Tot i que l’ “intocabilitat” va ser abolida legalment, avui en dia encara és massa evident la vigència del sistema de castes i la discriminació que comporta, provocant que a l’Índia uns 240 mil·lions de persones visquin en la misèria i patint una situació de marginació social absoluta per motiu dels seu llinatge i orígens.
El mes de juny passat els diaris indis es feien ressò de violents disturbis i enfrontaments que teníen el seu orígen en les protestes dels Gujjars, una tribu qe reclama l’status de “tribu reconeguda”, per a poder gaudir dels drets bàsics que els són negats per culpa del sistema de castes. Aquests fets van arribar a qualificar-se com a “lluita de castes”, ja que no només s’enfrontaven a les forces de l’ordre, sinó també a membres d’una altra tribu que s’oposava a aquest reconeixement i els conseqüents drets, al considerar els perjudicaria.
El mateix mes de juny, la premsa també informava d’uns fets ocorreguts a l’estat de Jharkhand, on un jutge donava la raó a ciutadans dalits (intocables) que havíen hagut d’optar per tirar endavant una escola pròpia pels membres de la seva comunitat, a la vista de que els seus fills havíen estat discriminats en l’escola guvernamental.
Només són dos de les moltes notícies que apareixen als mitjans de comunicació indis fent referència a la qüestió de les castes, i, tot i que notícies com la segona esmentada, deixin entreveure un avenç cap al reconeixement de drets als més marginats i un debilitament d’aquest sistema religiós d’organització social, la veritat és que no deixen de ser una excepció. No és estrany llegir informacions sobre execucions i linxaments de joves per part de les seves pròpies famílies per haver-se casat trencant les normes endogàmiques del sistema, o fent referència al tràfic i esclavització de dalits..
El sistema de castes, institució bàsica de l’hinduisme, va començar a funcionar fa uns 3000 anys, i deu el seu nom al mot portuguès casta (llinatge o raça). Els seus fonaments no són econòmics o zonals, sinó que vé determinat pels orígens i familia. L’única forma de poder ascendir dins del sistema és a través del cicle de reencarnacions, essent impossible de fer-ho en vida (un dalit, tot i que es faci mil·lionari o es casi amb un brahman, no podrà deixar de ser-ho).
Apart de les quatre castes reconegudes -brahmans (sacerdots, els més poderosos), kshatriyas (político-militar), vaishyas (artesans, comerciants,..) i sudras (esclaus)-, hi ha les tribus “no reconegudes” i els dalits o intocables, que són considerats tan baixos que ni tan sols mereixen un lloc en aquesta classificació, i els quals estan exclosos socialment, sense drets ni accés a la majoria dels serveis socials, i se’ls reserven les feines considerades “impures” (netejar lavabos, recollir escombreries,..). Al llarg de la història sempre han patit una marginació brutal i un vertader apartheid i, en l’actualitat, tot i que han anat guanyant terreny, la situació continua sent gravíssima.
Enfront d’aquesta situació, molts intocables han optat per mirar d’aconseguir-ne l’abolició o de lliberar-se’n; cada any milers de dalits es converteixen al budisme per a escapar de la religió que els discrimina; d’altres han trobat en el comunisme, molt fort a l’Índia, la forma de reivindicar la llibertat i igualtat, havent sigut essencials per a l’assoliment i conservació del poder en estats com Kerala o Bengala. També cal destacar l’aparició als anys setanta del moviment Dalit Panther, o la reivindicació dels seus drets que feia Mahatma Ghandi.
Cal remarcar que aquest sistema no tan sols funciona a l’Índia, sinó que aquesta discriminació també existeix a altres països, tan sigui per la importància de l’hinduisme (Nepal, Pakistàn, Bangladesh,..), com per l’elevat nombre d’inmigrants immigrants indis, com és el cas del Regne Unit.
Tot i que desde organismes internacionals, com el Comité de les Nacions Unides sobre els Drets Civils i Polítics, s’ha denunciat el sistema de castes com un cas molt greu de discriminació, el govern indi, tot i pendre mesures per mirar d’anar, molt paulatinament, cap a la desaparició del sistema (p.e. otorgaments de títols de propietat sobre terres en que han viscut i treballat durant generacions), mai ha reconegut que es tracti de racisme ni s’ha decidit a pendre mesures realment abolidores; la qual cosa vé motivada, principalment, tant per l’influència brahmànica com pel fet que cap al 83 % dels més de 1000 mil·lions d’habitants del país són hindús, fent impensable un enfrontament directe del Govern amb el que realment és el poder i guia per a la major part de la població.
ELS SIKHS: L’ALTRE RELIGIÓ, L’ALTRA LLUITA
“Què et fa a tu un brahman i a mi simplement un sudra?
