFOhhvgilnSN0gYc5cRmWPRBZGYgObBUilCFBY9XKeyHENNr8BLZ4HplINN0o4P3ghUQOGVycm3qYCt/s400/CavalletsLosNietos.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
I mentre ens atipem per quatre xavus, mirem a l'horitzó, on el mar no continua, com passa a qualsevol lloc del món, sinó que queda retallat per blocs i blocs d'apartaments i d'hotels, que farceixen la Manga, aquella llengua de terra, d'uns vint quilòmetres, que crea el Mar Menor. La Manga…un nom estrany per un lloc estrany. En el conscient col·lectiu de molts de nosaltres, perquè era el premi que donava la Mayra Gómez Kemp als concursants del mític (pels records nostàlgics, no per la qualitat, és clar) "Un, dos, tres. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ai, la Manga! Turisme del cutre amb construccions de suburbi d'entrada de ciutat gran, enmig del mar; al costat d'uns espais naturals fantàstics: de palmeres i torres de vés a saber quina època, enmig de camps de terra vermella, d'ovelles que pasturen, de turons àrids i platges salvatges de sorra negra. Però va, tot això deixem-ho per a la segona part de les Cròniques Murcianes.</div>
Dani Farrúshttp://www.blogger.com/profile/11895012891000842530noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5307968791357198544.post-7978144023135155512015-02-10T20:43:00.000-08:002015-02-10T20:43:02.743-08:00UN DIA A LA VIDA D"UN VIDA A BORD" DE SUBMARINISME<br />
<div class="entry-meta entry-footer" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #f7f7f7; box-sizing: border-box; color: #474747; font-family: Lato, sans-serif; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 300; letter-spacing: normal; line-height: 24px; orphans: auto; text-align: start; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: auto; word-spacing: 0px;">
</div>
<br />
<div class="entry-content" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #f7f7f7; box-sizing: border-box; color: #474747; font-family: Lato, sans-serif; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 300; letter-spacing: normal; line-height: 24px; orphans: auto; text-align: start; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: auto; word-spacing: 0px;">
Aquest escrit el vaig redactar per a ser publicat al blog de l'empresa on treballo; una crònica d'un dels viatges de 4 dies/4 nits que fem. És en anglès.<br />
<h2 style="box-sizing: border-box; color: black; font-family: Montserrat, sans-serif; font-size: 28px; font-weight: 700; letter-spacing: 3px; line-height: 1.4em; margin: 0px; padding: 20px 0px 0px; text-align: justify; text-transform: uppercase;">
SETTING OFF</h2>
<div style="box-sizing: border-box; margin: 0.85em 0px; text-align: justify;">
Canadians, Koreans, Swedish, Norwegians, Swiss, Italian, Catalan, Japanese, English,… Open water with 9 dives to instructors. All sitting in the same table with the boat still in the pier, ready to go. The fireworks that, at the beginning of the trip, have to scare the bad spirits out of the vessel and bring good luck to the boat, still haven’t been fired but everybody is already sharing a big table, talking about their adventures in Thailand, where they learnt to dive or what they expect to see in that trip. Happy chatting, glasses of wine and anecdotes. Colourful fireworks, the open sea and a crazily starry sky. Good night.</div>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_1596" style="box-sizing: border-box; clear: both; display: block; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-style: italic; margin: 20px auto; max-width: 100%; text-align: center; width: 379px;">
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.bigbluedivingkhaolak.com/wp-content/uploads/2014/06/Hallelujah.jpeg" style="-webkit-transition: color 0.215s ease-in-out 0s; background-position: 0px 0px; box-sizing: border-box; color: black; cursor: pointer; font-weight: 700; text-decoration: none; transition: color 0.215s ease-in-out 0s;"><img alt="MV Hallelujah Similan Islands" class="wp-image-1596 " height="246" src="http://www.bigbluedivingkhaolak.com/wp-content/uploads/2014/06/Hallelujah-300x200.jpeg" style="border: 0px none; box-sizing: border-box; height: auto; margin: 0px auto; max-width: 100%; padding: 0px; vertical-align: middle;" width="369" /></a></div>
<div class="wp-caption-text" style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 5px; text-align: justify;">
Another perfect day at sea.</div>
</div>
<h2 style="box-sizing: border-box; color: black; font-family: Montserrat, sans-serif; font-size: 28px; font-weight: 700; letter-spacing: 3px; line-height: 1.4em; margin: 0px; padding: 20px 0px 0px; text-align: justify; text-transform: uppercase;">
DAY ONE</h2>
<div style="box-sizing: border-box; margin: 0.85em 0px; text-align: justify;">
We wake up together with the sun appearing behind the Similan Islands; the amazing Islands that attract people from all over the world. Islands that are surrounded by the calm seas that become wild and angry during the monsoon. Islands that had been visited often by Malaysian fisherman (once upon time) and were named as the nine islands: sembilan in Malay. Now a national park where for the last decades no fisherman have approached, meaning that its waters are teaming with fishes and marine life of all kinds.</div>
<div style="box-sizing: border-box; margin: 0.85em 0px; text-align: justify;">
We start our lovely liveaboard diving routine: dive, eat, sleep, dive, eat, sleep, dive, eat, sleep….and so on. Jumping from awesome dives, to tasty meals and then lazy and refreshing naps on the sundeck. From the first dive in Anita’s Reef, everybody is already amazed by the blue and clear visibility and the quantity of different creatures and critters. From tiny flatworms to ugly devil Scorpionfishes. From annoying cleaner wrasse to gentle Stingrays. From heaps of garden eels to elusive flounders. And what of the poor little Glassfish? Hunted by Tuna, Harrased by Coral Groupers and Circled by the the ravenous Trevallys. Action all over! A performance enjoyed by everybody. Well, apart from the tiny transparent guys that exist solely as the prey for all.</div>
<div style="box-sizing: border-box; margin: 0.85em 0px; text-align: justify;">
The day follows with more dives (and food and power naps) that don’t disappoint anybody; the visibility stays great and we keep ticking stuff in the lists of the things to see and enjoy. Turtles, Octopus, Seasnakes, Nudibranches, elegant Ribbon Eels,… but it’s not all about the marine life, one highlight of the dives around the Similans are the landscapes. Huge boulders, big rocks, channels covered with sea fans. Currents, waves and monsoons have created dramatic and unique landscapes underwater. How easy it is to feel tiny and insignificant while diving between the giant rocks of Elephant Head Rock.</div>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_1599" style="box-sizing: border-box; clear: both; display: block; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-style: italic; margin: 20px auto; max-width: 100%; text-align: center; width: 393px;">
<a href="http://www.bigbluedivingkhaolak.com/wp-content/uploads/2014/06/Island-8-Sail-Rock.jpeg" style="-webkit-transition: color 0.215s ease-in-out 0s; background-position: 0px 0px; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; color: black; cursor: pointer; font-weight: 700; text-decoration: none; transition: color 0.215s ease-in-out 0s;"><img alt="Sail Rock Island number eight similan Islands" class="wp-image-1599 " height="255" src="http://www.bigbluedivingkhaolak.com/wp-content/uploads/2014/06/Island-8-Sail-Rock-300x200.jpeg" style="border: 0px none; box-sizing: border-box; height: auto; margin: 0px auto; max-width: 100%; padding: 0px; vertical-align: middle;" width="383" /></a><div class="wp-caption-text" style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 5px;">
The view from Sail Rock on Island # 8. The perfectly timed beach visit as you can see no one else is there!</div>
</div>
<h2 style="box-sizing: border-box; color: black; font-family: Montserrat, sans-serif; font-size: 28px; font-weight: 700; letter-spacing: 3px; line-height: 1.4em; margin: 0px; padding: 20px 0px 0px; text-align: justify; text-transform: uppercase;">
DAY TWO</h2>
<div style="box-sizing: border-box; margin: 0.85em 0px; text-align: justify;">
We enjoy a couple more dives around the Similan Islands and a peaceful visit to the world famous Donald Duck bay in Island #8. Then then leisurely cruise north to the Islands of Bon and Tachai. Two of the most famous dive sites in Thailand; the West Ridge in Koh Bon and the Pinnacle in Tachai…again, great visibility and lots and lots of fish everywhere. We keep on ticking: great Barracudas, Napoleon Wrasse, massive schools of bright blue Fusiliers and the awesome black and weird Sponge Snails that have decided to come to the ridge to stay and delight everybody.</div>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_1595" style="box-sizing: border-box; clear: both; display: block; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-style: italic; margin: 20px auto; max-width: 100%; text-align: center; width: 418px;">
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.bigbluedivingkhaolak.com/wp-content/uploads/2014/06/Fusiliers.jpeg" style="-webkit-transition: color 0.215s ease-in-out 0s; background-position: 0px 0px; box-sizing: border-box; color: black; cursor: pointer; font-weight: 700; text-decoration: none; transition: color 0.215s ease-in-out 0s;"><img alt="The Juvenile Fusiliers and hunting Cornet fish" class="wp-image-1595 " height="272" src="http://www.bigbluedivingkhaolak.com/wp-content/uploads/2014/06/Fusiliers-300x200.jpeg" style="border: 0px none; box-sizing: border-box; height: auto; margin: 0px auto; max-width: 100%; padding: 0px; vertical-align: middle;" width="408" /></a></div>
<div class="wp-caption-text" style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 5px; text-align: justify;">
The Juvenile Fusiliers are fleeing from the hunting Cornet fish.</div>
</div>
<h2 style="box-sizing: border-box; color: black; font-family: Montserrat, sans-serif; font-size: 28px; font-weight: 700; letter-spacing: 3px; line-height: 1.4em; margin: 0px; padding: 20px 0px 0px; text-align: justify; text-transform: uppercase;">
DAY THREE</h2>
<div style="box-sizing: border-box; margin: 0.85em 0px; text-align: justify;">
The next morning we enjoy an amazing and surprisingly peaceful dive on the Pinnacle. Then we head towards the jewel in the crown: Richelieu Rock. This famous dive site is part of the Surin National Park, so close to Myanmar that we can see the silhouette of Burmese islands in the distance. The rock just pokes out of the water with no indication of the world of colours and movement beneath. Although you never get bored in Richelieu, for the competitive ones, a lot of games can be played during the dives here: Who can find more Scorpionfishes? Who finds the hole with more juvenile white-eyed moray eels living together? Who is going to be the first one to spot a group of cuttlefishes or a sneaky peacock mantis shrimp?</div>
<div style="box-sizing: border-box; margin: 0.85em 0px; text-align: justify;">
While we were resting after our third dive on this awesome dive site, divers from another boat surfaced saying that there was a whale shark right under our boat! So, seeing that we had already exceeded our minimum surface interval time, everybody jump from the power naps to being ready to get in the water in a couple of minutes early. Maybe we should use it more often to make sure that we follow the schedule <img alt=":-)" class="wp-smiley" src="http://www.bigbluedivingkhaolak.com/wp-includes/images/smilies/icon_smile.gif" style="border: 0px; box-sizing: border-box; height: auto; margin: 0px !important; max-height: 13px; max-width: 100%; vertical-align: middle;" /> The first part of the dive was all about searching for the Whaleshark cruising by after a brief stop in Richelieu. Probably stopping by to be cleaned and filter some plankton. Or maybe was just out of our sight looking at us and having some fun; but soon everybody started forgetting the search and enjoying the life around the pinnacle. The water was really rich with plankton, provoking big quantities of small fish to surround it. Schools of pelagics like chevron barracudas, pickhandle barracudas, trevallies, jacks, rainbow runners,…A big school of long fin batfish just by the mooring line….a show that kept everybody mesmerized and amazed although the giant and elegant creature was nowhere to be seen.</div>
