Ens miràvem aquesta plàcida posta de sol als cels de Hama, i ens preguntàvem com podia ser que, el 1982, aquesta ciutat hagués estat envaïda per tancs, focs, fum, sang, pols, cadàvers, crits, venjances, militars i militants; com podia ser que aquella gent tan pacifica i entranyable, aquella generositat i aquella pau s'haguessin tornat en crueltat i bestialitat. No massa desprès de fer-nos aquestes preguntes i de prendre aquesta foto, la ciutat esclatava altre cop en una guerra brutal, que molts mesos desprès, i tot i que cada cop se'n parli menys i a la gent li interessi menys, encara dura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada