divendres, 10 de juliol de 2015

BENVINGUTS A LOS NIETOS (CRONIQUES MURCIANES) - Part 1

El cartell de Bienvenidos a Los Nietos (Pescaderia Rosa) ens dóna la benvinguda al poblet que serà casa nostra durant aquest estiu. No sabem massa que esperar-nos-en; pel Google Earth sembla un poble petit de platja llarga i cases baixes, però la proximitat a un lloc turístic com la Manga del Mar Menor, ens fa tèmer que potser no serà tant petit i que les cases seran més altes del que ens imaginem. 

El primer vespre ens transmet una sensació de sorpresa agradable i de pensar que hi podem estar molt bé aquí. Tot i el meu obvi accent català, tothom ens tracta magníficament; la gent és molt oberta i salada. El passeig de Los Nietos davant del mar és exageradament tranquil; tot són casetes silencioses de finestres tapiades, i apart d'algun ancià en crosses i algú suant a sobre d'una bicicleta del Decathlon, poca gent més s'hi passeja. El passeig està decorat amb escultures de cavallets de mar, que, com a fan dels reals, em fa molta il·lusió i m'encén l'esperança de veure'ls, també sota el mar. Els cavallets venen en verds, roses, grocs,…m'han fet gràcia, però són horterots, no ens enganyem; graciosos, això sí, i no es troben carrers decorats amb cavallets de mar a masses pobles. Seiem en un baret allà mateix: "tercios" i tapes, tot tirat de preu; en la primera vesprada aprenem noves paraules com: "michirones", boníssims, per cert. En els dies següents, amb l'entrada del juliol, el poble s'anima; però on no n'hi ha no en raja, les casetes segueixen sent d'una planta, i les cadires solitàries del baret dels michirones segueix essent el centre de tapeo davant del mar, amb els seus cambrers salats i el seu "magro con tomate". Anem canviant el 2 mitjanes per 2 tercios. Adaptar-se no costa tant.

I mentre ens atipem per quatre xavus, mirem a l'horitzó, on el mar no continua, com passa a qualsevol lloc del món, sinó que queda retallat per blocs i blocs d'apartaments i d'hotels, que farceixen la Manga, aquella llengua de terra, d'uns vint quilòmetres, que crea el Mar Menor. La Manga…un nom estrany per un lloc estrany. En el conscient col·lectiu de molts de nosaltres, perquè era el premi que donava la Mayra Gómez Kemp als concursants del mític (pels records nostàlgics, no per la qualitat, és clar) "Un, dos, tres. 

Ai, la Manga! Turisme del cutre amb construccions de suburbi d'entrada de ciutat gran, enmig del mar; al costat d'uns espais naturals fantàstics: de palmeres i torres de vés a saber quina època, enmig de camps de terra vermella, d'ovelles que pasturen, de turons àrids i platges salvatges de sorra negra. Però va, tot això deixem-ho per a la segona part de les Cròniques Murcianes.

2 comentaris:

Selva Schrem ha dit...

De Tailàndia a Múrcia! Quina diferència! Espero la segona part, a veure amb què ens sorpreneu.

Dani Farrús ha dit...

Doncs sí, una gran diferència, però als dos llocs ens sentim com a casa. I per la segona part, en els propers dies; ara que he reprès el blog no el vull tornar a deixar abandonat :-)