dijous, 28 d’agost de 2008

EFÍMER RETROBAMENT AMB DÉU

“Al lago le gustan las rositas”, afirma amb convicció i com si es referís a un nen petit la Maribel, una colombiana ja granadeta i força il•luminada que fa una temporada llarga que corre per Pushkar. Ens n’acomiadem (“Hasta luegito!”) i en fem escarni (“rosiiiiitasss”), però comprem les flors de color rosa, tant per tant... Ens fem amb arròs i pols de colors i ens dirigim cap al llac. L’espiritualitat que ens mou és sorprenent, però en una atmosfera com la de l’Índia és difícil no deixar-se portar pel misticisme que ho embolcalla tot.
Poc abans de la majoria d’edat vaig trencar les meves relacions amb Déu i amb tot el que fos religiós. Centenars de pregàries no havien salvat un familiar proper: no hi havia ningú que les escoltes o, si les escoltava algú, havia passat de tot i, per tant, tampoc mereixia la meva confiança. Llavors havia nascut un jo d’una laicitat i un racionalisme radical. Però aquells mesos en un dels “racons” més contradictoris i absorbents del planeta, amb els seus grapats de Déus, i la serenitat i espiritualitat encomanadissa d’un bramà d’ulleres de vidres massa gruixuts i de cames ortopèdiques massa gastades, ens havien portat a aquella situació i havia fet sorgir, ni que fos per uns instants, un altre jo: descalços i de genolls davant de l’aigua sagrada, amb les mans en posició de pregària, els ulls clucs i la ment més oberta que mai, demanant, crèduls, un desig a aquell que feia tant que havia negat.
Ara, ja immersos altre cop en la vida normal i racional, repasso aquell episodi com una anècdota més del viatge, curiosa i divertida, però quelcom em diu que allà hi havia algú que escoltava i prenia nota.
(penjat a la web de El Periódico)

dilluns, 25 d’agost de 2008

PREPARANT EL PRÒXIM VIATGE...

Com més viatges més ganes tens de fer-ho, i fer-ho i tornar-hi; no serveix dir que faràs tal viatge i després, ja complagut, t'estabilitzaràs i assentaràs el cap. Al contrari, cada nova escapada et porta a pensar quan serà la pròxima i totes les opcions que hi ha, i si viatjant 1 mes desitjaves viatjar més temps, al viatjar 3 mesos també se't fa curt, i encara necessites més...

Aquesta vegada marxem sense bitllet de tornada, la qual cosa vol dir que ens hi podem estar molt temps o que, segons com vagin les coses, tornem a córrer aviat per aquí (esperem que no perquè voldria dir que alguna cosa ha anat força malament!).

La idea és començar per la Gran Constantinobla per després anar descobrint Turquia (la veritat és que en el primer viatge, quan llegeixes i t'informes sobre el lloc, ja estem descobrint moltes coses que prometen molt, més enllà de Capadòcies, Troies i Efesos) i mirar de descobrir també el Kurdistàn turc. D'aquí passarem (si, repeteixo, tot va bé) a Iran, i després la idea és anar cap a Asia Central (Turkmenistan, Uzbekistan, KIrguistan,..)...però bé, ja veurem sobre la marxa, que en els viatges entre el que et diu la gent que vas coneixent i el que vas trobant, mai acabes fent el que havies pensat.

De moment anar viatjant mentalment amb les "Lonely Planets" de la zona i anar llegint llibres de política i història per arribar allà el màxim d'informats possible.