dimecres, 24 de setembre de 2008

PRIMERA PARADA, İSTAMBUL

No descobrirem res si diem que Istambul es una barreja d'orient i occident, que marca la frontera entre Asia i Europa,...tot i que tampoc es pot dir que sigui una frontera en el sentit estricte de la paraula, ja que no es una ratlla que separi un continent de l'altre, una forma de viure i de pensar de l'altra, sino que hi es tot barrejat. Es una ciutat increible on trobes mercats i carrerons com els que pots trobar, per exemple, al Marroc, caotics, amb fortes olors d'especies, totes les dones amb el cabell tapat,... i despres, nomes a uns carrers, topes amb els bars mes fashions, les botigues de roba mes pijes i la gent mes extremada.

Aquestes diferencies culturals i religioses es fan mes evidents aquests dies amb el tema del Ramada: mentres hi ha bars on la gent menja desvergonyida i on sembla que la cosa no vagi amb ells, al passejar per llocs com el Gran Bazar t'adones que a la majoria el Ramada els te força consumits i, per sort per nosaltres, ni tan sols ens intenten enxufar les estores o els barrets tipics dels turcs que nomes porten els tipics guiris. Les esteses de gent pels parcs i jardins, fotentse uns bons tiberis a la posta del sol tambe son impressionants.

En aquests dos dies hem tingut temps per voltar força i hem començat per fer el que toca fer, per despres ja pulular per la ciutat sense deures pendents. Les visites a la espectacular Mesquita Blava i a Santa Sofia no defrauden, a la vegada que et provoquen una especie de rebuig a l'inevitable sentiment de pertinença al colectiu guiri, amb les cameres disparant a discrecio, les gorres, la roba de coronel tapıoca, les empentes i els adhesius a la solapa amb el numero de creuer al que pertanyen, que no saps si es per a que els identifiquin si es perden o per a que els timin els venedors d'alfombres, pipes d'aigua i altres xuxeries.

4 comentaris:

Jordi ha dit...

Bon inici de viatge.

I si a les botigues tipiques hi trobeu un barret mexica a bon preu no us el deixeu escapar, que arribareu al desert i hi fara molt sol.

Jordi i Tere

Albert Tort ha dit...

Benvolguts motxilerus,

no us encoratjo pel viatge que ara inicieu, sinó pel temps que heu estat aguantant en el lloc d'on sou aborígens. Amb la vostra genètica viatgera us deu haver sigut difícil.

Espero seguir les vostres passes, de moment, a través de la xarxa de les xarxes.

Merci i endavant les atxes!

Albert Tort

Totxo ha dit...

Ja heu vist la Núria Bermúdez amb el vel posat?

Dani Farrús ha dit...

No, i al Luis Aragones amb barret de turc i fumant amb pipa d'aigua tampoc.