divendres, 20 d’abril de 2012

EL DIA QUE S'HAVIA D'ACABAR EL MON

Sort dels llamps, que ens van mostrant el camí. Foscor total, el soroll del motor de la barca, els trons i les gotes regalimant per la cara. Llampec; llum, arbres morts sortint de l'aigua; gotes produint petites esferes a la superfície del llac, turons de formes extravagants de calcàries ombres fantasmagòriques; i cares de nervis mullades. Foscor absoluta.

Hauríem de tenir fred i queixar-nos de la pluja. Hauríem de ser a l'habitació llegint sota la llum de la bombeta despullada. O hauríem de fer una cervesa comentant les anècdotes del dia. Ens hauria d'importar tanta humitat i el fet que ens anem allunyant de l'aixopluc. Però ens és igual, ni hi pensem. Les prioritats, com canvien les coses. Podríem sentir-nos tan miserables, però el que ens passa pel cap és (encara que, a posteriori, pugui sonar pretensiós, ridícul o exagerat) que en aquell moment poden estar canviant les nostres vides.

Llampecs il·luminant el camí a seguir i els arbres morts; aigua per tot arreu; tenebrositat i pensaments sobre que, en poca estona, es pot rebre la pitjor notícia de les nostres vides. Catàstrofes. Al cap, una tonada: “is the end of the world, as we know it.”

Ens apropem a l'única zona de cobertura de tot el llac, i comencem a desenfundar els telèfons que, tot i la cura, aviat queda ple de gotes. Ens la bufa. Les prioritats. Llampecs i nervis. Una barra de cobertura a la pantalla del mòbil, dos, tres,...és el moment.

Fa un parell d'hores, en aquest mateix lloc, una trucada ens ha trencat la rutina d'un altre dia bussejant en les coves d'un dels paratges més fantàstics que he visitat. Una gran onada s'apropa a les costes tailandeses; s'espera un altre tsunami; tota la gent de Khao Lak és a muntanyes i turons, mentre l'Anna és a alta mar. Sí, ho sé, alta mar serà el lloc més segur quan l'onada diabòlica s'apropi famèlica a la costa; allà no els va passar res al tsunami de 2004; això és el que hauria dit (convençut) a algú altre que estigués preocupat per algun amic o familiar en aquella situació però, ah, com canvien les coses quan et toca a tu d'aprop; les coses canvien i el cap treballa massa. La gran onada arribarà en una hora i mitja.

El motor de la barca ha parat, la pluja continua atacant, i els llamps il·luminen de tant en tant el paisatge i les cares amagades entre caputxes i telèfons. Piiiii-piiiii-piiiii-piiiii

Fa tres hores érem començant una immersió a la Cova del Temple, preparats per travessar la foscor, il·luminar les estalactites milenàries i emprenyar algun catfish despistat; però, de sobte, ens adonem que la visibilitat desapareix i tot està remogut d'una forma exagerada; l'aigua, en un lloc on les partícules floten en el mateix lloc durant hores i les fulles enmig de l'aigua semblen penjades d'un fil, ens xucla cap a dins de la cova i ens n'escup cap a fora, i ens torna a xuclar...no te una força perillosa ni que es pugui descontrolar, però tractant-se de les tranquil·les aigües del llac, aquesta mar de fons alarma fins i tot el Ben, eminència pel que fa a les coves submarines. A la superfície, el capità de la barca ens explica que han vingut vàries onades que han fet anar la seva petita i rústica embarcació d'una banda a l'altra; després, algú a l'altra banda del telèfon mòbil ens explica que les onades al llac han tombat vàries barques. Terratrèmol. La gran onada arribarà en una hora i mitja.

Piiii-piiii. Sí? Finalment. Llamps i trons. Comunicació amb el món exterior i una pregunta que costa de fer per por a la resposta. El to a l'altra banda ho aclareix tot sense necessitat de dir res. Els restaurants tornen a ser oberts, la gent ha baixat dels amagatalls, als vaixells tothom està bé. Somriures entre caputxes i telèfons. Fa fred i l'aigua que regalima per les galtes comença a fer ràbia. Tornem cap a les cabanes, patint que enmig de la foscor no ens sorprengui algun arbre que sobresurti del llac, pensant en la cerveseta que ens prendrem mentre parlem de les anècdotes del dia. El vent i la pluja, a vegades, et fan sentir ben miserable. Les prioritats. Llums a la distància. Ja arribem.