dimarts, 18 de novembre de 2008

DEL MODERN IRAN A LA PERSIA ANTIGA (Unes quantes paradoxes)


El retol del minibus resa " SHIRAZ TURKEY ANKARA"", pero es evident que, com aquell altre que hem vist passar amb el retol de "SHIRAZ FRANCE ITALY", no pot anar gaire lluny. Confirmem que va a Marvdasht i ens encavim entre tots els joves universitaris que omplen el bus.


Tot i el paper de la dona a l'Iran, no es com en altres llocs mes radicals, aqui no tant sols van a l'universitat sino que en son majoria (les dades diuen que en son el 65%), com en aquest autobus, en el que son tot noies menys els tres esventats junt amb els quals estem asseguts a pressio a l'ultima fila. El que sap mes angles s'arrenca, i despres continuen els altres, com poden: d'on som, com ens diem, si ens va agradar molt Esfahan, si estem casats, de quina religio som (es curios que en una republica islamica sigui l'unic lloc en el qual ens hem afirmat com a catolics, mes facil d'entendre per ells que no pas negar a deu, quelcom inasumible). Ens pregunten si ens agrada Metallica, Slipknot i Gipsy kings (!!!??), ens posen musica amb els movils, ens donen les webs personals i fem el classic (inutil?) intercanvi de mails.


Ens despedim i mentre reflexionem sobre el fet que totes portin el mateix mocador, deu ser obligatori (com les nenes a l'escola) l'oficial. Quina diferencia amb Turquia! on precisament el problema es que amb mocador no poden entrar a la universitat.


Be, entrem a Persepolis i tot i que el nostre interes per les ruines es mes aviat reduit, ens meravellem per tot el que hi queda, de tants i tants segles, i ens imaginem la vida alla, el centre d'un imperi tant important com el Persa. Tot i aixi, l'autenticitat de la nostra passio arqueologica i

per l'historia antiga, queda al descobert quant el que mes ens captiva i on mes fotos fem es a les firmes gravades sobre els monuments, si com el Jonatan X Manoli, pero aquestes son de periodistes, exploradors i militars del segle XIX.


De tornada a Shiraz anem al que s'ha tornat (tristament) en la nostra preferencia alhora de menjar a l'Iran: els fast foods. Si, pizzes i cheeseburguers. Per que? Les alternatives son, algun restaurant tipycal iranian carissim, o localets de broixetes de cervells, fetges i altres visceres. S'enten ara?


I entre l'antiguetat i la modernitat extrema, els nomades, aquesta epoca de l'any baixant de les montanyes sobre les seves mules amb els seus ramats i els seus perillosos (i efectius) gossos. Els veus per les carreteres, alguns grups privilegiats ja amb alguna pickup per portar el mes pesat. En visitem alguns grups i, tot i nomes comptar amb quatre toldos, un ramat d'ovelles, dos gallines i una tetera, desborden hospitalitat i ens conviden a te i a dinar. Al costat de les tendes de dormir, la tenda que fa d'escola per cinc nens i la tenda en la qual dorm el professor, pagat pel govern. Be en aquest cas, pel govern Irania.

4 comentaris:

siscu i espidi ha dit...

hola wapos!
primer de tot felicitar al DAni pel seu aniversari i per les fotos que esteu tirant,son impressioinants!sobretot la de tornada de Kerman sembla una foto dels anys 80 on heu kedat molt afavorits.jajaajaja!
Esperu ke us vagin molt bé les coses per Tailàndia!

molts records
cesqus

petons

Marta ha dit...

DANIIIIIIIIIIII!!
FELICITAAAAAAATS SEX SYMBOL!!
No em tinguis en compte que no t'hagi felicitat quan tocava que he estat malalta i sense internet, ok??

Un petonarru pels 2!
Marta Z

Dani Farrús ha dit...

Les fotos son impressionants perque els llocs ho son; l'unic merit el te l'Iran. Un viatge recomanable per tothom.

Ah, i merci per les felicitacions pel "cumple"!

SubiToni ha dit...

Bones parelleta!

Segons tinc entès, demà dia 37/11 havieu de pillar un vol cap a Tailandia, no?
Si és així, m'imagino que, degut als nervis que hi ha a Bangkok i el tancament de l'aeroport, no podreu empendre el viatge...

Buenu tu, hagueu fet el què hagueu fet, ja ens n'informareu per així anar seguint aquest periple! ;-)

SaluT.

Garmens.

P.D.: Ah, truqueu al tiet quan pugueu, pq el pàjaru ja està nerviós... jeje