<div style="box-sizing: border-box; margin: 0.85em 0px;">
<a href="http://www.bigbluedivingkhaolak.com/wp-content/uploads/2014/06/%E3%81%AA%E3%81%8A%E3%81%9F%E3%81%8B%E3%81%95%E3%82%93-1-7.jpg" style="-webkit-transition: color 0.215s ease-in-out 0s; background-position: 0px 0px; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; color: black; cursor: pointer; font-weight: 700; text-decoration: none; transition: color 0.215s ease-in-out 0s;"><img alt="なおたかさん-1-7" class="aligncenter wp-image-2621 " height="243" src="http://www.bigbluedivingkhaolak.com/wp-content/uploads/2014/06/%E3%81%AA%E3%81%8A%E3%81%9F%E3%81%8B%E3%81%95%E3%82%93-1-7-300x200.jpg" style="border: none; box-sizing: border-box; clear: both; display: block; height: auto; margin: 0px auto; max-width: 100%; text-align: justify; vertical-align: middle;" width="365" /></a></div>
<h2 style="box-sizing: border-box; color: black; font-family: Montserrat, sans-serif; font-size: 28px; font-weight: 700; letter-spacing: 3px; line-height: 1.4em; margin: 0px; padding: 20px 0px 0px; text-align: justify; text-transform: uppercase;">
DAY FOUR</h2>
<div style="box-sizing: border-box; margin: 0.85em 0px; text-align: justify;">
The last day, on the way back home we had another great dive in Koh Bon and the last one in Boonsung Wreck. The wreck is an oasis in the middle of empty sand and mud that attracts creatures of all kinds and sizes. From the 1 metre and a half cobias swimming around to the tiny nudibranches. From the Kuhl’s stingrays hiding in the sand to a lost cuttlefish. A school of a squid to the millions (well, maybe not millions, but lots!) of bearded Scorpionfishes, lionfishes, the rare honeycomb moray eel,…A great place to say goodbye to the trip and check things that had not been seen during the Similan Liveaboard diving trip.</div>
</div>
Dani Farrúshttp://www.blogger.com/profile/11895012891000842530noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5307968791357198544.post-21273412166398726232013-12-08T22:13:00.001-08:002013-12-08T23:49:31.478-08:00LA BATALLA FINAL DE BANGKOK (PETITA GUIA PER MIRAR D'ENTENDRE EL QUE PASSA A TAILANDIA)<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
Els carrers de Bangkok tornen a rogir i a cridar; es tornen a omplir de fum i de policíes anti-avalots. Bangkok torna a ser centre de les notícies, una altra vegada. Perquè hi ha una part de la societat que demana la renúncia del govern elegit democràticament, una altra vegada.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuGPqSmSqTAhPtGWH3pwl7Ag5imOZeNRCBDIrTTD2w5NWh2gMUZZvVfQOfuOlQ-G9jPplJ3FPYemUsW7IZ67QgrG9r3Q_U-GB2It0AFy_v1S_0_gd9lfNdaYDuFEiloFYhBtr9ayiRX4IW/s1600/black+shirts+protester+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuGPqSmSqTAhPtGWH3pwl7Ag5imOZeNRCBDIrTTD2w5NWh2gMUZZvVfQOfuOlQ-G9jPplJ3FPYemUsW7IZ67QgrG9r3Q_U-GB2It0AFy_v1S_0_gd9lfNdaYDuFEiloFYhBtr9ayiRX4IW/s320/black+shirts+protester+2.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
En els últims dies, els Membres del Parlament del Partit Demòcrata (opositors) han dimitit en grup i han organitzat per avui una manifestació que consideren la batalla final per a fer caure el govern. La Primera Ministra Yingluck Shinawatra ha dissol la Casa de Representants (cambra baixa, legislatiu) i ha proposat de fer un referèndum per a que la gent digui si volen fer noves eleccions o no, però l'oposició diu que no n'hi ha prou, ni que ella dimiteixi, el que volen és esborrar qualvol signe i restes del que anomenen el "règim de Thaksin". Per tant, la cosa está complicada.<br />
<br />
Serà realment un final? o serà el principi d'una altra época fosca de violència i dividió d'un país? Fa pocs dies ja va haver-hi, com a mínim, cinc morts en enfrontaments amb armes de foc als voltants d'una universitat a Bangkok…anirà a més?<b> què passarà avui?</b></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; min-height: 14px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
Anem a pams: però què hi passa a Tailàndia? que cony són els vermells? i els grocs? i els negres? per què aquesta història es repeteix cada pocs anys? qui és aquest Thaksin que està al centre de la política tailandesa, tot i que fa anys que és a l'exili? Com totes les històries de la història, tot és molt complex i per a explicar-ho amb tots els detalls i matissos s'hauria d'escriure un llibre, i un servidor no n'és (ni molt menys!!!) un expert, però faré una petita (i molt simple) cronologia dels últims anys per a veure, de forma esquemàtica, el que ha anat passant i portant a on som ara.<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFQC5NTb0avDMSIGyunFCseUHuqwddG5MK7a5MqRfMU8eUGwv12i8_KL3yqeJFAObW03Kn25wzmg7IAS8B0taIYvR1FyGHmNz2B_ily4FzM67_rReGoEA0BUSt3BWSt3HB8W_jKyepl3hu/s1600/Black+shirts+xapes.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFQC5NTb0avDMSIGyunFCseUHuqwddG5MK7a5MqRfMU8eUGwv12i8_KL3yqeJFAObW03Kn25wzmg7IAS8B0taIYvR1FyGHmNz2B_ily4FzM67_rReGoEA0BUSt3BWSt3HB8W_jKyepl3hu/s320/Black+shirts+xapes.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Però primer, <b>qui és Thaksin Shinawatra?</b> doncs era un home de negocis multimil·lionari que va saltar a la política i que en les eleccions de 2001 va guanyar el càrrec de Primer Ministre. Per una banda, va ser el primer en preocupar-se pels pobres/classes rurals de Tailàndia, sobretot del nord-est del país,que sempre havien estat oblidats; aquestes polítiques van fer que sigui anomenat populista, però la veritat és que va ser un gran canvi per milers (sinó mil·lions de persones); els camises-vermelles, els seus seguidors, són en gran part d'aquella zona pobra de Tailàndia, però també gent humil i treballadora de la capital i d'altres zones de Tailàndia, que veuen en Thaksin, el politic que finalment es va preocupar de les condicions de les classes baixes, i en va millorar les seves vides, per això, continua guanyant (ell o els seus) les eleccions. Tot i així, no és cap heroi socialista ni és comparable amb dirigents com Morales o Chavez, no deixa de ser un multimil·lionari amb moltes acusacions de corrupció a darrere (tot i que, hi deu haver cap polític tailandès que no estigui esquitxat per la corrupció?), va ser propietari per un (breu) període de l'equip de fútbol de la Premier anglesa Manchester City (un dels seus capricis), acusat per organizacions internacionals de violar els drets humans en temes com la lluita contra la droga, el conflicte amb els independentistes musulmans al sud de Tailàndia,…Per tant, com a tot arreu al món, res és blanc ni negre.<br />
<br />
Doncs, <b>els camises grogues són...</b> l'oposició, els anti-Thaksin, monàrquics, classes mitjes i altes, occidentalitzats, el seu partit principal és el Partit Demòcrata. Són els que perden les eleccions una vegada i una altra, i una vegada i una altra volen tombar el govern (tot i que es consideren els vertaders demòcrates (sic)<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWTXwYm_2iiWBCCTlnWYKoTd9iI8BTSSRJQp8PMh-s_0kBT5MvDK96eQy1onoquuDUFJFft_GXWXG_tNBzJAU-HwemU3UgsE9uKTDz-kh_quHLOEB7g1J2Egy6T6aBgrvGLJ55YQx3xhpV/s1600/black+shirts+protester.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWTXwYm_2iiWBCCTlnWYKoTd9iI8BTSSRJQp8PMh-s_0kBT5MvDK96eQy1onoquuDUFJFft_GXWXG_tNBzJAU-HwemU3UgsE9uKTDz-kh_quHLOEB7g1J2Egy6T6aBgrvGLJ55YQx3xhpV/s320/black+shirts+protester.jpg" width="187" /></a></div>
<br />
Anem ara amb <b>una mica de cronologia</b>:</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; min-height: 14px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<b><i>2001</i></b>: El partit de Thaksin guanya les eleccions per pallissa.</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<b><i>2005:</i></b> Thaksim torna a arrassar. Gran campanya contra Thaksin i el seu partit, acusant-lo de corrupció, de violar els drets humans, d'especulació, de lese majestat (insultar el rei),... per la qual cosa dissol el Govern i es convoquen noves eleccions.</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<b><i>2006:</i></b> el partit de Thaksin torna a guanyar de carrer, tot i que aquest cop hi va haver una abstenció molt alta, convocada per l'oposició. Hi ha moltes protestes, que duen al rei a anular les eleccions; se'n convoquen de noves però abans que es duguin a terme, els militars prenen el poder.</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<b><i>2007:</i></b> Noves eleccions, però amb partit de Thaksin declarat ilegal, tots els seus alts dirigents amb prohibició de presentar-se, el nou partit que forma gent i seguidors del partit ilegalitzat pateix els intents dels militars també d'ilegalitzar-lo, però al final, tot i els impediments, tornen a guanyar les eleccions.</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<b><i>2008:</i></b> Protestes dels grocs contra el govern altra vegada; tancament d'aeroports, enfrontaments, bombes,… com a conseqüència, per una suma d'accions de l'oposició, tribunals, exèrcit, monarquia,… (hi ha qui ho anomena "cop judicial") el Rei, al <b><i>2009</i></b> proclama Abhisit Vejjajiva, líder opositor, com a Primer Ministre.</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<i><b>2010:</b></i> les protestes dels camises vermelles contra aquest govern no elegit democràticament van augmentant i la violència va escalant portant a força persones mortes, destrucció d'edificis,… El conflicte arriba a un punt d'una violència extrema i una polarització social molt radical.<br />
<br /></div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<i><b>2011</b></i>: es cel·lebren eleccions generals en que guanya (amb 48%, enfront del 35% de l'oposició) Yingluck Shinawatra, germana de Thaksin i primera dona que esdevé Primera MInistra tailandesa.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFvPcl-D-lcnMt4MtoRUObNnO_JsedwHysKji6TxOKcj1R5u9TT7yJm5lzK-qJPIOwLBJ1z2HwHSzhpBR3HMBjqKaH8Kh2O7dn_Va_AvSPdW2at-HKP1vJAQBNT-WpWip_6PJSrkP5Iu4s/s1600/black+shirts+leader.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="258" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFvPcl-D-lcnMt4MtoRUObNnO_JsedwHysKji6TxOKcj1R5u9TT7yJm5lzK-qJPIOwLBJ1z2HwHSzhpBR3HMBjqKaH8Kh2O7dn_Va_AvSPdW2at-HKP1vJAQBNT-WpWip_6PJSrkP5Iu4s/s400/black+shirts+leader.jpg" width="400" /></a></div>
</div>
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;">Des de llavors, aquest govern ha intentat ser neutre i mirar de tenir tothom content, d'evitar nous conflictes i protestes però, aquest <b><i>2013</i></b>, un projecte de Llei d'Amnistia per als empresonats pels conflictes polítics desde el cop de 2006 torna a encendre la flama de les manifestacions, els enfrontaments i les demandes del govern de renunciar. Aquest cop els camises grogues (que han canviat el color monàrquic per al negre) acusen al govern de voler facilitar la tornada de Thaksin a Tailàndia amb aquesta llei; el senat en ple vota en contra d'aquesta llei per tal de mirar d'acabar amb el conflicte i tornar a la (fràgil) pau, però els opositors no en tenen prou i sembla que no volen parar fins que el govern torni a caure i els militars posin un altre govern provisional. Democràcia a la tailandesa. A més, el fet que el Rei ja hagi fet 85 anys i sigui de salut fràgil, afegeix un altre element de desconcert sobre el futur del país. </span><br />
