VACANCES A PADANGBAI

Que tenen en comu un supercatxes tatuat aficionat als temes belics i que alardeja dels nous pits de la seva dona, un parell de nenets nordics amb el seu cabell rosset, la seva pell blanqueta i les seves camisetes roses, un calc de l'Abel en suis que tota l'estona va repetint: "Oh, maaann, this is really gooooddd!", una parella de sexagenaris acaudelats australians, un xavalet balines modernillu i sec com un pal d'escombra que te com a lema: "Don't worry be sexy", un hippie frances que acava cada nit totalment desencaixat i donant tumbos pel carrer en busca de l'hotel, i nosaltres? Doncs Padangbai, Bali.

Respecte a l'illa de Bali teniem molts perjudicis i era una opcio de la ruta del viatge totalment descartable, pero despres dels mesos de viatge i sobretot de les ultimes cansines setmanes a Borneo necessitavem una parada, deixar de banda la camara de fotos i la guia i tirar-nos a les cervesetes, la platja, les migdiadetes, el submarinisme,...i que millor que Bali? El que teniem clar es que esquivariem Kuta, el paradis dels surfers-cools-australians-catxes-partyparty-Patrick Swayzes-pijoteros, i buscariem algun terme mig.

El primer contacte amb l'illa ens va treure part dels perjudicis i ens va fer veure que l'haviem encertat venint aqui: camps d'arros, palmeres, rierols, poblets petits i amb la classica arquitectura balinesa, escultures, estatues i temples hindus per tot arreu, gent amb vestits tradicionals anant a fer ofrenes,...Encantador i relaxant.

Tot i aixi, es innegable que Bali es un dels primers destins turistics del mon, i que en forces punts de la seva geografia pateix una sobreexplotacio turistica molt important. A mes, ara que es temporada baixa, els taxistes, comissionistes, venedors ambulants i voltors varis estan famelics i es fan violentament pesats, convertintse les seves repetitives veus en la banda sonora de moltes zones: Transport? Lombok? Change money? Taxi? Cold drinks? Sarong? Banana? Massage? Banana Massage (!)?

Despres d'una nit al cementiri d'elefants (ple de vells occidentals retirats) que es Sanur, de la traquilissima i ideal Nusa Lembongan, vem trobar Padangabai, un poblet petit i relativament tranquil en una badia, sense ser especialment maco pero tampoc lleig, amb l'allotjament mes barat que hem trobat en tot el viatge, els plats de menjar mes atipadors i economics, les cerveses mes assequibles i mes glassades, un parell de platjes forsa ideals, un centre de diving on gracies a un error seu podiem fer l'Advanced Open Water a un preu digne d'aprofitar, i un bon rotllo entre els occidentals dificil de trobar, i encara mes de descriure. Una varietat total de formes de vida i de viatjar: desde algun motxileru, a australians que hi viuen tot l'any, a pijos que fan la rutilla per Bali o submarinistes experts, pero rapidament tothom es saluda i es posa a xerrar, acabant les nits fent cerveses amb una amalgama de gent que sembla impossible que hagin pogut coincidir en un mateix poblet i, encara mes, en una mateixa taula de bar. Un poti-poti de personatges que recordava als grups de superherois tipus Los Vengadores o Els 4 Fantasticos, a qual mes raro i diferent als altres, aixo si, aqui de poders, el que son poders per salvar el mon, diria que ven pocs.

Les nits de Padangbai...parlant del Barsa, del servei militar a Finlandia, de batalletes sota l'aigua amb taurons, de l'elaboracio del formatge Gruyere a Suissa o dels travelos de Bangkok.

Avui som a Ubud (botigues i botigues i botigues i turistes i restaurants cars i spas i botigues i turistes i...), hem deixat aquell poble i la seva badia i els seus preus i els seus freaks (entre ells nosaltres) i ja ho trobem a faltar...

EPILEG:

Per sort nostra, i desgracia vostra, periples tragicomics com el que explicavem en l'anterior capitol no ens passen cada setmana, per la qual cosa aquest escrit potser ha resultat mes lleugeret i menys trepidant; a mes, aquests dies de relax la closca ens funciona a ralenti. Aviat tornarem a les andades i potser tenim mes episodis de sorna aventurera amb els quals distreure-us.