diumenge, 17 de maig de 2009

TOT EL QUE ES BO


No. No volem caure en la depressiva i funeraria frase tipica i topica de que "tot el que es bo s'acava". Qui es va inventar aquesta frase? segur que senyors banquers, empresaris i governants la van anar introduint poc a poc en el subconscient colectiu fins al punt que tothom ho dona per fet: tot el que es bo, inevitablement, s'acava, que hi farem,...Conformisme que va molt be als mencionats poderosos: que el populatxo es conformi amb un parell de dies de festa a la setmana i un mes de vacances a l'any, i despres a pencar com burros per a poder pagar tots els luxes que se'ns presenten com a necessaris.
Viatjant tots aquests mesos ens hem adonat, tant per la nostra propia experiencia com per la de gent que hem conegut, que amb molt poca cosa (tant siguin diners com propietats materials) es pot viure, i amb una qualitat de vida molt millor que la que et pot donar el supercotxe o la supercasa, que suposen que el "bo" comenci divendres al vespre i s'acabi diumenge despres de dinar. A Koh Tao, on ens hem estat un parell de setmanes hem vist com la gent (catalans, bascos, alemans o el que sigui) es busca la vida i amb ben poca cosa poden tenir el seu bungalow amb vistes al mar, el seu ciclomotor, uns flipflops, la platjeta i els amics per anar a fer la cerveseta; alguns es dediquen al mon del submarinisme, d'altres al de l'hosteleria i d'altres simplement es dediquen a pescar i vendre's el que els sobra.
Tot i el que inevitablement suposa la tornada despres de tants mesos de viatge, mirarem de no resignar-nos a que el bo s'hagi acabat, i mirarem de continuar vivint i disfrutant d'aquests quatre dies que son la vida, que mai se sap.

3 comentaris:

Rosa ha dit...

Ja tenim ganes de tenir-vos per aqui i ens expliqueu en viu tota la vostra aventura. Fins aviat.
Familia Fabregó-Bartrina

Tortadavia ha dit...

Companys Motxilerus i blocaires!

Molta sort per la vostra nova reentrada a casa, on de ben segur, ja en comencareu a preperar alguna altra. Despres d'haver sopat pa amb tomaquet i embotits amenit tot amb algun traguinoyli de vi i perque no...unes gotes de ratafia. Oi que si?

Saludus miops des de Leh!

Albert Tortamonla

I com deien els Potols Mistics: quan arribeu al capdemunt d'una muntanya, continua pujant!

Jordi ha dit...

Bé parella, no patiu que ja hi tornareu més endavant! I no us deprimiu a l'arribar a Catalunya, que no costa gaire (ens deprimim els que hi som!)

Salut i fins aviat

Jordi Saumell