<span style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="text-align: justify;"><b style="font-family: Helvetica; font-size: 12px;">I petita anècdota personal: </b><span style="font-family: Helvetica;"><span style="font-size: 12px;">voltant per les paradetes de merxandatge dels protestants, al Monument per la Democràcia (uf!) de Bangkok, em sorprèn veure que han començat a fer servir l'V (de Vendetta) com a símbol (com es veu en una de les meves fotos que il·lustren el text)…em sorpèn per les característiques dels protestants, per que l'V apareix al costat de les xapes a favor del Rei,…En una de les (moltíssimes) paradetes de material polític de tota mena (són pitjors que els independentistes, en quantita de paradetes i merxandatge, que ja és dir :-) hi compro un parell de coses de l'V, per a la col·lecció de rampoïnes polítiques; com que estan contentíssims en estar venent allò a un farang, els ensenyo el meu tatuatge de l'V….i es posen encara més contents, xerren entre ells, senyalen, i un d'ells, amb una samarreta amb el personatge en qüestió, diu:<i> "very good, very good!!! Joker! Joker!"...</i></span></span></span>Dani Farrúshttp://www.blogger.com/profile/11895012891000842530noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5307968791357198544.post-51975829435564301902013-10-22T01:18:00.004-07:002013-10-22T01:18:40.096-07:00EXPLORANT EL PARADIS (TERRA DE PIRATES, DINAMITA I MONSTRES)<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRzwNTba7nI51ovwrBzP-jhdQdTH5oeXHj4zCPLlZdeBImu5Sv7R2Dgw51N8_0BU8TqZs8KujY0oM5iBztc5jlU445xEAnrVRuGQFSWHFb_fIz0JDOB0SJWFf2D_NLQywnngMRPM-k38Tu/s1600/Jaya+sails.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="273" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRzwNTba7nI51ovwrBzP-jhdQdTH5oeXHj4zCPLlZdeBImu5Sv7R2Dgw51N8_0BU8TqZs8KujY0oM5iBztc5jlU445xEAnrVRuGQFSWHFb_fIz0JDOB0SJWFf2D_NLQywnngMRPM-k38Tu/s320/Jaya+sails.jpg" width="320" /></a></div>
Surcaven els mars durant gran part de l'any. Eren temuts. Es movien pels oceans més profunds en els seus <i>perahus</i>, seguint les estrelles i les migracions de les aus. Molts d'ells no tenien un ull tapat amb un pedaç, ni un lloro simpàtic o una rovellada ma de garfi, però eren pirates, dels de veritat. Tornaven, veles al vent, a casa, després de nou mesos, i ho cel·lebraven amb les famílies i amics durant dies, a Tanah Beru, al sud de Sulawesi, Indonèsia. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU7WkaJ0_s8QnOfpWluSSNM3vGb2fD-bHcbBF9UmF5gdWLho-Y-_ooAW-jO3MStm4Kr1nJWUQHUpQ844UuHUcHQxnpmvSGefm9lhhTMmWxS3fOP3v3NLmUXXpepzg-oy3n9071b-j_RKo9/s1600/Jaya+Reefs.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU7WkaJ0_s8QnOfpWluSSNM3vGb2fD-bHcbBF9UmF5gdWLho-Y-_ooAW-jO3MStm4Kr1nJWUQHUpQ844UuHUcHQxnpmvSGefm9lhhTMmWxS3fOP3v3NLmUXXpepzg-oy3n9071b-j_RKo9/s320/Jaya+Reefs.jpg" width="320" /></a>Em surcat el mar entre atols inhabitats i illes d'acantilats tallats per un mar que, durant l'època de monsons, gasta molt mala òstia. I, amb les veles al vent, ens acostem a les costes de Tanah Beru; el capità i la tripulació estan excitats pel fet que les pròximes dos setmanes seran a casa, on no eren des de feia quasi un any.<br />
<br />
En l'època dels pirates (fins no fa pas tant), desenes de velers marxaven d'aquestes costes, i no tots en tornaven. Ara, tots els vaixells tornen a casa, allà on les tripulacions van ser parides i educades en les arts dels mars i els vents, i on els vaixells van ser construits; en aquesta platja on les serradures es barregen amb la fusta i on centenars de persones practiquen un ofici de detalls minuciosos i feia dura, un ofici, el de construir vaixells preparats per lluitar contra la natura, que no han après a les escoles, sinó dels pares i els avis.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjURMYHS96-HtdJNsXac1qu1_t5CKWwEYsVXVBU4gsiUcuy50_VFTaFbdvTtrVNsCfaQVKPr4DorodrdL5nZ75ZdBkv2Vm8d-oukG0U9xfXrVm7MZqNHEcCBqy9NmRqchTDTSB8vHL9dD1t/s1600/Tanah+beru+boats.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjURMYHS96-HtdJNsXac1qu1_t5CKWwEYsVXVBU4gsiUcuy50_VFTaFbdvTtrVNsCfaQVKPr4DorodrdL5nZ75ZdBkv2Vm8d-oukG0U9xfXrVm7MZqNHEcCBqy9NmRqchTDTSB8vHL9dD1t/s320/Tanah+beru+boats.jpg" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En els deu dies anteriors a l'esperada arribada, a bord del Jaya, hem atravessat les exageradament profundes aigües que separen el Parc Nacional de Komodo i el sud de Sulawesi, i hi hem bussejat amb grans mantes que, elegantment, han volat sobre nosaltres, ens han espiat mentre ens aguantavem com i on podíem per a no sortir disparats enduts per les famoses corrents marines d'aquella part d'Indonèsia, i nosaltres les hem espiat i admirat mentre es deixen netejar per altres peixos, mentre esperen, amb la boca oberta, que les vertiginoses corrents que ens fan volar com una bandera i aferrar-nos on podem, els portin els aliments, i veiem com una femella es deixa seguir per sis mascles, que la imiten i copien tots els seus moviments, en una fila perfecta, a l'espera de ser els escollits per a poder realitzar un acte sexual que durarà segons, després d'una llarga estona de flirteig i competició per a conquistar-la. També tenim la sort de nedar amb una gegantina manta oceànica blanca! una raresa del món animal que tenim la sort que en el seu llarg viatge, passi prop del vaixell, arran de superfície i que el Rambo, un dels membres de la tripulació, la pugui guaitar i donant-nos aquesta oportunitat única.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh76nRqQSutL7uZ05ZkQcqRqfXs_Fv2fqdV9H5gQbg_i0TD2DGIrIc3S-DLMqYJF1OcYeHRiNHbJ6l7wjEu4gWsIBIM2Ky9RzhsJOjY91hfCI3JR4BN3n38Lrxkbsji-z2vz3kahJ6cappv/s1600/Manta+Cauldron+ID.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh76nRqQSutL7uZ05ZkQcqRqfXs_Fv2fqdV9H5gQbg_i0TD2DGIrIc3S-DLMqYJF1OcYeHRiNHbJ6l7wjEu4gWsIBIM2Ky9RzhsJOjY91hfCI3JR4BN3n38Lrxkbsji-z2vz3kahJ6cappv/s320/Manta+Cauldron+ID.jpg" width="320" /></a></div>
Les manta raies són les bèsties més grosses i encantadores amb les que compartirem l'aigua durant aquests dies, però hi ha uns altres animals que són els favorits de molts de nosaltres, per la llegenda que els envolta, per la seva bellesa i docilitat i potser, també, pel fet que som conscients que al ritme que els estem massacrant, aviat no en quedarà cap. La joia de la corona: el taurò balena amb el que nedarem per una bona estona; però també tots els punta blanca que anem trobant en quasi tots els llocs de busseig, els punta negra, els grisos o els bambú....cada aparició fa sonar les eines que cadascú tenim per a cridar l'atenció dels altres i que tots els poguem disfrutar. Pobres bèsties, i encara els tractem a ells com a assassins...bé, això al nostre món passa massa sovint; que l'assassí tracti a la víctima com a assassí (i la majoria s'ho cregui).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWBAnfCZFVUpEc2tDT12OFFZjUqlbOJ8BC2_P9kPaAkzANEylBTyP1SEoMgt0fVHaYK3E-1gA7K4pOG7gEoVPwRfZ4bL1sgHjvswCrLt7Qes-GcYjGRGNYj3kC1rD-aHZk8OnBKLkGSxG0/s1600/White+tip+castle+dekat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="134" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWBAnfCZFVUpEc2tDT12OFFZjUqlbOJ8BC2_P9kPaAkzANEylBTyP1SEoMgt0fVHaYK3E-1gA7K4pOG7gEoVPwRfZ4bL1sgHjvswCrLt7Qes-GcYjGRGNYj3kC1rD-aHZk8OnBKLkGSxG0/s320/White+tip+castle+dekat.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Descendir en aquells esculls en que segurament ningú altre hi ha bussejat, té molta màgia i dóna un sentit d'aventura excitant...què hi haurà? que hi trobarem? El que hi trobem serà, en general, fantàstic, tot i que la remotesa dels llocs en moltes d'aquestes zones significa que no hi ha ni lleis ni controls sobre el medi ambient, i això fa que durant alguna de les immersions sentim explosions fortes però llunyanes, que ens sobresalten i ens omplen de tristesa, com el descobrir esculls totalment destrossats per la pesca amb dinamita.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi27SNyUl9oJjxHQ3zPj3tlTqA62yjz6CRTovj1an3VtnBiOk5E22-m7zzaYt7Iw20_OzrK9KaZ_YgiPgECMr6HmN8Pp_HwWBd_smEJWh4Gwjm9zATUTJXdV8TS_XXoi1oWcX5_hs7IhOy-/s1600/Bombed+reef+Taka+Bone+rate.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi27SNyUl9oJjxHQ3zPj3tlTqA62yjz6CRTovj1an3VtnBiOk5E22-m7zzaYt7Iw20_OzrK9KaZ_YgiPgECMr6HmN8Pp_HwWBd_smEJWh4Gwjm9zATUTJXdV8TS_XXoi1oWcX5_hs7IhOy-/s320/Bombed+reef+Taka+Bone+rate.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
I, amb les veles al vent, arribem a la zona de Bira, on reposarem, conversarem amb la poca gent que hi viu, caminarem amb les cabres (que són majoria) i amb gats que miolen fent el soroll de les cabres, cel·lebrarem la festivitat musulmana del Eid Al-Adha amb la tripulació i els seus familiars i amics, on no faltarà el menjar, els licors locals o el karaoke. I acabarem de gaudir de l'hospitalitat dels indonesis i de l'encant i excepcionalitat de les seves terres (i aigües), abans de tornar cap a Tailàndia.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdJdRxvFnJPbeKO7GLo9osnTGKxrfuNSPkCOeEm4Nns5mGFpPzmZkRPEUExZNPEjn4f7GvV61tFOj8mAPo-LzyW0zqrMmkI5aCaXpXc0U1RQ0gyiJMg98sce5D4scUQuu4ZLNaPtI7mtJf/s1600/Tanah+Beru+group+photo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="132" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdJdRxvFnJPbeKO7GLo9osnTGKxrfuNSPkCOeEm4Nns5mGFpPzmZkRPEUExZNPEjn4f7GvV61tFOj8mAPo-LzyW0zqrMmkI5aCaXpXc0U1RQ0gyiJMg98sce5D4scUQuu4ZLNaPtI7mtJf/s320/Tanah+Beru+group+photo.jpg" width="320" /></a></div>
</div>
Dani Farrúshttp://www.blogger.com/profile/11895012891000842530noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5307968791357198544.post-17600653366250888192013-09-07T00:53:00.001-07:002013-09-07T01:03:05.727-07:00L'ACTE DE MATAR A INDONESIA (DE GANGSTERS TRANSVESTITS, TORTURADORS COWBOYS I EL SENYOR MINISTRE)<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifJZS3quvd4eg-UMz4eNUjWagMMnS35_zK0TF2Ni4zThs8b3FFXPaviufGIq11HZC_T-gq7IkNtbCNYemi8I1Cmn2MtG9wv-s0yRqoCbZczEtdgy8BKkWh7CGCSLEyRdpP6UixNjqL0SKB/s1600/The-act-of-killing.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifJZS3quvd4eg-UMz4eNUjWagMMnS35_zK0TF2Ni4zThs8b3FFXPaviufGIq11HZC_T-gq7IkNtbCNYemi8I1Cmn2MtG9wv-s0yRqoCbZczEtdgy8BKkWh7CGCSLEyRdpP6UixNjqL0SKB/s400/The-act-of-killing.jpg" width="400" /></a></div>
Anònim. Anònim. Anònim. Un altre anònim...els títols de crèdit n'és ple d'anònims, d'indonesis que varen treballar en la pel·lícula durant els anys que va durar-ne la gravació i que no volen ésser exposats al públic.<br />
<br />
Arcades i fàstics. I més arcades, i al final fins i tot una mica d'arrojadeta. El final de la pel·lícula és el final d'un llarg viatge. De 7 anys de pel·lícula, de recordar, recrear, justificar,...de més de quaranta anys des què tot allò va passar. Un llarg viatge del qual som testimonis, de la mofa a l'arcada, de la batalleta graciosa d'explicar a la mirada perduda, de la cançó divertida a la llàgrima, del tenir la raó al silenci, i una altra arcada.<br />
<br />
