Fa un parell de dies que he tornat d'un viatget per part de Bòsnia, i amb passada per Belgrad; i encara intento treure conclusions del que allà vaig veure i viure.
En teoria n'hi ha dos de Bòsnies: la República Sprska (dels serbis) i la Federació (de bosnis i croats), però allà t'adones que, si ja sembla complicat i estrany en sí, encara ho és més.
Hi havia moments en el viatge en que semblava que la guerra fos part del passat; en el lloc menys pensat, una mesquita al costat d'una església ortodoxa; cases reconstruïdes, gent fent vida absolutament normal,...Però en altres llocs i moments, apart dels evidents forats de bala a les parets i les cases ensorrades, veies que encara hi ha molts odis, molts anhels, i molts dels condicionants que van portar a aquelles guerres dels noranta.
És complicat. Mires de llegir història i de xerrar amb gent, i de llegir murals i graffitis, i de mirar-te els mapes de com va anar tot. Llegeixes els còmics de Joe Sacco o mires els documentals que s'han fet del tema. Veus la gent omplint les terrasses dels bars; la gent passejant davant d'edificis amb mil ferides de bales. Veus unes banderes, i les altres i les altres. I vas canviant la teva concepció dels fets. Ara, penses que era part del passat. Després, ho situes, també en el present. I més tard (o més d'hora), amb por i tristesa, sembla que ho vegis, també, en el futur.
En uns dies (segurament al voltant del 25 de juny) començaré una série de varis escrits/cròniques/articles referents a alguns dels llocs i situacions; com sempre, barrejant una mica d'història i una mica de vivència personal. Llocs com Sarajevo, Mostar, Srebrenica, Visengrad, Gorazde, Banja Luka o Belgrad no deixen indiferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada