Després d'estar uns mesos per aquí, i havent resolt els temes que teníem pendents (bé, i havent visitat la familia i farrejat amb els amics), ens tornem a posar en marxa. El món ens crida. Hi ha moltes coses per descobrir, molta gent per a conèixer i massa motius per escapar d'aquest Occident que, en teoria, és tan avançat, però que en el fons té molt d'apendre de les gents d'aquell "altre" món, més pobres econòmicament però, en el fons, molt més riques.
Si tot va bé, volem el 6 d'octubre cap a Istambul, amb la intenció de voltar un parell de mesos per Siria, el Líban i una mica més pel Kurdistan turc. I després volarem cap a Kuala Lumpur per fer el visat de Tailàndia i anar a instalarnos (ni que sigui per un temps) a l'illa de Koh Tao, amb la intenció d'estudiar una mica i mirar de guanyar-nos les garrofes per allà, bé, i per on sigui, que la intenció després seria continuar voltant (és la solució al gran dilema: no volem deixar de viatjar mai dels mais, però els calers van desapareixent).
Per cert, a tants pocs dies d'empendre el vol, encara no hem trobat cap llar que vulgui acollir (adoptar) la nostra mixeta...
4 comentaris:
Viatgers Motxilerus:
novament, us felicito per haver sobreviscut fins ara, el moment de tornar a cardar-se la motxilla a l'esquena... Ara tot sera facil...
BenTorNAts als llocs d'on no sou.
Tortamonla
Bones de nou!
Doncs sí, seguim de viatge i sense ganes de tornar (però com bé diueu els calers s'acaben, i aquesta aventura durarà com a molt uns mesets més: què hi farem!).
I sí, us recomanem Pakistan de totes totes: ha estat la sorpresa i, fins ara, l'estrella del nostre viatge (on el primer premi se l'endú la gent, que és un encant!).
Esperem que gaudiu com uns animalets d'aquesta nova etapa del viatge!
Fins aviat!
Bones parelleta!!!
Naltrus ja estem per la zona de Chiang Mai, i dema passat cap a Mae Sariang.
EL temps no ens va acabar d'acompanyar a Koh Tao, on vam saludar en Zigor de la vostra part.
Ja anirem estant en contacte familia!!!
una abrasada,
Anna & Toni.
Aquesta foto m'encanta, Dani! Ja us aniré seguint.
Una abraçada als dos!
Publica un comentari a l'entrada