Tragicòmic. Es una paraula que sempre havia trobat genial però que, tot i la fal·lera en fer-ho, poques vegades havia pogut fer servir amb naturalitat i sentit; recordo alguns capítols de Breaking Bad on em deia: "això és tragicòmic!" Però allò era ficció, actors i diàlegs redactats per un guionista a sou. Ara, veient el documental "L'acte de matar" (el títol original n'és la traducció a l'anglès), he trobat el perfecte subjecte tragicòmic. Veient-lo he rigut, i molt, però de coses bèsties i tràgiques; molt bèsties i massa tràgiques; fets que van passar als seixanta, però que segueixen passant.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Posem-nos en context: el documental tracta de les violacions, tortures i matances de comunistes i (bàsicament) suposats comunistes (entre ells, tots els xinos que van poder arreplegar) a mitjans dels 60; tot i que no se sap la xifra exacta, es parla, com a mínim, d'un milió de persones...que suposo que, matemàticament, ja mereix el nom de genocidi. Aquest genocidi va anar lligat a l'intent de derrocar el President Sukarno, massa comunista pels poders occidentals, que volien un canvi de règim (que després, i gràcies a les matances i l'eliminació -física i legal- del Partit Comunista, va acabar passant); arreu del món, tothom content, una altra victòria contra el comunisme en època de la Guerra Freda. El democràtic i avançat món occidental, altre cop, fent un paper més de director d'orquestra que no pas d'espectador content. Suport, entrenament, facilitació de dades de milers de "comunistes" per part de l'ambaixada americana a l'exèrcit i els paramilitars que, després, executaven i s'acarnissaven...vaja, podria estar parlant de Xile, d'Argentina,...però parlem d'Indonèsia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquestes matances van ésser perpretades, bàsicament, per milícies paramilitars liderades per (com a ells mateixos els agrada ser nomenats) gàngsters. Al film, tant els mateixos gàngsters com líders polítics indonesis actuals, no es cansen de repetir que gàngster en llengua indonèsia es diu <i>preman</i>, que ve de l'anglès <i>freeman</i>; per tant, quelcom bo.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj240tfMQLKtlBof2katnei7Z5FyEkKWMvSyQWOID8PuYIl22Rvcu5-k-FyFFvQCQSQOS-ByoPO9WyarZJde3_koB1HvvbqKqRF_NOwZwMATZkTU8epBZbmX81s3OV6GLSleiEWAq-3-owO/s1600/xThe-Act-of-Killing-Carousel.jpg.pagespeed.ic.nOIpDZz1Ig.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj240tfMQLKtlBof2katnei7Z5FyEkKWMvSyQWOID8PuYIl22Rvcu5-k-FyFFvQCQSQOS-ByoPO9WyarZJde3_koB1HvvbqKqRF_NOwZwMATZkTU8epBZbmX81s3OV6GLSleiEWAq-3-owO/s640/xThe-Act-of-Killing-Carousel.jpg.pagespeed.ic.nOIpDZz1Ig.jpg" width="640" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I, en aquest film, alguns d'aquests gàngsters sanguinaris i il·luminats en són els protagonistes, uns personatges estrambòtics i descarats, de boca grossa i llengua llarga, de riure fàcil i d'auto-copets a l'esquena; uns elements que, en el documental, fan una pel·lícula, on representen la forma en que realitzaven les tortures, assassinats (fins i tot de nadons), cremes de pobles,...escenificant-ho inspirant-se en aquelles pel·lícules de Hollywood que tan els agraden: escenes amb atmosfera de cinema negre dels 40, altres escenes com si es tractés d'un <i>western</i> del John Wayne (amb elefants inclosos), o com a colorit i meravellós musical de noies maques, vestits exuberants i gent feliç (i assassinats posant una medalla als assassins, i tots més que contents)...sí sí, molt <i>bizarro</i> tot plegat. El ventall de personatges estrambòtics que hi apareixen no sembla real, sobretot els dos màxims protagonistes: el prim i de cabell blanc, de manera de fer afable i simpàtica, que estima els seus néts i es compadeix dels animalons, però que, al llarg de la pel·lícula, no sembla tenir cap remordiment sobre el que va fer, i ho explica com si fos la gran gracieta, com a heroi xulesc i pretensiós; i l'altre <i>pallu</i> de cabell llarg i cos gruixut i descuidat, un altre personatge sense escrúpols i sense vergonya, orgullós de ser un gàngster i d'haver fet les mil i una bestieses; un personatge al qual li agrada vestir-se de dona per a representar les escenes, i que es presenta a les eleccions del Parlament per a, com ell mateix justifica, poder extorsionar la gent i treure diners de tothom.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Segurament, aquests <i>freaks</i> sanguinaris són anècdota, són personatges que hi ha a tot arreu, uns de tants que el director va trobar i va pensar que eren una mina d'or per una pel·lícula,...però el més preocupant és la impunitat en la que viuen i en la que alardeigen de tot allò que van fer; som testimonis de que hi ha moltíssima gent a la Indonèsia actual que els tenen com a salvadors de la pàtria, incloent-hi el vice-president (en el moment de la filmació, ara ho desconec), ministres,....que apareixen a la pel·lícula fent unes declaracions, unes bromes i uns discursos que en qualsevol altre lloc del món serien considerats una gran animalada i una apologia a les pitjors de les bestieses possibles. Apareix, també, una organització de caire paramilitar en la qual militen uns 3 milions de persones a Indonèsia i que va tenir un paper molt important en tot aquell genocidi; una organització que compta amb el suport de part de l'establishment del país, de part dels seus polítics i personatges més poderosos, una organització que celebra públicament (i, altre cop, amb grans rialles i xerinola) aquella neteja dels seixanta, i on no es cansen d'afirmar que tot allò té que continuar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El públic indonesi, que és el principal destinatari d'aquesta obra (en la meva opinió, mestra), evidentment no n'ha pogut gaudir, ni a les sales de cinema, ni en podrà gaudir en format de DVD en les botigues; per això hi ha un acord entre productores i plataformes digitals per a que a partir del dia 30 de setembre es pugui descarregar, en el territori del país, de forma gratuïta. Veurem si el tema té difusió i, com més gent millor, es posa davant de la tele per les dos hores llargues que aquesta història d'històries dura; per a que, com més indonesis millor, contemplin aquests personatges i aquests fets, del seu passat (que de fet, ja és passat i no es pot canviar), però també, del seu present (tot i que ja està passant i tampoc es pot canviar) i, sobretot, del seu futur.</div>
Dani Farrúshttp://www.blogger.com/profile/11895012891000842530noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5307968791357198544.post-28052603764124498372013-06-17T09:58:00.003-07:002013-06-17T09:59:30.443-07:00DE LES SARGANTANES DEL PALLARS ALS DRAGONS DE KOMODO (Indonèsia, sant tornem-hi)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjM9O8kbioVi-tiJXxJg8bfIpfpCTGrY7JcvKkCkyqUx8EttHKmRU2kSX0ImRJOC3N7smQ8VqYTy1KF5D2lxalXH-_zUppI2BximSBQ9A9r0IkSnq7tlna1IOSAzGEei-F0I1LfrCRpPR4/s1600/Rinca-capidrago.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjM9O8kbioVi-tiJXxJg8bfIpfpCTGrY7JcvKkCkyqUx8EttHKmRU2kSX0ImRJOC3N7smQ8VqYTy1KF5D2lxalXH-_zUppI2BximSBQ9A9r0IkSnq7tlna1IOSAzGEei-F0I1LfrCRpPR4/s400/Rinca-capidrago.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa quasi un mes. O, comptant en hores, en fa unes sis centes quaranta vuit. També ho podríem comptar en talls d'embotits, olives, mitjanes Estrella, patates braves o llesques de pamtumata. Podem, també, quantificar aquesta visita, en el nombre d'amics i familiars que em visitat i amb els quals em conversat; o, quantifiquem-ho en rialles, o en moments de ràbia en veure les notícies o parlar de l'actualitat d'aquest nostre país petit. O comptant els fills i filles d'amics i parents... segurament aquesta xifra seria la més alta de totes les alternatives proposades...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La qüestió és que amb les bosses encara a mig desfer i les cartes a mig obrir, ja comencem el procés de refer les bosses i de deixar un bon espai a la taula del menjador per a la correspondència que vagi arribant a partir de divendres, i que allà jaurà i es morirà de fàstic fins a ves a saber quan.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sis centes quaranta hores o una vintena de criatures després, els passaports descansen al costat de bitllets tailandesos rebregats, de la càmera de fotos, d'un joc de calçotets nous de mercat de dissabte al matí, de la guia de llengua indonèsia o del nou <i>tratju</i> de submarinisme...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I d'aquí a pocs dies, després del canvi de vol al Caire (aquest cop no hi ha hotel de luxe per la patilla ni visita turística a les piràmides i els embaucadors dels souvenirs), d'una tarda-nit a Bangkok amb compres pendents i sopar amb amics, d'un altre vol a Bali on sembla que per burocràcia haurem de passar un parell de dies, i després d'un últim vol domèstic (però que, molts cops, no domesticat), arribarem a Labuanbajo, a l'Illa de Flores, a la porta del Parc Nacional de Komodo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYKyvatAMdMMVhm4RT9oPpudOcPsp8rzU_dA2ogXbYhFuPMowuU4AhrzM9YdxNy99ccVbySsvgslU3i4c28YtP63IHCbbidsNhY2DnazABj84IkbYxZRMZeFGKJHnYwtbHecRT4TD41Uba/s1600/Flores-anecs.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="185" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYKyvatAMdMMVhm4RT9oPpudOcPsp8rzU_dA2ogXbYhFuPMowuU4AhrzM9YdxNy99ccVbySsvgslU3i4c28YtP63IHCbbidsNhY2DnazABj84IkbYxZRMZeFGKJHnYwtbHecRT4TD41Uba/s400/Flores-anecs.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Komodo...després de dos anys, o disset mil cinc-centes vint hores, hi tornem. L'última visita va ser de plaer, de viatge <i>motxileru</i> i bussejos seguint un guia; ara serà una visita de plaer, però d'establir-se, d'acostumar-se a no tenir aigua calenta ni cadena al vàter, de deixar les bosses descansar i buscar el teu lloc, de saludar i sentir que els locals et criden pel teu nom, i serà una visita d'anar al davant en els bussejos, de buscar mantes raies, de senyalar taurons i d'aprendre a llegir les fortes corrents i remolins que fan famosa aquesta zona, i que li donen la riquesa subaquàtica que té. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I tornarem a anar a la busca dels famosos dragons de saliva mortal i característiques juràssiques. Ja varem anar en la recerca d'aquestes bèsties en aquella altra visita, fa disset mil no sé quantes hores, i en varem trobar, i varem observar com un d'aquests llangardaixos gegantins observaven un cérvol que ens observava tímid...un estrany triangle de mirades i de posicions estratègiques sota un sol que cremava sense contemplacions: el varà, camuflat entre els arbustos, quiet i silenciós, amb gana i salivera; el cérvol, majestuós amb les seves desenvolupades banyes i el seu fer elegant, fins i tot de menjar herbotes; i nosaltres dos, allà palplantats amb un guia escarransit amb un bastó a joc, escarransit també, primer admirats per la possibilitat de tenir un exemplar de cérvol tan aprop i tan impassible; després excitats pel fet de descobrir el dragó, no massa lluny nostre, observant la presa i observant-nos a nosaltres, els intrusos, els <i>voyeurs</i>, altres possibles preses i, finalment, una mica esparverats pels passos del famolenc varà cap a nosaltres, i de les gambades del guia escarransit a davant nostre, cridant: <i>correu !!</i> i salvant la seva vida.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Final feliç per nosaltres, tot i que sense anissos, però amb unes bones fotos i una altra anècdota al sarró. A l'estómac de qui devia acabar aquell cérvol, ens ho podem imaginar; el dragó de Komodo que ens va fer gambar a tota merda deu seguir per allà, al seu territori, sense predadors, buscant teca, descansant sota el sol i espantant guiris que es pensen que són al sofà de casa mirant el National Geographic o el 33 a les 5 de la tarda d'un dia d'entre setmana. I del guia escarransit i veloç? doncs aviat ho sabrem.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aviat tornarem a veure aquells paisatges i aquelles gents, els somriures indonesis que t'hipnotitzen per la seva espontainetat, i dels quals ja em parlat sobradament en aquest blog al llarg dels anys. I aviat tornarem a caminar per aquells carrers, i veurem l'efecte del progrés que no perdona enlloc, dels avenços (?) i els canvis. Moltes ganes de tornar a riure amb aquella gent, de tornar a correr davant d'aquells monstres prehistòrics i de volar sota l'aigua amb les gegantines mantes i els inofensius taurons, però això no treu que trobarem a faltar aquelles vint criatures, les notícies enfurismadores sobre el present i futur del nostre petit país, que tanta ràbia et provoquen però tanta vida et donen, dels paisatges de la Vall del Ges, del barri de Sants de Barcelona o del Pallars...o de les sargantanes que corren entre les seves pedres, els seus fòsils, els arbustos i les roselles...bestioles que potser no són tant exòtiques ni tant enormes, però són les nostres, i no les oblidem.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP7zflt2AMnMTkgXGaKx7gsGUM6yPF5pwcGuKZIb1Adg5lLQtuOmcPpAY4ZLzMnxBlY6jMx7k4Gy08oaDud2rloTwSHy6Abf3xDTSd0uvAHjDdDPxFzyR7bfZD_hNWmeVLq_qVHyDlZJtb/s1600/Rinca-landscape.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP7zflt2AMnMTkgXGaKx7gsGUM6yPF5pwcGuKZIb1Adg5lLQtuOmcPpAY4ZLzMnxBlY6jMx7k4Gy08oaDud2rloTwSHy6Abf3xDTSd0uvAHjDdDPxFzyR7bfZD_hNWmeVLq_qVHyDlZJtb/s400/Rinca-landscape.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Dani Farrúshttp://www.blogger.com/profile/11895012891000842530noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5307968791357198544.post-71503472472165788932013-06-04T09:01:00.000-07:002013-06-04T09:01:00.194-07:00BUSCANT L'AU FENIX EN FLAMES (DE LES PIRÀMIDES, LA SORRA I ELS POLICÍES BASTARDS)<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7nFp5DeH20lLetB3kdMUlXB1u_sAJKZ3VtflE19-d2tbtSGMMJCrmec4c-Vb_EC0nKmG8v-coOrV6SKy3MKWe3RRLB1e1NPTh8_1WYGI35fXD1ZhGy7hu1y9WiiJgi5ajN0JbpacXl1J-/s1600/IMG_0631.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7nFp5DeH20lLetB3kdMUlXB1u_sAJKZ3VtflE19-d2tbtSGMMJCrmec4c-Vb_EC0nKmG8v-coOrV6SKy3MKWe3RRLB1e1NPTh8_1WYGI35fXD1ZhGy7hu1y9WiiJgi5ajN0JbpacXl1J-/s320/IMG_0631.JPG" width="320" /></a></div>
