ÇANAKKALE, EN ZONA DE GUERRA

El dia es plujos i el port exageradament solitari; la travessa de l'estret de Dardanels a bord d'un ferry carregat d'autocars, cotxes, bicicletes i algun burro que arrossega un carro, massa tranquila i amb un toc depriment, i l'arribada, tot i que el lloc sigui mes gran i menys estetic, et transmet la sensacio de les arribades a Formentera. No hi ha res que et faci evident que en aquesta zona s'hagin dut a terme dos de les batalles mes sagnants i llargues de la historia.

La batalla de Gallipoli de la Primera Guerra Mundial, inmortalitzada al cine amb un personatge d'indubtable talent actoral com es Mel Gibson; i l'altre, la batalla de Troia. Hem arribat aqui amb l'intencio de visitar els dos llocs, pero en vistes a la clatellada que t'endinyen per fer-te un tour pels camps de batalla (per molt que et passin la pelicula del Gibson com a valor afegit), hem optat per visitar dema al mati les ruines de Troia, ja que tot i que no siguem massa aficionats a l'arqueologia ni l'historia classica, n'has sentit a parar tant que fa gracia de passejar-t'hi, i a la nit agafem un autocar cap a Denizli per a passar un parell de dies a Pammukale i despres baixar fins a la costa, a veure si trobem mes bon temps i podem fer alguna capbussadeta.

Per cert, no cal dir que ens ha costat fer el pas de marxar d'İstambul, ja que es impressionant i inacabable; una d'aquelles ciutats, com Jerusalem o Bombay, on no ens faria res passar-hi una bona temporada. A mes, l'afegito d'haver coincidit amb els ultims dies de Ramada amb totes les festes a la posta de sol, repartiment de sopar pels carrers a tothom, fonts rajant suc de cirera, homes i dones convidantnos a participar amb ells, donant-nos dolços, regalant-nos el Cora en espanyol... que ens ha fet dubtar de canviar la nostra arraigada i convençuda fe catolica per la musulmana.

PRIMERA PARADA, İSTAMBUL

No descobrirem res si diem que Istambul es una barreja d'orient i occident, que marca la frontera entre Asia i Europa,...tot i que tampoc es pot dir que sigui una frontera en el sentit estricte de la paraula, ja que no es una ratlla que separi un continent de l'altre, una forma de viure i de pensar de l'altra, sino que hi es tot barrejat. Es una ciutat increible on trobes mercats i carrerons com els que pots trobar, per exemple, al Marroc, caotics, amb fortes olors d'especies, totes les dones amb el cabell tapat,... i despres, nomes a uns carrers, topes amb els bars mes fashions, les botigues de roba mes pijes i la gent mes extremada.

Aquestes diferencies culturals i religioses es fan mes evidents aquests dies amb el tema del Ramada: mentres hi ha bars on la gent menja desvergonyida i on sembla que la cosa no vagi amb ells, al passejar per llocs com el Gran Bazar t'adones que a la majoria el Ramada els te força consumits i, per sort per nosaltres, ni tan sols ens intenten enxufar les estores o els barrets tipics dels turcs que nomes porten els tipics guiris. Les esteses de gent pels parcs i jardins, fotentse uns bons tiberis a la posta del sol tambe son impressionants.

En aquests dos dies hem tingut temps per voltar força i hem començat per fer el que toca fer, per despres ja pulular per la ciutat sense deures pendents. Les visites a la espectacular Mesquita Blava i a Santa Sofia no defrauden, a la vegada que et provoquen una especie de rebuig a l'inevitable sentiment de pertinença al colectiu guiri, amb les cameres disparant a discrecio, les gorres, la roba de coronel tapıoca, les empentes i els adhesius a la solapa amb el numero de creuer al que pertanyen, que no saps si es per a que els identifiquin si es perden o per a que els timin els venedors d'alfombres, pipes d'aigua i altres xuxeries.

EN LA LINIA DE SORTIDA

Ja queden tan sols un parell de dies per a començar aquest nou viatge! La roba apilonada sobre el llit, les motxilles descansant per últim cop en uns mesos, les guies, ja força subratllades, apunt per ser les nostres companyes i conselleres, els passaports preparats per, esperem, rebre una bona col·lecció de segells i vistats, i nosaltres....amb els nervis d'emoció i impaciència típics d'abans d'emprendre una nova aventura...A veure, a veure...