PRIMERA PART: L'OSWALD DES DE EL MINARET
Ara toca a l'home gran de la xilaba; sense discreció ni tacte l'estiren pel braç, li diuen quatre coses a dos dits de la cara i el comencen a grapejar, a remenar per sota la vestimenta, per dins de la caputxa, pels pantalons; li troben un sobre i l'obren, en miren el contingut i se'l guarden a la butxaca; l'agafen pel coll i se l'emporten a un carreró fins que els perdem de vista, l'instint xafarder ens diu que hi anem, però el seny ens diu que no tenimr es a envejar a aquell pobre home i que si no volem blat no anem a l'era. Es la tercera vegada que veiem aquesta maniobra en poca estona. Estem rodejats de goriles i secretes. D'un moment a l'altre ha de sortir el Rei del Marroc de la porta de davant nostre i ha de passar saludant a tothom. Hi ha gent esperant-lo amb banderoles del Marroc (i algunes de Palestines), però on som nosaltres la majoria són guardaespatlles i membres del servei secret; per això ens hi estem una bona estona, sota un Sol que ens assegura que ens fotra una bona insolació. Les 2 de la tarda no és un bon moment per fer l'estaquirot al mig d'un carrer sense ombres a Meknés, però el moment s'ho val, no tant per veure al Rei, sinó per veure tota la parafernàlia que el rodeja; la Monarquia és el més sagrat al Marroc, i poder veure tot el dispositiu, l'actitud de la gent,...ens sembla interessantissím. Enmig dels vasalls i de tota la goriladada, dos xavals força quinquis es comencen a estomacar a cops de puny, al lloc de tot el Magrib en que, en aquell moment, segurament hi ha més policies en menys espai. Es el Marroc. Els secretes els separen, els esbronquen i els amenacen; al cap d'un moment, fan que es demanin perdó i es facin un petó davant de tothom. Es el Marroc.
Ens mirem els terrats i el minaret de la Mesquita més propera, que ens saluda amb la crida a la pregaria, a veure si hi descobrim algun franctirador i vivim un moment històric. Algú treu el cap en un terrat però abans d'un nanosegon els guardaespatlles ja l'estan escridassant i uns quants d'aquests homes de negre es dirigeixen cap a l'edifici.
Finalment passa el Rei en un cotxe descapotat saludant al populatxo, entre aplaudiments i xisclets tribals. "Bienvenido Mr. Marshall".
Sofocats i satisfets anem a buscar l'ombra. Avui l'Oswald no hi és.