A.C.A.B... <i>All Cops Are Bastards</i> sembla una pintada recurrent a les parets del Caire i Giza; n'hi ha algunes de hoolingans dels equips de la ciutat, i una que resa: <i>No one can stop our idea</i>. Poc més. Tot sembla tranquil. Bé, el contrari de tranquil, però en un sentit quotidià, en un context de normalitat en aquesta ciutat, en aquest país. Res fora del normal en les zones que visitem. Cotxes i més cotxes. Gent i encara més gent. Carros portats per burros. Mercats i paradetes al carrer. Caos general, però ni disturbis ni antiavalots ni helicòpters sobrevolant la ciutat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La visita és fugaç, i intentem de copsar si hi ha algun rastre de la revolució post-revolució, del descontentament post-descontentament, de la busca desesperada d'una solució després d'haver trobat la solució, del renaixement del caos després de l'enterrament del caos. L'au fènix en flames.<br />
<br />
Per fugaç i limitada, la nostra aventura egípcia no ens aporta massa més que les opinions d'un guia turístic extremadament <i>cantamanyanes</i> i repetidament anti-Mursi i anti-Germans Musulmans, els murals vistos des de els vidres sorrosos de la furgoneta que ens transporta amunt i avall a ritme de turistes programats al minut, i els passejos per unes piràmides amb molts pocs turistes i molts venedors desesperats per despendres de rampoines vàries. No ho negarem, la seva habilitat comercial supera la de qualsevol altre venedor de merdes de qualsevol altra banda del món; ens podem excusar en que havíem passat la nit en un avió, que havíem arribat a les cinc del matí, que feia calor, que estàvem xocats pel fet de ser ahir a Bangkok, demà a Barcelona i avui aquí. Però les excuses no valen, i quan acabes amb una bossa de plàstic plena d'estatuetes de déus egipcis, piràmides en miniatura i altres <i>baratel·les</i> que pesen com un sant mort, et sents molt burro i et treus el barret davant de l'art dels que te l'han colada; ja no hi val a dir que et tornin el bitllet de 20 dòlars, que t'hi has repensat, no hi ha marxa enrere pels babaus.<br />
<br />
La caminada i fotografiada de les piràmides i l'esfinx és encara massa fugaç dins la fugacitat d'una visita a l'Antic Egipte en tan sols un matí; el <i>cantamanyanes</i> anti-Mursi sembla que té pressa, i ho fa amb coleguisme, com si ens fes un favor: a dins de les piràmides no hi ha res a veure i s'ha de caminar molt i s'ha de pagar, aprop de l'esfinx no hi pararem perquè hi ha venedors i timaires molt pesants i blablabla Una fugacitat que ens acaba duent a un dels molts Palaus dels Perfums on ens han d'explicar tots els secrets d'aquest món, sobre el qual no tenim cap mena d'interès. <i>"Haurem d'esperar un moment"</i>, diu l'home amb pressa que, de sobte, té tot el temps del món, <i>"aviat tornarà la llum"</i>, sentencia amb una seguretat que s'aguanta amb pinces, <i>"Mursi envia la llum a Gaza i ens deixa a nosaltres sense"</i>, tot i que celebro que un cap d'estat es preocupi per Gaza, l'afirmació em sembla una mica demagògica. En tot cas, ens és igual si la llum tornarà en cinc, deu o vint minuts; li deixem clar que ni perfums ni <i>papirus </i>ni <i>patoxades</i> turístiques; preferim fer una volta per Giza i el Caire en la furgoneta, sense baixar, patint embussos i pitades, veient la vida real, que no pas seure a escoltar un embaucador.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieFTcgnTkpH78GMmbWx3XiLsLiQrXM1PxtM55HsLHoYqnyWZd2YJRCYHLHXMdfyoAAh0yWfvlXSLdJvUb1Qn9tFg-9xLR6DZNSQjZSOQwHcR1ckX9re9qdF7cWI8dWf_l0Rp_PpeKuYcoQ/s1600/IMG_0653.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieFTcgnTkpH78GMmbWx3XiLsLiQrXM1PxtM55HsLHoYqnyWZd2YJRCYHLHXMdfyoAAh0yWfvlXSLdJvUb1Qn9tFg-9xLR6DZNSQjZSOQwHcR1ckX9re9qdF7cWI8dWf_l0Rp_PpeKuYcoQ/s320/IMG_0653.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
I fem la volta, i patim molts embussos, i veiem les pintades, i parlem amb el company de tour, un turc amant de les conspiracions, d'esquerres i de ment oberta (potser massa), que ens il·lustra amb teories com que el Pla d'Erdogan, enlloc de donar la independència al Kurdistan turc, és quedar-se, com a parts de Turquia, el Kurdistan d'Iraq i el siri. Interessant i agosarat.<br />
<br />
I ens porten a l'hotel que ens paga la companyia aèria, on ens afartem <i>mediterràneament</i> de menjar que no em tastat en quasi un any, i ens remirem les fotos de les piràmides, i sospesem la possibilitat d'abandonar les estàtues rampòiniques que ens han enxufat a Giza. I homes de negocis entren i surten de l'hotel, i es prenen una copa al bar o agafen un taxi cap a la ciutat, per immiscuir-se en el caos quotidià d'aquest au fènix que diuen que és en flames, però que avui sembla tranquil. De moment, a l'hotel no hi falta la llum, esperem que a Gaza tampoc.<br />
<br />
<br /></div>
Dani Farrúshttp://www.blogger.com/profile/11895012891000842530noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5307968791357198544.post-73331635289447224442013-04-03T05:49:00.000-07:002013-04-03T06:04:25.230-07:00PREGÀRIA DEL REFUGIAT (DE FOCS I DE BRASES)<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9gDmyYNWrQJvFPE6LVjbDYXYlGfVChzmK321OOnU9DcyfFqNWJNstioL08kgtDrkb4ZyCXHRH_yHXYLdVuth8lQFNr2ce5p8PvQLMz2L0i9d-GAtcYrtTXKM-p1FUYj7BkrCYiADffVLV/s1600/Thailand-refugee-camp-fir-008.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9gDmyYNWrQJvFPE6LVjbDYXYlGfVChzmK321OOnU9DcyfFqNWJNstioL08kgtDrkb4ZyCXHRH_yHXYLdVuth8lQFNr2ce5p8PvQLMz2L0i9d-GAtcYrtTXKM-p1FUYj7BkrCYiADffVLV/s400/Thailand-refugee-camp-fir-008.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="font-size: 16px;">
<i><br /></i></div>
<div style="font-size: 16px;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><i><br /></i></span></div>
<div style="font-size: 16px;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><i>"We are the angry and the desperate, the hungry and the cold. We are the ones who kept quiet, and always did what we were told. But we've been sweating while you slept so calm, in the safety of your home. We've been pulling out the nails that hold up everything you've known." (de la cançó Prayer of the refugee de Rise Against)</i></span></div>
<div style="font-size: 16px; min-height: 19px;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="font-size: 16px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="font-size: 16px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="font-size: 16px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Té la mirada perduda, i de la boca li penja una pipa de fusta. No porta samarreta i se li veu tot el costellam. Els pantalons són amples i de color marronós, un camal està arremangat cap amunt mentre que l'altre arriba ben bé a terra, tapant part de la xancleta blanca. Els seus voltants són a joc amb els seus pantalons amples i les seves xancletes. Tot és marró, gris i blanc. Està davant del que devia ser la seva casa: piles de plaques d'uralita trencades i ennegrides pel foc. Més enllà, el fum encara hi és viu i dóna un toc fantasmal als troncs cremats dels arbres que abans formaven un bosc i donaven ombra a l'home de la pipa i la mirada perduda. Passar de no tenir res a perdre-ho tot.</span></div>
<div style="font-size: 16px; min-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="font-size: 16px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Fugir del foc de les bombes, de les bales, dels poblats cremats, de la repressió i la marginació, per acabar en un país estranger entre les brases de l'odi. Això passa massa sovint i és massa palpable, possiblement en qualsevol del món; i el que en un altre país és refugiat, en el seu margina als refugiats. Com som, els humans. Pregunta-li al Muhammad, aquell jove afganès que escapant de la violència del seu país i havent d'allunyar-se de la família i els amics va emigrar a Iran on s'havia de sentir, cada dia, el nom del porc pel carrer. O pregunta-li a qualsevol tailandès, a veure que pensa dels refugiats birmans...mandrosos, deslleials, lladres,...</span></div>
<div style="font-size: 16px; min-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="font-size: 16px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Tothom sap que a Myanmar (Birmània) hi ha problemes; que el país fa molt (massa) temps que està governat per una Junta Militar, a la qual la paraula "democràcia" no sembla que li agradi massa. I tothom sap del calvari pel qual ha passat la Nobel de la Pau birmana, i del seu llarg arrest domiciliari, però poca gent parla de totes les nacions que s'escampen per les montanyes del país, per la Birmània remota, a la qual no tenen accés els estrangers, on les cremes de pobles estan a l'ordre del dia, com els assassinats, les violacions, el reclutament forçat dels joves per a lluitar contra les guerrilles independentistes, la falta de qualsevol tipus de servei bàsic, l'abandonament…i de com milers de membres de moltes d'aquestes ètnies s'han escapat i viuen escampats en els camps de refugiats fronterers, en condicions lamentables, sense drets, sempre amb por a atacs. Bé, s'hi que n'hi ha famosos d'aquests refugiats, de famosos i de fotogènics i turístics: les famoses dones girafa! (veure escrit: De refugiades polítiques a monstres de fira: <a href="http://viatgesmotxilerus.blogspot.com/2009/04/de-refugiades-politiques-monstres-de.html"><span style="color: #2929ee;">http://viatgesmotxilerus.blogspot.com/2009/04/de-refugiades-polítiques-monstres-de.html</span></a>).</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWaJ_-TDeo1QpILG4O14vasyPpd_I2qg-LeW4lfwqAiPCJfkIrqlYEdBRGZSw6Ej8iFoCnBQ5CaQUCCkojGaw2BXzQYXMf9UKawYRtKM3PgckFTcuHm56kUSrXz7fM6LQeG88wMjYuzOHY/s1600/donajirafa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWaJ_-TDeo1QpILG4O14vasyPpd_I2qg-LeW4lfwqAiPCJfkIrqlYEdBRGZSw6Ej8iFoCnBQ5CaQUCCkojGaw2BXzQYXMf9UKawYRtKM3PgckFTcuHm56kUSrXz7fM6LQeG88wMjYuzOHY/s320/donajirafa.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div style="font-size: 16px; min-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="font-size: 16px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">El foc va arribar a la nit i s'ho va menjar tot a una velocitat esfereïdora; els arbres, les cases, les esperances, les vides, les memòries... dolentes, moltes d'elles, però segurament també algunes de bones. Com l'home de la pipa, un parell de milers de refugiats ho han perdut tot (d'aquell res), mentre que prop d'una quarantena de persones també han perdut les seves barates i fràgils vides. El foc, com sempre, va arribar per sorpresa (com a mínim pels habitants del camp).</span></div>
<div style="font-size: 16px; min-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="font-size: 16px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">I, segurament, mai sabrem d'on va sortir aquell monstre groc i vermell. De moment, el Cap de Policia de la zona, que afirmava des de el primer moment que havia sigut intencionat, ha estat canviat de lloc de feina i desplaçat fora de la zona. Una olla al foc va començar l'incendi, diuen alguns testimonis (qui té una olla al foc a les tres de la matinada? es pregunta el Cap de la Policia traslladat); van caure projectils incendiaris des de un helicòpter, afirmen unes quantes desenes de testimonis. El foc es va estendre d'una forma una mica rara i sense massa sentit. Qui sap, potser només són teories conspiratòries i algú que s'estava cuinant un arròs bullit es va despistar i, de sobte, tot va començar a cremar, i les espurnes, endutes pel vent van anar encenent per aquí i per allà.</span></div>
