dissabte, 11 de juny del 2016

EL MÓN DE PAPER



Ja fa un temps que va sortir, ho sé. I la resta de bloggers de viatges ja van fer els seus posts sobre el llibre en el seu moment. Vaig tard. Però a l'haver tornat fa poc de Tailàndia, on resideixo bona part de l'any, no ha estat fins ara que he tingut el llibre a les meves mans. I m'emociona, perquè tot i que ja siguem ben entrats a l'era digital, encara considero que un llibre ha de ser de paper, i per tant, veure els meus relats i les meves fotos en aquest volum, em fa molt content. Vella escola, si voleu; però encara, quan he de publicar algun article, intento de que sigui a la versió paper i no a la web, i això que sóc conscient que la versió web tindrà molt més públic. Però mira, encara allò del romanticisme pel paper, les tapes, l'olor...

I res, mentre disfruto de relats dels companys, recordant històries pròpies en aquelles contrades, o afegint indrets a la llista inacabable de llocs per visitar, vaig escribint i descobrint. Potser, últimament, no he estat massa constant en la redacció d'escrits per aquest bloc; donant, segurament, l'impressió de que "passo" d'escriure i dels viatges, però és al contrari, la dedicació a temps complert a l'escriptura és el que em manté allunyat del bloc. 

He trobat el tema pel qual vull lluitar per a mirar de tornar a tenir les meves històries en paper, amb tapes, amb aquella olor... Queda molta feina, moltes peces per a completar un gran puzzle no predeterminat, per a mirar de parlar d'història a través de mil històries, per a posar llum en foscors poc conegudes. 

Us mantindré informats.