IMAGINA UN MÓN (L'última gota de la bota de Sant Ferriol)

1.ELS PEIXOS

Imagina un món sense peixos; és el reclam publicitari del documental: “The End of the line”. I 2048 és l'any en que, científics i experts, preveuen que passarà. No sembla tant llunyà, no? Bé, una puntualització: això passarà si tot continua al mateix ritme que ara; i, evidentment, el ritme no es manté constant, ja sabem com som els humans, sinó que va en augment. Així doncs, la dada: 2048 (a molt estirar) serà l'any en que ja no hi haurà més peix per pescar als nostres oceans.

Un 90% del peix que hi havia al mar ha estat pescat, i els vaixells cada cop son més grossos, i les xarxes cada com més bestials (les mes grosses es calcula que podrien acomodar, a dins, 13 Boeings 747), i els radars i GPS i gadgets varis, cada cop més precisos; no hi ha amagatall possible.

2.LA BOTA DE SANT FERRIOL

Sembla que molta gent en aquest planeta encara no ho sàpiga, però la Bota de Sant ferriol, o els seus equivalents en altres nacions, és una llegenda, el que vol dir que, per tant: NO EXISTEIX! No hi ha res en aquest món que sigui interminable; el mar no ho és, no és un pou sense fons on hi ha milions i milions de peixos que apareixen per art de màgia. Fa segles el mar era inmens, gegantí, d'un blau que no se sabia on s'acabava. Ara, el mar és un bassal ple d'hams, línies de pesca (s'estima que amb les línies de pesca que hi ha al món, es podria donar la volta al globus terraqui 550 vegades) vaixells, avionetes, xarxes, cartutxos de dinamita i plàstics i productes químics i residus,...la merda s'hi acumula i la vida s'hi acava.

3.ADAMA AMBERGUAL, L'AFRICA

Generació rere generació, la seva família havia sortit a pescar amb la seva senzilla barca, i cada dia n'havien tornat amb peix per menjar i per intercanviar per d'altres queviures i coses necessàries; el mar era la seva riquesa, la seva font de vida; fins que van començar a arribar els vaixells pirates; grans monstres provinents dels països desenvolupats preparats per robar el peix, a milers i mil.lions. Una canoa i una xarxa al costat d'aquelles bèsties tecnològiques?

Generació rere generació, quan sortia el Sol, sortien tots els homes del poblat amb les seves canoes, i en tornaven al vespre, amb peix. Ara, l'Adama és el primer de la família que, un dia, quan surti el sol, amb d'altres homes del poblat, començaran la llarga marxa, travessant països i sofrint penúries i màfies per arribar a algun dels països que els estan robant el seu peix, per a pidolar i intentar treballar i poder enviar diners a la seva família; i en el país dels pirates els humiliaran i els tractaran com escòria, i intentaran fotre'ls fora, i els diran que se'n tornin al seu país, que si hi tenen problemes no es cosa seva; i, li diran, mentre es mengen el seu peix.

4.ELS POLÍTICS

Hi havia una vegada una cimera de ministres de la Unió Europea sobre la pesca, en que s'havia de decidir la quantitat de Bluefin tuna a pescar (Tonyina d'aleta blava) en el futur, basant-se en estudis científics. En aquests estudis, la quantitat recomanada per a no extingir l'espécie era de 15.000 tones anuals; i, si el que es volia era que s'anés recuperant la població de tonyines (no tant sols anar-ne evitant, temporalment, l'extinció), la quantitat recomanada era de 10.000 tones. Doncs bé, en base a aquests estudis i dades, els polítics de la cimera (ministres i similars) van decidir fixar la quantitat en 29.500 tones (el triple del recomanat per a la recuperació de l'especie???), i al final, el que es pesca al mediterrani (amb una impunitat vergonyant) són 61.000 tones (1 terç de la seva població total). I vet ací un gos i vet ací un gat, que aquest conte aviat s'haurà acabat.

5.ALTERNATIVES

Hi ha els peixos de granja, com els salmons. Sembla una bona idea, no? Es crien a les granges i així no s'han de pescar dels oceans; però resulta que aquests, per exemple, salmons, els alimenten amb peixos salvatges, com anxoves. Per tant, es pesquen peixos salvatges per alimentar peixos de granja per evitar que es pesquin els salvatges (sic).

6.LES GRANS COMPANYIES

Quines mesures han pres les grans companyies pesqueres, com Mitsubishi, davant d'informes i notícies de la futura extinció d'especies sobrepescades i tan rentables com la tonyina d'aleta blava? Doncs pescar-ne encara molta més, al màxim; congelar-la i esperar temps millors, en que l'espécie estigui extingida i, llavors, puguin vendre els seus stocks congelats als preus que els doni la gana, perquè no hi haurà cap mena de competidor.

7.CONCLOENT

Potser si que hi ha una cosa que no té cap mena de límits i que és interminable, l'avarícia humana.