<div style="font-size: 16px; min-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="font-size: 16px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">A la web de The Border Consortium (organització sense afany de lucre que ha estat a la zona, des de fa vàries dècades, ocupant-se de tot el referent als camps de refugiats de birmans) on parla d'aquest camp, acaba amb la frase: <i>"This camp has never been attacked."</i> el qual denota que no és poc habitual que els camps de refugiats siguin atacats. Ha sigut doncs, ja, la primera vegada en aquest camp de refugiats? I, realment, a algú li importa?</span></div>
<div style="font-size: 16px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="font-size: 16px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><i>(la foto dels nens no és meva)</i></span></div>
<div style="font-size: 16px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="font-size: 16px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">P.D. per poder publicar l'escrit he hagut de treure'n alguns noms propis, ja que, automàticament, els paràgrafs on aquests noms eren, apareixen tatxats (!?!?!)</span></div>
<div style="font-size: 16px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtnkji0bzZKYqo-6qINiwb1W0ZMfDnsMO-SX4ryMxiPVLlt7mMrRFdFqt9SiGgmzavFOOitIuZ1911m2_EdcUmxZNggubUtEhUqkgaqfokkWor2m7_B_xfOiFasIzbxw6kwwSq3T-9rW8Z/s1600/Captura+de+pantalla+2013-04-02+a+les+17.15.59.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><img border="0" height="235" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtnkji0bzZKYqo-6qINiwb1W0ZMfDnsMO-SX4ryMxiPVLlt7mMrRFdFqt9SiGgmzavFOOitIuZ1911m2_EdcUmxZNggubUtEhUqkgaqfokkWor2m7_B_xfOiFasIzbxw6kwwSq3T-9rW8Z/s400/Captura+de+pantalla+2013-04-02+a+les+17.15.59.png" width="400" /></span></a></div>
<div style="font-size: 16px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="font-size: 16px; text-align: justify;">
<br /></div>
Dani Farrúshttp://www.blogger.com/profile/11895012891000842530noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5307968791357198544.post-61727877533275651862013-03-14T00:17:00.000-07:002013-03-14T00:17:58.773-07:00CINC MIL MORTS QUE NO EXISTEIXEN (LA GUERRA TAILANDESA SILENCIADA)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEnxx9B0ptia8m4jxW_lq_zrSCa_7ecuUyg-qdvwKfUfIvZL1tyi5xMHVU4r9S2cRtX2Akm4FNZuLcrLnTgzn_5bCQwoJJIRqwMKLQ3IksoeXC0zoHiYjxkmSfHbl3qNo3ZfzO9_ALgc3l/s1600/1muslimpattani1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEnxx9B0ptia8m4jxW_lq_zrSCa_7ecuUyg-qdvwKfUfIvZL1tyi5xMHVU4r9S2cRtX2Akm4FNZuLcrLnTgzn_5bCQwoJJIRqwMKLQ3IksoeXC0zoHiYjxkmSfHbl3qNo3ZfzO9_ALgc3l/s400/1muslimpattani1.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
50 militants independentistes, fortament armats, assalten una base militar; l'intent fracassa i deixa el resultat de 16 morts <i>(13 de febrer)</i>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En un cap de setmana, hi ha una cinquantena d'atacs perpretats, suposadament, també pels independentistes musulmans del sud del país: atemptats amb bomba, incendis de torres de senyal de telèfons mòbils,..<i>.(16 i 17 de febrer)</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tres persones assassinades en diversos tirotejos <i>(9 de març)</i>.<br />
<br />
La dona d'un policia fronterer, assassinada a trets <i>(10 de març).</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'exèrcit decideix destinar 2000 membres més dels cossos armats a les zones conflictives; aquest nou excedent es desplegarà a partir de l'1 d'abril.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Notícies i més notícies a la premsa tailandesa; però sembla que enlloc més. Els anunciats anteriors són tan sols de les tres últimes setmanes; i no són els únics d'aquest període, d'aquests últims dies. I així va el tema per allà baix, pel sud-est del país. Cada cop que t'interesses per les notícies de Tailàndia hi trobes referències al "profund sud"; atemptats, represàlies del govern, morts, bombes, tortures, desapareguts,...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es un no parar. Des de gener del 2004, hi ha hagut uns 12.000 fets violents, resultant amb vora 5000 morts (el nombre exacte pot estar canviant ara mateix) i uns 9000 ferits.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Segurament no n'havíeu sentit a parlar. No és d'estranyar; fins i tot hi ha molta gent vivint a Tailàndia (estrangers, s'entén) que no té ni idea d'aquest conflicte polític i religiós. Mentre es matin entre ells, i no tinguem cap interès en aquell territori, ja s'ho faran.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Entre les contínues notícies de morts, atemptats, repressió i acció-reacció, n'ha aparegut recentment una que dóna una mica (només una mica miqueta) d'esperança per la solució del conflicte: el govern a reconegut el BRN (Barisan Revolusi Nasional - Front Nacional Revolucionari; una de les organitzacions que lluita a la zona) com a interlocutor; i, fins i tot, hi tenen una cita per començar les converses de pau i mirar de trobar una solució al problema; la data és el 28 de març, i el lloc, Malàisia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però, i quin és el problema? La regió de Patani, al sud-est de Tailàndia, fronterera amb Malàisia i que està formada per les províncies de Pattani, Yala i Narathiwat, i alguns districtes de la província de Songkhla, té forces particularitats, i moltes diferències amb la resta de Tailàndia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per una banda, té una llarga història com a Sultanat independent, o lligat a Tailàndia però amb una relació especial i mantenint els sultans; l'any 1909 és quan es pot considerar que passa a ser una part més de Tailàndia (perdent tots els drets propis), després d'un acord amb els britànics (sí, els occidentals sempre pel mig, no fos cas).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per altra banda, aquesta zona sempre ha estat de majoria musulmana i, tot i els intents del govern del país de fer augmentar la població budista, els musulmans en són, encara, el 80 % (aprox).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I, també hi ha el tema cultural, ètnic i de llengua: la majoria de la gent de la zona són d'ètnia malàia, que no està reconeguda pel govern; i majoritàriament utilitzen la llengua malaia amb escriptura aràbiga. Aquest idioma no és reconegut com a oficial i, en les poques escoles on s'ensenya, es fa amb la grafia de la llengua tai (a diferència de llengües com el japonès o el xinès, que s'ensenyen amb les seves pròpies grafies).<br />
<br />
Bé i, és clar, la marginació per part del govern central, portant a anys i anys d'injustícies socials i abandonament.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per tant, moltes diferències i una història de lluites i de revolucions, d'acció i de repressió. Després d'uns anys de calma (tensa, però calma), l'any 2004, pel cansament acumulat de la gent de la zona, per la creixent repressió i marginació per part del govern, i pels fets de l'octubre d'aquell any (una manifestació pacífica va ser reprimida amb una brutalitat fora de mida: set manifestants van morir per les bales dels repressors, i 78 persones van morir ofegades en els camions de la policia, on eren transportades apilonades i on varen romandre durant hores. Un abans i un després) va resorgir la insurgència amb molta força i amb molts militants, i, des de llavors, la lluita no ha parat; amb xifres, com ja hem vist, exagerades i que, en un altre cantó de món, mereixerien menció diària a les capçaleres internacional.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les organitzacions humanitàries i de drets humans acusen ambdós bàndols de violència desproporcionada i de violació dels tractats internacionals; a l'exèrcit i la policia tailandesos, per tortures, desaparicions, assassinats i repressió brutal; als insurgents, per l'assassinat de civils.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtv4GZ_TGFU8PkJ35E01Kt6RHxUShjkqqg8iUbZCZJV-RkCZ7qcWuMS9L7wjFyHwzQuKBOK8v76OXE_fKnuEsiCQ7EySKwtYLBFznrkkIbcVOFZOzgN8-regZCHw-ALS51j0xZ-2C-ACbK/s1600/budistapatani.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtv4GZ_TGFU8PkJ35E01Kt6RHxUShjkqqg8iUbZCZJV-RkCZ7qcWuMS9L7wjFyHwzQuKBOK8v76OXE_fKnuEsiCQ7EySKwtYLBFznrkkIbcVOFZOzgN8-regZCHw-ALS51j0xZ-2C-ACbK/s400/budistapatani.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
La veritat és que el conflicte s'ha anat radicalitzant, i s'ha anat tornant en un cercle viciós que ha anat polaritzant la zona i fent que el cercle de víctimes s'hagi anat eixamplant. Els agents del govern s'acarnissen amb els ciutadans d'ètnia malaia, i els insurgents tenen entre els seus objectius a escoles i professors, als quals acusen de col·laboracionistes del govern i difusors de la mentalitat i política tailandesa, a monjos,....a qualsevol que representi Tailàndia o el budisme; apart, és clar, dels membres forces armades i de l'ordre, de representants polítics o dels grups de voluntaris en defensa dels pobles, milícies paramilitars de dretes formades per voluntaris, i que compten amb el suport del Ministeri de l'Interior.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs sí, sembla que hi haurà diàleg, però sembla molt difícil que els independentistes deposin les armes si no tenen compromisos en ferm que millorin amplament la seva situació "nacional", religiosa i social; i, a la vegada, és impensable que el govern accepti la secessió de la zona o, ni tan sols, un referèndum; segurament posaran sobre la taula propostes tèbies per mirar de calmar el tema (la actual primera ministra ja ha anat engegant algunes mesures massa simbòliques i poc solvents, com les compensacions a ciutadans d'ètnia malaia víctimes del conflicte, però mentre la repressió i violència de l'estat no s'atura), però serà difícil aturar un conflicte tant violent. <br />
<br />
Veurem que passa. Malauradament, sembla evident que la guerra al "profund sud" continuarà per molt temps; i que el tema continuarà absolutament ignorat per la comunitat internacional; bé, a no ser que algun occidental despistat sigui al lloc equivocat en el moment equivocat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>(les fotografies, òbviament, no són meves)</i></div>
Dani Farrúshttp://www.blogger.com/profile/11895012891000842530noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5307968791357198544.post-81653158430909125742012-11-04T07:47:00.001-08:002012-11-04T07:47:33.984-08:00EL PASSAT, A LA SUPERFÍCIE<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxc_q3_aT5y3Hfk5ATuZRl2af6XBmEc9gSmKAvsq__n7VFBoc-JXUDI9yfM2jyEWe5O_ma8qjsFSel1LBlPUfMhXYYuCA_y735JCLi0r_yCnz3DzbVKUxJsDm9Cr-VhBsXK_o15YmGamG7/s1600/IMG_8256.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxc_q3_aT5y3Hfk5ATuZRl2af6XBmEc9gSmKAvsq__n7VFBoc-JXUDI9yfM2jyEWe5O_ma8qjsFSel1LBlPUfMhXYYuCA_y735JCLi0r_yCnz3DzbVKUxJsDm9Cr-VhBsXK_o15YmGamG7/s640/IMG_8256.jpg" width="480" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Els somriures sincers, els paisatges exòtics, els viatges d'autobús incòmodes, els allotjaments rònecs però entranyables, els avions que no marxen ni a l'hora ni al dia que toquen, els mercats que et conquisten per la vista, l'olor i el gust. Gent. Tot sembla que de cop passi a formar part del passat; i no, encara crec que pot ser al present, encara ho puc recordar, ho puc escriure o ho puc explicar; però el present arriba massa ràpid i empeny fort. Empeny la gent i els mercats, però també empeny la nostalgia de la nostra terra i la nostra gent. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Altra vegada, mil idees sembla que queden al tinter, mil temes i anècdotes de que parlar i per divulgar, per divertir i informar. Però altra vegada, els dies passen. De sobte, ens tornem a trobar inmersos en la feina, que ens apassiona però ens segresta; ja tornem a ser a Tailàndia, retrobant els antics companys i coneixent gent nova, a diari, de tot el món i de totes les professions i religions. Tornem a ser al vaixell, i tornem a saltar a l'aigua i endinsar-nos en aquest altre món (el setanta per cent del nostre, de fet) on milers d'espécies habiten; el món sense veus però amb massa colors. I sembla que tots aquells somriures i mercats i viatges incòmodes d'autobús; i les coses que passen a casa, tot queda a dalt a la superfície i jo vaig avall. Tot i que sigui cansat, i que faltin hores per viure els passats i els presents, m'hi entestaré, i intentaré escriure tan aviat com sigui possible.</div>
