dilluns, 29 de setembre de 2008

ÇANAKKALE, EN ZONA DE GUERRA


El dia es plujos i el port exageradament solitari; la travessa de l'estret de Dardanels a bord d'un ferry carregat d'autocars, cotxes, bicicletes i algun burro que arrossega un carro, massa tranquila i amb un toc depriment, i l'arribada, tot i que el lloc sigui mes gran i menys estetic, et transmet la sensacio de les arribades a Formentera. No hi ha res que et faci evident que en aquesta zona s'hagin dut a terme dos de les batalles mes sagnants i llargues de la historia.

La batalla de Gallipoli de la Primera Guerra Mundial, inmortalitzada al cine amb un personatge d'indubtable talent actoral com es Mel Gibson; i l'altre, la batalla de Troia. Hem arribat aqui amb l'intencio de visitar els dos llocs, pero en vistes a la clatellada que t'endinyen per fer-te un tour pels camps de batalla (per molt que et passin la pelicula del Gibson com a valor afegit), hem optat per visitar dema al mati les ruines de Troia, ja que tot i que no siguem massa aficionats a l'arqueologia ni l'historia classica, n'has sentit a parar tant que fa gracia de passejar-t'hi, i a la nit agafem un autocar cap a Denizli per a passar un parell de dies a Pammukale i despres baixar fins a la costa, a veure si trobem mes bon temps i podem fer alguna capbussadeta.

Per cert, no cal dir que ens ha costat fer el pas de marxar d'İstambul, ja que es impressionant i inacabable; una d'aquelles ciutats, com Jerusalem o Bombay, on no ens faria res passar-hi una bona temporada. A mes, l'afegito d'haver coincidit amb els ultims dies de Ramada amb totes les festes a la posta de sol, repartiment de sopar pels carrers a tothom, fonts rajant suc de cirera, homes i dones convidantnos a participar amb ells, donant-nos dolços, regalant-nos el Cora en espanyol... que ens ha fet dubtar de canviar la nostra arraigada i convençuda fe catolica per la musulmana.

4 comentaris:

Albert ha dit...

Ep qué tal, com van les coses?
Hem estat mirant les fotos d'Istanbul i són realment espectaculars [per cert, l'Anna també està espectacular amb el vel ;-) ]

Ens doneu molta enveja

Petons de la Marteta i el Cumpli

SubiToni ha dit...

Bones família!

Què tal?

Veig que tot perfecte... Quina enveja, sana, però enveja al final. ;-)
Ja tothom me n'havia parlat ml bé de la capital de Turquia, i la veritat, és que les imategs així ho demostren.

I res tu, a seguir disfrutant, i anar penjant relats periodístics i fotos perquè així poguem viure, també, aquest gran viatge!

Cuideu-vos!

SaluT.


Toni.

P.D: Ja heu començat a fullejar el Corà que us van passar traduït "en la lengua del imperio"?
P.D:D: No patiu pel tiet... ja el tinc dominat! jeje

Eulàlia ha dit...

ieeeeep! o hauria de dir al·lllllllà!
bé, bé, veig que no perdeu el temps! menjar de franc, suc de cirera de franc, dolços de franc i l'alcorà de franc! És per pensar-s'ho. Ara em miro les fotos. Petons enormes!
Kin concert el del comiat!!!!
eulàlia

quadern de viatges ha dit...

molt maques les fotos de Istambul. haguessiu pogut participar en el concurs fotogràfic que organitzava la UOC pel quadern de viatges, segur que haguessin passat la primera fase