dilluns, 1 de desembre de 2008

DE TOT A RES, DE RES A TOT (les voltes que dona la vida del motxileru)

27 de Novembre de 2008

HOTEL FIROUZE (TEHRAN)
8:00 - Abans que soni el despertador ja estem desvetllats, amb els nervis i la incertesa de no saber on ens llevarem dema al mati. Vem estar fins tard veient la BBC World (si, a vegades en aquests hotelets tens la sort de poder, ilegalment, veure aquest canal) per veure que passa per Bangkok. Quedem forsa impressionats pels aconteixements de Mumbai, que just estan comensant a passar (al Metro Cinema hi vem veure una Bollybotada, i el Cafe Leopold es un classic de la ciutat, i tot i que no hi vem pendre ni un got d'aigua perque el vem considerar excessivament car, el sovintejaven molts motxilerus).

10:00 - Gulf Air ens confirma que d'anar a Bangkok de moment res de res, i ens proposen de volar a Bahrain igualment, fer una nit alla (amb tot pagat per la companyia) i l'endema volar cap a Kuala Lumpur. De conya! No sabem massa res de Malaisia, pero si esta entre Tailandia i Indonesia te que valdre la pena, i el factor sorpresa atreu. "Gracies ricatxons monarquics de Bangkok!"

AEROPORT IMAM KHOMEINI DE TEHRAN
17:00 - Esparant l'avio (i durant el vol) vivim els moments mes islamics de tot el viatge a la Republica Islamica de l'Iran: dones a les quals no se'ls veuen ni els ulls, moltissima gent resant en una moqueta a la sala d'espera, pregaria general en veu alta al despegar l'avio,...Ah, i un cop dins l'avio, l'Anna i altres noies fan l'important ritual de treure's el mocador i deixar anar, en public, l'impudica cabellera.

AEROPORT DE BAHRAIN
20:10 - Arribada a l'aeroport de Bahrain. Ningu ens espera per acompanyar-nos a l'hotel i dir-nos que hem de fer. Busquem algun mostrador de la companyia.

20:20 - Els empleadots de Gulf Air ens diuen que tots els hotels de Bahrain son plens! Els diem que no pot ser, que ens han dit que estava tot lligat i que no ens haviem de preocupar. Pero res de res, que hi ha varies convencions i es veu que els divendres (dia de festa musulmana) els saudis venen en un cop de cotxe (per l'autopista que uneix l'illa de Bahrain amb Arabia Saudi) a buscar sexe de pagu i alcohol, i que agafen les habitacions per hores.

20:25 - Pujades de to i forces crits, si ells estan cremats i nerviosos (hi ha molta mes gent en la nostra situacio) nosaltres encara mes. Molta mala llet: ens haurem de passar 24 hores a l'aeroport??? Indis despistats, dos xinesos molt frikis, uns europeus que van vestits que sembla que nomes sortir de l'avio hagin de posar-se a escalar el K2, una nepalesa que ve de Minnesota i un sudanes que ve de Chicago.

21:25 - Ens donen un ticket de sopar gratuit i diuen que quan tornem ens diran algo. Decidim no posar-los-hi tant facil i esperem.

21:27 - Han trobat tres habitacions i un dels afortunats som nosaltres.

HOTEL CROWE PLAZA
22:00 - Arribem al Crowe Plaza, de 5 estrelles. Luxosissim. Ple de xeics arabs i d'occidentals cincuentons panxuts arrambats a jovenetes autoctones (quin fastic), d'altres arribant amb pals de golf,... L'habitacio es impressionant: dos llits immensos, 11 tovalloles i dos bernussos (no se si s'escriu aixi, mai ho havia hagut d'escriure), 8 coixins,....I per sopar, bufet de marisc i peix, no cal entrar en detalls. Despres, mandrejar entre coixins i nordics suavissims, excitats com nens petits la nit de reis, amb una digestio molt complicada i seguint els fets del barri de Colaba de Mumbai.

UNA ULLADA A BAHRAIN
Tot i que volguem aprofitar una habitacio com Ala mana, despres de dos mesos d'allotjaments degradadets (i dels que vindran), tambe volem voltar una mica per Manama (capital de Bahrain). El que crida mes l'atencio es l'impressionant skyline, la traquilitat i netedat, els arabs amb pinta de forrats, els Hummers,...Pero tambe trobem els zocos i zona mes humil, plens d'immigrants d'altres paisos, sobretot indis, la ma d'obra del pais.
Al marxar, desde l'avio veiem plataformes petroliferes i les flamarades indicadores de que d'alla brolla el preuat or negre que ha porta als paisos de la zona a la opulencia.