Dani Farrúshttp://www.blogger.com/profile/11895012891000842530noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5307968791357198544.post-69769135189435396002012-09-24T22:12:00.000-07:002012-09-25T23:53:07.853-07:00EL MACABRE I APASSIONANT ESPECTACLE DELS FUNERALS A TANA TORAJA<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM5V2xFOUG-pExv90BtMGR0WuCAt7iec4UcD_6_5FR_63ewcjxii4gp6IvdKO4hzDf4T984jrtZQAJJ1TxtDumv8mfxftaKhFKLkZX0jXLsqtGTLHoCgNbT9W76wlZSSNtWmzoaPbqu0JE/s1600/IMG_9760.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM5V2xFOUG-pExv90BtMGR0WuCAt7iec4UcD_6_5FR_63ewcjxii4gp6IvdKO4hzDf4T984jrtZQAJJ1TxtDumv8mfxftaKhFKLkZX0jXLsqtGTLHoCgNbT9W76wlZSSNtWmzoaPbqu0JE/s320/IMG_9760.JPG" width="320" /></a></div>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">Una filera de dones i noies passen entre la gent asseguda en l'espècie de <i>cubículs </i>de bambú muntats per l'ocasió; semblen alienes al sol impenitent, al fang en el qual la resta de mortals ens enfonsem fins als turmells però sobre el qual elles sembla que levitin, a la pudor de sang ressent vesada, de vísceres escampades i estómacs oberts mostrant l'herba digerida les hores abans del sacrifici. Mudades i coordinades, reparteixen pastes dolces i serveixen te i cafè, amb sucre o no, depenent del gust del destinatari. Van vestides totes iguals, uniformades, i tot i que sembli que no estigui assajat, van en una perfecta fila índia: una amb la tetera, una amb la plata dels gots, una amb l'assortit de pastes dolces, una amb la cafetera. </span><br />
<div style="font: 11.0px Verdana; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 13.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Verdana; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: small;">Té el cabell llarg, recollit en una cua de cavall, vesteix pantalons curts i una samarreta tan desgastada com el matxet que brandeig a la ma dreta, que tot i que no pot amagar que ha furtat moltes vides, és afilat com el primer dia. Amb passos segurs i tranquils, aliè a la importància del moment i l'expectació que l'envolta, s'apropa a la bèstia, molt més grossa i salvatge que ell, però també molt més acollonida. La ma que aguanta el matxet es mou ràpid, amb una força que es reflexa en les marcades venes dels seus braços; una força que, acompanyada a l'experiència, colpeja sense pietat el coll de l'animal que te al davant. La sang brolla, i la bèstia cau de genolls.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: small;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfc_ec7vPApcD2Z4OwDUIzlI6oBWmmYoZG7zJ2i1T7sspCn29e5BZTG166seGqiTRiXtJq0BompzKn8TIsPauokSYu75MerdMvVC4t3A0WrwZpzWgppqJgufqbXRyAB6z8g4msgR_phn2J/s1600/IMG_9719.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfc_ec7vPApcD2Z4OwDUIzlI6oBWmmYoZG7zJ2i1T7sspCn29e5BZTG166seGqiTRiXtJq0BompzKn8TIsPauokSYu75MerdMvVC4t3A0WrwZpzWgppqJgufqbXRyAB6z8g4msgR_phn2J/s320/IMG_9719.JPG" width="320" /></a></div>
</div>
<div style="font: 11.0px Verdana; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: small;">La filera va encapçalada per un noi i una noia, guapos, maquillats i vestits amb roba tradicional; miren a la gent sense veure-la, dediquen algun somriure al grup de turistes que s'apilonen en un costat, intentant retenir tots aquells moments en les seves càmeres, per poder demostrar, després, que ells han anat i tornat de la quinta forca, i que han gaudit d'aquell festival, ancestral i macabre. La parella, amb un caminar delicat i rítmic, marquen el pas de la processó que els segueix, primer les dones, amb roba fosca i mantellina al cap, i després els homes, també amb robes de tons obscurs i elegants. Avancen i s'asseuen al seu espai, reservat pels familiars directes, tots ells de classe alta. </span></div>
<div style="font: 12.0px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 14.0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font: 11.0px Verdana; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: small;">A sobre, en una balconada engalanada per aquells dies tan especials, aliena als centenars de persones que allà es reuneixen, i a tot aquell circ fúnebre, hi ha la vídua, reclinada al costat del fèretre, d'un vermell poc discret, amb posat trist i alienat; de tant en tant, aixeca el cap i enganxa algun <i>guiri</i> intentant, també a ella, engabiar-la dins de la seva rèflex. La dona està de dol, avui toca, és clar, és el funeral del seu marit; tot i que fa de mal dir si la melangia del moment és una màscara vestida per l'ocasió o si realment mostra una tristesa sincera, ja que fa més d'un any que el difunt va traspassar, més de dotze mesos que el mort ha reposat a casa, a la seva habitació, essent considerat com a malalt, visitat per familiars i amics, mentre els fills treballaven on i com podien per estalviar prou diners per a poder pagar aquella gran festa de la mort que ara s'està esdevenint (petit incís anecdòtic: ens varen explicar el cas d'un difunt que havia estat quaranta dos anys a casa seva, com a malalt, fins que la família va poder pagar el costós funeral; la veritat és que costa de creure, i més venint d'una noia que, sobre la seva suau, brillant, llisa i fosca cabellera portava una perruca de cabells suaus, brillants, llisos i foscos; i no és que servidor tingui cap fòbia per als usuaris de perruques, però tot plegat era una mica estranyot).</span></div>
<div style="font: 11.0px Verdana; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 13.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Verdana; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: small;">Aquest búfal ha tingut més sort que el primer sacrificat, que ha necessitat uns quants cops de ganivet al coll per a morir. L'home de la cua de cavall i la samarreta desgastada ha donat un cop mestre que ha deixat l'animalot mig ajagut a terra, amb el coll obert fent un angle de noranta graus, mostrant la tràquea i deixant fluir galletades de sang. Fastigós, cert, i trist, però els occidentals seguim allà, sense perdre'ns detall, degustant el moment i posat una creu a la llista de coses que s'han de fer a Indonèsia. Una noia alemanya plora donant l'esquena al <i>show</i>, i una holandesa o suïssa està amagada en un racó sense mirar; però els altres fem el cor fort, dissimulant les arcades que ens provoca la pudor a mort, l'olor a sang i fetge, les calades del tabac que no hem pogut rebutjar, la calor i la visió de les mosques sobre el budellam escampat per tot arreu. La resta de persones allà reunides, dividides per classes socials i proximitat a la família protagonista, s'ho miren amb més indiferència, no és ni la primera ni la segona vegada que ho viuen, sobretot a l'estiu, que és l'època dels funerals; tot i que n'hi ha alguns, sobretot els més jove, que no poden evitar tapar-se els narius i mirar cap a una altra banda.</span></div>
<div style="font: 11.0px Verdana; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 13.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Verdana; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: small;">Una filera d'homes de classe baixa porten porcs gegantins dins de "gàbies" de bambú, i els deixen a terra, al mig de la plaça, davant de la mirada dels convidats i curiosos, sota un sol torturador i sobre la sang i el fang; els garrins es van acumulant allà, uns sobre dels altres, uns als costats dels altres, cridant com bojos i intentant-se alliberar, coneixedors del seu destí. Mentrestant, el representant de la família al qual li ha tocat fer de conductor de la festa, va anunciant per micròfon el nom de l'obsequiant de cada porc exposat i de cada búfal degollat, la persona o família que ha fet un gran esforç econòmic per regalar (en part, per mostrar el condol i, en part, per una qüestió d'status) un d'aquells desgraciats animals que xisclaran una estona més, suaran i s'intentaran alliberar, fins que els mataran, els pelaran amb els bufadors, els esbudellaran i desfaran i, a continuació, els cuinaran i se'ls cruspiran. I, en tots aquests moments, hi haurà els turistes que ho fotografiaran i gravaran; gran espectacle, sí senyor, intentant dissimular amb tos exagerada les basques que provoca la vida real, lluny dels supermercats de carn neta i polida envasada amb plàstic net i polit; fàstics provocats pel món tal i com va ser creat, i tal i com el viu una gran majoria dels humans; amb la mort, el fang, la suor, la sang i el foc.</span></div>
</div>
Dani Farrúshttp://www.blogger.com/profile/11895012891000842530noreply@blogger.com0Rantepao, Indonèsia-2.9683107 119.9006894-3.0317336999999998 119.8217254 -2.9048877 119.9796534tag:blogger.com,1999:blog-5307968791357198544.post-36334926301576028592012-09-12T21:20:00.000-07:002012-09-30T01:27:49.173-07:00ENTRE CRANIS I BUFALS A LA TERRA DELS MORTS (TANA TORAJA, PRIMERA PART)<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i>
<i><br /></i>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYXmsVd-6xHZhbA73oewooHkvIHWSoGrVntUn-SpQR4pbprAw2wQKkL6gK8QD7SXql_HN_9wfbnZMxZIWIzuvFHjMz9OkDB9bzMOurMQEkDcN8sK29JtiCVs4U4NwXpKOS2gs-Tny96A9n/s1600/IMG_9962.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYXmsVd-6xHZhbA73oewooHkvIHWSoGrVntUn-SpQR4pbprAw2wQKkL6gK8QD7SXql_HN_9wfbnZMxZIWIzuvFHjMz9OkDB9bzMOurMQEkDcN8sK29JtiCVs4U4NwXpKOS2gs-Tny96A9n/s320/IMG_9962.JPG" width="320" /></a></div>
Herbotes i plantes naixen de les seves originals i poc discretes teulades, fetes imitant barques; a sota, parets plenes de sanefes i motius tribals. Davant de la porta principal: una columna llarguíssima plena de banyes de búfals que mostren el poder adquisitiu de la família propietària, ja que ens mostren la quantitat de búfals que han sacrificat (i s'han cruspit) en els seus ostentosos i sanguinaris funerals. Els <i>tongkonans</i>, aquestes cases tan surrealistes i immenses, envoltades de 'magatzems" d'arròs amb una estructura semblant i igual d'impossible, són per tot arreu a Tana Toraja, i fan que, juntament amb el seus verdíssims paisatges i la presència dels morts per tot arreu, sigui una zona única i per la qual valgui la pena perdre't durant dies. <br />
<br />
Verdes i inacabables plantacions d'arròs,
amb búfals refrescant-se i anguiles nedant-hi, mirant d'escapar-se d'algun
pescador que jau allà al costat, amb la rudimentària canya apunt, mirant d'engantxar alguna d'aquestes curioses i allargassades bestioles (i que mai hauria imaginat
vivint en camps d'arròs), ens separen de la paret de roca que tenim al
davant, on, en uns forats escarbats fa dècades, hi reposen fileres de ninots de fusta, que
sembla ben bé que estiguin fent d'espectadors de quelcom més interessant
que el pescador endormiscat i l'anguila fugissera. Son els <i>tau tau</i>,
esfínges que representen els difunts, ninos fets a la semblança dels
morts que descansen en aquelles roques, tant sigui en forats, com en tombes penjades a la paret o mausoleus al peu d'aquesta (hi ha una gran varietat de modalitats); amb els cabells, les robes, les
ulleres,...en fi, amb les particularitats físiques de cada traspassat. Els que tenen aquestes representacions seves, de fusta i roba, son, evidentment, els de classe alta (aquí, el tema de les classes socials hi esta molt marcat, tant durant la vida com un cop morts). <br />
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWKhwXCUsdDIMeaujJpVY1V_mqTQ0VRpXGwMFsuw_itzYEwQyJr_vmlE0qermg6AWkXHlwVhOCJ-R4xbGg8g48eSBMpwGTPVK3XSJe8EPvpa3G-sBRV_Dlm9-zBNWTEF1WQDyovxRn_as-/s1600/IMG_9513.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWKhwXCUsdDIMeaujJpVY1V_mqTQ0VRpXGwMFsuw_itzYEwQyJr_vmlE0qermg6AWkXHlwVhOCJ-R4xbGg8g48eSBMpwGTPVK3XSJe8EPvpa3G-sBRV_Dlm9-zBNWTEF1WQDyovxRn_as-/s320/IMG_9513.JPG" width="240" /></a></div>
Enfilem un camí avall, sota l'ombra d'una barreja de plataners, arbres
