diumenge, 14 de maig de 2017

ADÉU A MOANI AKAKA, LLUITADORA INCANSABLE PER HAWAII (I LA SEVA GENT)





Prefereixo fer història que fer diners”,

Tothom ve al paradís, però els kanakes (Natius Hawaians) n'han de marxar.”

o

Ells estan preocupats pel que passa a l'Espai, mentre a casa seva la gent està sofrint”


Són cites extretes de les entrevistes que vaig fer a Moanikeala Akaka al juny de l'any passat. Van ser entrevistes que es van allargar i allargar. Ella, feliç de poder donar la seva versió d'aquelles històries de la història de les lluites dels Natius Hawaians, des de principis dels 70 fins a l'actualitat, que no deixava de ser la seva pròpia història. Ho explicava amb passió i orgull, reivindicant-se com una de les precursores d'aquelles lluites. I jo, interessadíssim en aprendre més i més d'aquell Hawaii amagat i pervertit, dels que no van callar ni van abaixar el cap; escoltant els relats d'aquelles lluites, de les quals havia llegit i sentit tant, de primera mà.

Teníem una altra (com a mínim) conversa pendent, per a lligar alguns temes que em quedaven penjats i ampliar informació però, sobretot, perquè m'encantava escoltar-la, amb aquella lucidesa i aquella força i convenciment, i m'enpescava qualsevol excusa per a tenir l'oportunitat de poder tornar a conversar-hi. Però vam anar posposant la cita, un parell de vegades perquè jo, per motius de feina i personals, no podia i, l'última vegada, perquè el Tomàs, el seu company, em va explicar que hauríem d'esperar, que la Moani era a l'hospital però que, tal com era, es mantenia forta mentalment. Coneixent-la no me'n quedava cap dubte. D'això ja fa uns mesos. Però, fins i tot a les guerreres que s'han enfrontat als dragons més poderosos els arriba la seva hora, i a la Moani li va arribar el passat mes d'abril.

I torno a repassar totes les notes de les nostres converses, em rellegeixo el que ja tenia escrit sobre ella, i em remiro el vídeo de Youtube anomenat: “Mauna Kea TMT Blockade Arrests”, on es veu la Moani en tota la seva plenitud, i tot just fa dos anys! Una Moani que a la seva edat, amb el seu monyo de cabell blanc recollit per una diadema de flors marrons, les seves grans ulleres de pasta, i la roba fosca i discreta que contrasta amb uns cridaners, com ella, mitjons de color rosa, és detinguda i emmanillada en les protestes contra la construcció del que ha de ser el telescopi més gran del món, en la muntanya més sagrada pels hawaians, i que és la més alta del món (comptant des de el fons marí), l'impressionant Mauna Kea, a la Big Island. Hi ha molts més manifestants, i més detinguts, i hi ha crits i càntics, però a qui se sent més és a ella, que no para de cridar i d'avergonyir als policies que la detenen:

És repugnant que estigui emmanillada, com una criminal. Estem aquí per protegir aquesta aina (terra), i mira'ns. Us hauríeu d'avergonyir de fer això! Estem aquí amb l'esperit de pau i aloha i ens tracteu com una colla de criminals!”

Quan li trec el tema se'n riu, però també s'indigna: “No m'havien emmanillat mai,  i ara que tinc setanta anys m'han d'emmanillar per primera vegada?” Quants cops ha estat arrestada és la següent pregunta lògica, però la resposta és imprecisa, necessita de massa càlculs i suposo que li fa mandra haver de repassar tota la seva llarga trajectòria d'activista: “La primera vegada, als anys setanta, pel tema de Kalama; tres vegades per protestes contra l'energia geotermal, i per invasió als anys vuitanta, varis cops pel Mauna Kea... I per moltes altres coses. Però mai he anat a la presó, sempre han estat arrestos per desobediència civil.”

Una frase en la qual es fa evident que ha estat involucrada en moltes lluites, des de principis dels setanta fins ara; més de quatre dècades de donar la cara i ser a primera fila. Lluites que han sigut cabdals en la resistència dels Natius Hawaians: 

- La Vall de Kalama (Oahu), en contra de l'expulsió de grangers locals d'uns terrenys on volien construir cases per rics (considerada per molts com la primera lluita d'aquest renaixement activista hawaià modern en defensa de les seves terres i els seus drets, i en contra de la sobreexplotació del paradís i "prostitució" de les illes).