COMENSANT A DESCOBRIR MALAISIA
L'aeroport es una mica com un indicador del que trobarem a Kuala Lumpur: molta comoditat i els ultims avensos, la selva que arriba fins a les pistes d'aterratge, vegetacio per tot arreu i la barreja de races, idiomes i religions, que es brutal.
A la ciutat, els cotxes paren als semafors, els noms dels carrers estan senyalitzats, la gent sap angles, hi ha llocs per beure i menjar per tot arreu i els carrers no van pel maleit sistema gremial (el carrer de les gorres de policia, el carrer de les canyes de pescar, el carrer de les 10000 optiques,...), tot una serie d'avantatges (inclus luxes) venint de l'Iran.

Les casetes antigues, les zones colonials i barris tradicionals de mercadillus de carrer i paradetes de menjar es barregen amb els monstruosos rascacels, el metro elevat i els hotels de categoria; mesquites, temples hindus, temples budistes, gurudwares Sikhs,... i tot inundat per l'omnipresent verd, ocellots tropicals i els llangardaixos de metro que hi corren.

I tambe hi ha totes les facilitats tipiques d'una capital del sud-est asiatic: cerveses a dojo (la bonissima Tiger Beer), imitacions de The North Face, Prada, Nike, samarretes de futbol, tot tipus de bolsos de "Nightmare before Christmas", Rolex, pelis de DVD,...de tot i molt, i a uns preus (despres d'un regateig sense vergonya i sense limit) que desperten els instints consumistes a qualsevol.

La ciutat ratlla la perfeccio, si no fos per la xafugor....que hi farem, ens esperen (si tot va be) molt mesos d'estiu.

6 comentaris:

Dani Farrús ha dit...

Per cert Toni, pel que fa a l'entrevista que tant t'intriga: estavem al Mausoleu del Khomeini xerrant amb uns Basijis (son les milicies radicals de voluntaris en defensa de la Revolucio, en principi temudissims, pero els que hi havia alla, que eren els que van lluitar als inicis de la Revolucio, eren "enrotlladissims") i va apareixer el de la tele que anava grabant parlaments,...i llavors els dos militars es van posar a fer-me preguntes i les anaven traduint al farsi cap a la camara. Que que pensava de l'Irqan, que sabia del Khomeini, quina idea tenia Europa del Khomeini,...vaig haver de fer servir l'agilitat mental per a barrejar, coherent i convincentment, el que penso i el que volien sentir (que si la propaganda yanki, que si la manipulacio dels massmedia, que si la revolucio contra el dictador Sha,...).

Gironès ha dit...

Quins canvis pàjarus!
Suposo que el canvi de temperatura també ha estat important...
Esperem amb ànsia el vídeo aquest de l'aiatolà Farrús...

Josep ha dit...

Quina enveja, la foto de l'Anna al llit no te desperdici. Apa perelleta continueu explicant les aventures que és molt interessant.
Un petonas molt fort i per cert Anna feliç aniversari, de part de tota la familia Fabregó-Bartrina.

Dani Farrús ha dit...

Merci per la felicitacio!!!

Ja anirem explicant les aventures i desventures (esperem que d'aquestes ultimes no masses).

Una abrassada,

Anna

SubiToni ha dit...

eiiiii Anna,

Moltes felicitats!!! ;-)

Suposo que deus estar flipant pq me n'hagi recordat del teu aniversari, però m'ho han hagut de "xivar"... jeje. Era massa macu per ser veritat!

Apali parelleta, a cuidar-vos i a seguir disfrutant d'aquesta experiència...

SaluT.

Garmens.

P.D.: D'aquí un parell o tres de setmanes ja serem "veïns", tot i la distància... :-P

P.D.D.: felicitats tb de part de la "Dolo"

Marta ha dit...

Eiiii petits,

Qué tal per allà.
Bueno, si no ens equivoquem, per la diferéncia horària avui és l'aniversari de l'Anna (03/12). Ops, merda ens hem equivocat de costat del mon.
Bueno, la qüestió és que, mentres escoltem l'Albert Pla i estem fent un cubata et volem felicitar amb molt i molt de carinyo.
Companya/company, que us trobem molt a faltar i que us ho passeu molt bé.

Felicitats d'un parell de borratxets, (un record de Delincuentes)
Martona i Albert