de cacau i de cafè; un cartell cascat pel temps ens indica que allà hi trobarem: <i>baby graves </i>(que n'arriben a ser d'estranyes les atraccions turístiques, i que recargolats que arribem a ser els viatgers)<i> </i>. Ens trobem amb un arbre immens, del qual no atinem a
veure el final; el seu tronc desapareix entre les branques i fulles de
la vegetació que l'envolta, i dóna la sensació que hagi d'arribar amunt,
molt amunt; com una escala per enfilar-se cap al cel i desaparèixer en
ell. Al llarg de l'arbre s'endevinen petites finestres, delatant els llocs on descansen els cossos de nens que han mort abans d'acomplir els tres mesos (abans de que
els surtin dents, ens puntualitzen). Es respira una tranquil·litat molt
estranya, que ens acompanyarà per tots els passejos per la zona de Tana
Toraja. La terra dels morts. La terra de les calaveres, l'ha batejat una
coneguda de Jakarta.<br />
<div style="text-align: justify;">
<br />
Dos cranis en un raco de la cova, il·luminats pel llum d'oli que porta el guia coix. Dos cranis posats de costat, amb un femur a cada banda i un pilonet de cigarros pel voltant. Un parell de cranis que nomes es diferencien de la resta dels que jauen per alla (que son molts), tirats per terra, apilonats davant d'una estalactita o espiant desde una escletxa. perque tenen una història que els fa particulars: dos cosins enamorats als quals, per la seva relació de parentesc, se'ls va prohibir la relació, i es van penjar. Una gran història. Fa cincuanta anys, ens diu el guia que ranqueja, dels nostres Romeu i Julieta. Qui sap si es verídica aquesta romàntica tragèdia, però fa que et miris aquells caps d'una altra manera; i que els faci mes fotos de les que fas a la resta de cranis; unes fotos que, si no van acompanyades de l'explicació de la història, mostren dos calaveres mes.<br />
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSKUKpOIrjaRPKezlvp9d15-76ULIAwP8ih9jbVrr8Wn2G_YvouGZqs7H-iEWxjc39TrI5XKh_FlVOLCLMU3SHNkLjPy1qvxZ9nl9RaNq_yPOvGW2nQP_-Hvmeux32u2CB10eieag3jva5/s1600/IMG_9504.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSKUKpOIrjaRPKezlvp9d15-76ULIAwP8ih9jbVrr8Wn2G_YvouGZqs7H-iEWxjc39TrI5XKh_FlVOLCLMU3SHNkLjPy1qvxZ9nl9RaNq_yPOvGW2nQP_-Hvmeux32u2CB10eieag3jva5/s320/IMG_9504.JPG" width="320" /></a></div>
Com els enamorats, molts altres dels esquelets, cossos i tombes escampats per Tana Toraja, tenen al seu voltant cigarretes, menjar, ampolles d'aigua,..i, alguns, també bolsos de dona. Es perquè no els falti de res quan siguin al més enllà, ens raonen. Doncs sembla que un cop transpassada la gent, les ànimes deixen el lleig vici del tabac, perque hi ha cigarretes humitejades i mig podrides per tots els racons. I els bolsos? serà que allà dalt les coses també son de <i>pago</i> i em de palmar amb la cartera a la butxaca i carregadeta de <i>cuartos</i>?<br />
<br />
Tots els camins porten a algun poblet, a algú que ens saluda content, a algun conjunt de <i>tongkonans</i>, a algun camp d'arròs amb sorollosos espantaocells i búfals enfonsats en l'aigua i el fang. Tots els camins porten a algun racó tranquil i ombrívol, algun racó on, si mires bé, segur que hi trobes aquells que hi descansen, i que hi descansaran per tota l'eternitat.<br />
<br />
<i>Properament, la segona part sobre Tana Toraja: opulència, sang i fetge, pastetes dolces i te en un funeral, la màxima celebració i representació de la cultura d'aquestes magnífiques i tètriques terres.</i></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
Dani Farrúshttp://www.blogger.com/profile/11895012891000842530noreply@blogger.com0Rantepao, Indonèsia-2.9683107 119.9006894-3.0317367 119.8217254 -2.9048846999999998 119.9796534tag:blogger.com,1999:blog-5307968791357198544.post-11914883782944266732012-08-21T01:15:00.001-07:002012-08-21T01:20:08.081-07:00ATRAPATS EN EL TEMPS (La nit que no haviem de ser a ALOR)<div style="text-align: justify;">
<i>(disculpeu les moltes faltes d'ortografia, aquests ordinadors no estan preparats per a que s'hi escrigui en catala) </i><br />
<br />
<i>Deja vu</i>. Jo en aquest seient ja hi he estat; i ja he estat lligat amb aquest cinturo de seguretat, i la mateixa hostessa m'ha dedicat el mateix somriure, el mateix <i>good morning </i>i ha fet la mateixa mirada, discreta i rapida, per assegurar-se que porto el cinturo ben cordat. Tinc el mateix ancia <i>farrenyu</i> assegut al 4B, a l'altra banda del passadis, i em mira de la mateixa manera, amb una riatlla d'entre felicitat i sorpresa. Miro per la finestra i tinc la mateixa panoramica d'un tros d'ala i una part de l'helix i, altre cop, mig endormiscat, agafo la revista de la companyia aerea i la fullejo: la mateixa editorial en indonesi del director president de la companyia, el mateix reportatge de l'illa d'Alor (a l'aeroport de la qual tornem a estar) i les mateixes cartes alabant la companyia que, com que son en indonesi, altra volta intento desxifrar i altra volta em frustro.<br />
<br />
<i>Ella es escarransida (quaranta kilos, motxilla inclosa); una rata de laboratori, vaja; per lo de rateta i per que treballa en un laboratori de Jakarta. Li agrada viatjar per Indonesia, el seu pais, en vol coneixer tots els racons abans d'anar a altres paisos. Camina decidida amb la camara de fotos a la ma i la gorra superguiri</i><i> al cap. Hi hem concidit a l'aeroport, pero ja la varem coneixer al poble de Takpala, un poblet tradicional d'Alor que, tot i ser el mes visitat pels turistes que es perden per aquest raco de mon, val la pena i la seva gent mante una espontaneitat que et permet seure amb ells un parell d'hores fent cafe i fent safareig de la gent de l'illa. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La mateixa veu rovellada en angles, pero diferent missatge, avui ja no ens demanen que baixem de l'avio i tornem a la sala d'espera; problemes tecnics; avui el capita dona la benvinguda i recorda que el vol durara uns quaranta cinc minuts.<br />
<br />
Res de <i>deja vu</i>, ahir erem en aquest mateix lloc, en una hora semblant i una situacio identica, pero ens van premer el <i>rewind</i> i varem tornar a descordar-nos el cinturo, aixecar-nos del seient, tirar pel passadis, passar per la porta amb el cap ajupit, baixar els cinc esglaons metalics que ens separen del terra i tornar a la sala d'espera. Al tornar a ser a l'aeroport despres de pujar a l'avio (que et posin el carmelet a la boca i quan vagis a comensar a xupar-lo te'l treguin de cop fa un pel de rabia) mirem d'aclarir el que passa i el que hauria de passar en un futur inmediat.<br />
<br />
<i>Ell es guia a Timor des de fa un parell de decades, i nomes parla d'ell mateix;
te l'actitud de les velles glories, que necessita autoafirmar-se a cada
paraula. Hi hem coincidit a l'aeroport, pero ja hi varem coincidir
breument (tan breument com varem poder) a Soe, aquell dia ens va
tractar, amb molt males maneres, d'irrepectuosos per voler anar als
poblats sense guia i que la gent que viatjava per lliure destrossaria Timor com
s'ha destrossat Bali; ah, la seva carta de presentacio va ser: tinc sang
reial i surto a la Lonely Planet...molt be, macu. </i> <br />
<br />
<i>Jam dua</i> (a les dos). <i>Jam tiga</i> (a les tres); son les primeres estimacions de la companyia; hi ha una cosa del motor que no funciona, el recanvi ha d'arribar en avio, i en aquest aeroport nomes arriben dos avions al dia (un es aquest); hem d'escriure el nom i el telefon en un paperot, i ja ens trucaran...vosaltres heu rebut alguna trucada de la companyia Merpati? nosaltres tampoc.<br />
<br />
<i> </i><i>Son cinc, de Jakarta; ja els hem vist arribar a l'aeroport. Pijos de
la capital de turisme rural per les illes de la periferia. Rellotjes ostentosos,
pilons de motxilles i bosses, Iphones a les mans, tatuatges,
supercamera, arrecades, roba fashion,...molt diferents de la gent que
ens trobem viatjant; els d'aqui tambe se'ls miren. Quatre d'ells son,
per estandards indonesis, grossots i fofots; que diferent que es la vida
a la gran ciutat!; la cinquena es primeta, es la que ho organitza tot, i
es l'unica musulmana del grup, els altres son protestants; musulmana de
pantalonets curts, samarreta ajustada i cabells a l'aire; vaja, com
nosaltres som catolics o els altres protestants. Es van coneixer
viatjant i nomes es veuen per fer el viatge anual. </i><br />
<br />
<i>Jam lima</i> (a les cinc).<i> Jam enam</i> (a les sis). Ens ajuntem amb l'escarransida, el guia autoadulador i els cinc pijos de Jakarta, que ens ajudaran a passar les seguents hores; perque estressa una mica trobar-te en aquest cul-de-sac d'aeroport (es al final d'una carretera, en l'unic raco on, en aquesta montanyosa illa, debia de ser viable fer-hi una pisteta d'aterratge) sense cap medi de transport als voltants, pensar d'anar a algun lloc a mirar de menjar algo en un dia en que tot esta tancat (festivitat de l'Idl Fitri, final de Ramada), esperar a que et truquin (i t'hi entenguis), tornar a l'aeroport,...vaja, que ens hauriem espavilat d'una forma o altra, pero l'acoplament ho fa tot molt mes senzill.<br />
<br />
Al cap d'una bona estona d'esperar tirats per sobre les motxilles, uns amb l'Iphone, actualitzant el Facebook i el Twitter, fent fotos de l'avio i passant-les per l'Instagram, informant de les peripecies als amics de la gran ciutat a traves dels Whattsap, i els altres (o sigui, nosaltres dos) jugant a la Snake Xenzia en blanc i negre, que hi farem, es el que hi ha, arriba una <i>bemo</i> (furgoneta de passatgers) a recollirnos, acabem tots en un <i>homestay</i> menjant arros amb pollastre i verdures i fideus; la primera hora xerrem, riem i escoltem les medalles que es va posant l'amic guia que, segurament, ha conegut temps millors (vaig estar amb els Rolling Stones quan van venir a fer un docu aqui, tinc coneixements en 23 materies, soc de l'associacio de guies de noseque, vaig enviar una carta al ministre per nosequequantus, coneixo no se quants escriptors de viatges,...); les 2 o 3 hores seguents jaiem per les ombres del pati de la casa esperant la trucada; no aconsegueixo fer el record del joc de la serp...deu ser l'angunia de no saber que passara.<br />
<br />
Noticies: <i>Besok pagi, jam enam check in</i> (dema al mati, <i>check in</i> a les 6); mal rotllo primer, que cardarem? pero l'acoplament ho soluciona tot. En la <i>bemo </i>tots cap a l'aeroport a recuperar les bosses i reclamar que ens paguin totes les despeses, tornar al <i>homestay</i>, menjar peix bonissim a la salut de la companyia aerea i beure cerveses i licor local a la nostra salut. L'ocasio s'ho mereix, tornem a degustar els dolsos cigarrets indonesis, que viciosos que son! Riures, anecdotes i batalletes amb un tipus d'indonesis amb els quals, com ja he comentat, no acostumes a coincidir. I l'amic guia continua amb la seva xerrameca, que sempre comensa amb un: <i>you know</i>...i acaba amb un tirament de floretes sobre si mateix. Habitacio decent i despertador a tres quarts de cinc.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
La cosa promet, tot i que l'illa d'Alor dona per molt i ens ha ben
captivat, ja ens agrada que, ja que teniem un vol pagat, que poguem
volar. L'aparell reparat corre per la vista i s'aixeca sense problemes aparents. Durant els primers segons de vol passem
quasi a tocar d'una aigua molt cristalina i on es dibuixen les siluetes del
coralls que la poblen, sembla que si poguessim obrir la finestra i
estirar el bras podriem, fins i tot, sucar la ma. Despres agafa alsada, sobrevola tota l'illa i s'encamina cap a Timor. De moment, objectiu aconseguit.<br />
<br />
<i>Annex: fa uns quinze dies varem comprar dos bitllets, un de la companyia Merpati per volar el dia 19 d'agost d'Alor a Timor, i un de la companyia Transnusa per volar, el dia seguent, de Timor a Sulawesi; una setmana despres, ens varen dir, basant-se en una excusa forsa estranya, que el vol del 20 es posposava fins al 23; i pel que fa al del 19, ja acabeu de veure com va anar. L'aventura.</i><br />
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<br />Dani Farrúshttp://www.blogger.com/profile/11895012891000842530noreply@blogger.com3Kalabahi, Indonèsia-8.213998 124.518169-9.2197775 123.2547415 -7.2082185 125.7815965