- L'activisme per defensar l'illa de Kahoolawe, potser la lluita més memorable, i que va acabar amb un èxit, ja que després d'anys d'ocupacions de l'illa i de protestes, els activistes van aconseguir que l'Exèrcit dels Estats Units deixés de bombardejar l'illa i de fer-la servir per a entrenaments militars i proves d'armament. 

- També va estar molt involucrada en la reivindicació dels drets dels presos hawaians, creant un Comité de solidaritat i ajuda.

- I va ser una de les líders en l'ocupació de l'Aeroport de Hilo de l'any 1978, en que es protestava perquè part de l'aeroport estava construït en terres que, legalment, havien de ser pels Natius Hawaians i aquests no en rebien, ni n'havien rebut, cap contraprestació. 

- I per parar proves militars a la Big Island; i la lluita del Mauna Kea, i en defensa del medi ambient... I tantes d'altres.

La seva lluita s'ha desenvolupat bàsicament al carrer, sobre el terreny, però també va provar la política, entrant a l'Oficina d'Afers Hawaians per mirar si, des de allà, podia fer quelcom pel seu país i la seva gent. Cremant tots els cartutxos; fent tot el possible per mirar d'aconseguir l'impossible.



La primera vegada que em vaig interessar per la Moani i vaig decidir contactar-hi va ser arrel d'un llarg article sobre les lluites a la Vall de Kalama escrit per Haunani-Kai Trask, una altra activista hawaiana de trajectòria exemplar. Allà, es parlava de Moani com una de les líders, però el que em va cridar més l'atenció van ser, sobretot, dues coses: una frase en que es parlava d'ella dient que "al final de la dècada (dels setanta) s'havia convertit en un dels nacionalistes hawaians més radicals" i, l'altra, que se la relacionava amb els Black Panthers, amb els quals se suposava que havia tingut contacte i n'havia estat molt influenciada (estètica i ideològicament). Després de tota la recerca que havia fet, tant llegint com entrevistant activistes, les paraules "radical" i "Black Panthers" em van sobtar, en aquelles illes on, fins i tot en la lluita pels seus drets i, tot i la ràbia evident per l'opressió i les injustícies, tot s'acavaba solucionant amb, tan sols, aloha i pacifisme. Però que li preguntés per aquella infuència no va agradar gens a la Moani que, una vegada i una altra, conversa rere conversa, volia deixar-me ben clar que ella, ni ningú del moviment, havien estat influenciats pels Black Panthers, que tan sols hi havien coincidit en alguna ocasió, però d'influència, res de res! Volia distanciar-se d'aquell moviment, i de la seva acceptació de la violència com a mitjà possible i d'autodefensa "No ens podem permetre que la nostra gent acabi a la presó o morta, i això és el que porta la violència. Desobediència pacífica, com Gandhi, Martin Luther King o Jesucrist."

I les pàgines i pàgines que ja tinc redactades sobre la Moani les hauré de complementar amb altres fonts. Hauré d'anar muntant el trencaclosques sense la seva valuosa i càlida ajuda; però amb més ganes que mai; com a homenatge a ella i als que, com ella, lluiten i han lluitat; i per mirar de perpetuar la seva memòria, reivindicant les seves lluites, silenciades i esclafades pels grans Goliats als quals s'enfronten: els Estats Units, les grans corporacions, les grans empreses inmobiliàries i hoteleres...

Quan s'acabaran els insults contra la nostra terra, la nostra cultura i la nostra religió?” es preguntava Moani en un discurs l'any 1982. I s'ho va continuar preguntant fins a l'últim moment. Perquè Hawaii, la seva terra, cultura i religió, segueixen essent atacades i insultades. I allà segueixen els lluitadors com ella, i els hereus de la seva valentia i fermesa.


(La primera foto és extreta del Facebook de Pashyn Santos; la segona és un fotograma d'un vídeo de Youtube)

2 comentaris:

Fuet i mate ha dit...

Daniii estem a uns dies d'arribar a Indonèsia? Ara estem a Kota Kinabaru. Per fi hem començat el viatge que tant t'he parlat i preguntat mil coses.
Recorda que et dec una o dos o tres cerveses per tota l'ajuda prestada.
Ares
Fuet, Mate i Arros

Dani Farrús ha dit...

Bones Ares! T'he respòs a l'email. Si has canviat adreça ja m'ho diràs :-)