Si per les meves venes hi corre sang, flueix llet per les teves?”[1]
Guru Granth Sahib
Una de les oposicions més frontals i antigues al sistema de castes és el sikhisme. Va néixer al segle XV a partir de les reflexions del Guru Nanak, que, tot i separar-se’n, va adoptar elements de les religions dominants en aquella època en el seu territori, hinduisme i islam, i va posar molt ènfasis en el que en aquella època era una reivindicació molt novedosa: l’igualtat total entre les persones, rebutjant les discriminacions per raó del sexe o de la casta.
El sikhisme va anar guanyant adeptes i estenent-se, havent arribant a existir un gran imperi sikh. Però la seva història sempre ha estat marcada, fins a l’actualitat, per les tortures sofertes pels “soldats sants” sikhs (representades cruentament al Museu Sikh d’Amritsar), guerres i enfrontaments amb els colonitzadors de torn. Val la pena fer esment als fets ocorreguts l’any 1984, quan l’exèrcit indi, per a sofocar la revolta d’un grup de sikhs que havíen ocupat el recinte del Temple Daurat d’Amristar per a reclamar un estat sikh independent, va dur a terme una accció molt contundent i desproporcionada, amb el resultat de greus danys al temple, la destrucció total del Parlament Sikh i la mort d’unes 5000 persones. Com a venjança, Indira Ghandi, primera ministra índia, va ser assassinada pels seus propis guardaespatlles sikhs, provocant atacs molt violents contra la comunitat sikh, que va patir més de 2.000 morts. Amb posterioritat, el govern indi, en un acte de reconciliació, va reconstruir els edificis destruïts en l’atac, però els sikhs ho van derrocar, tornant-ho a construïr ells mateixos, ja que són contraris a la idea de la mendicitat.
L’idea d’igualtat es pot obervar en els seus temples (gurdwaras) on homes i dones hi juguen el mateix paper, i on hi ha menjadors gratuïts i oberts a tothom les 24 hores del dia, als quals acudeixen molts dalits.
Els sikhs, encara en l’actualitat, es reconeixen pels seus turbans, les seves barbes i cabells mai tallats, el seu braçalet, senyal de valentia, i el seu punyal o sabre penjat a la cintura (tant els homes, les dones com molts nens). En molts casos han canviat el seu cognom pel de Singh, que significa lleó.
(Publicat al periòdic quinzenal L’Accent nº 114)
[1] Traducció de l’anglès realitzada per l’autor de l’article
El mes de juny passat els diaris indis es feien ressò de violents disturbis i enfrontaments que teníen el seu orígen en les protestes dels Gujjars, una tribu qe reclama l’status de “tribu reconeguda”, per a poder gaudir dels drets bàsics que els són negats per culpa del sistema de castes. Aquests fets van arribar a qualificar-se com a “lluita de castes”, ja que no només s’enfrontaven a les forces de l’ordre, sinó també a membres d’una altra tribu que s’oposava a aquest reconeixement i els conseqüents drets, al considerar els perjudicaria.
El mateix mes de juny, la premsa també informava d’uns fets ocorreguts a l’estat de Jharkhand, on un jutge donava la raó a ciutadans dalits (intocables) que havíen hagut d’optar per tirar endavant una escola pròpia pels membres de la seva comunitat, a la vista de que els seus fills havíen estat discriminats en l’escola guvernamental.
Només són dos de les moltes notícies que apareixen als mitjans de comunicació indis fent referència a la qüestió de les castes, i, tot i que notícies com la segona esmentada, deixin entreveure un avenç cap al reconeixement de drets als més marginats i un debilitament d’aquest sistema religiós d’organització social, la veritat és que no deixen de ser una excepció. No és estrany llegir informacions sobre execucions i linxaments de joves per part de les seves pròpies famílies per haver-se casat trencant les normes endogàmiques del sistema, o fent referència al tràfic i esclavització de dalits..
El sistema de castes, institució bàsica de l’hinduisme, va començar a funcionar fa uns 3000 anys, i deu el seu nom al mot portuguès casta (llinatge o raça). Els seus fonaments no són econòmics o zonals, sinó que vé determinat pels orígens i familia. L’única forma de poder ascendir dins del sistema és a través del cicle de reencarnacions, essent impossible de fer-ho en vida (un dalit, tot i que es faci mil·lionari o es casi amb un brahman, no podrà deixar de ser-ho).
Apart de les quatre castes reconegudes -brahmans (sacerdots, els més poderosos), kshatriyas (político-militar), vaishyas (artesans, comerciants,..) i sudras (esclaus)-, hi ha les tribus “no reconegudes” i els dalits o intocables, que són considerats tan baixos que ni tan sols mereixen un lloc en aquesta classificació, i els quals estan exclosos socialment, sense drets ni accés a la majoria dels serveis socials, i se’ls reserven les feines considerades “impures” (netejar lavabos, recollir escombreries,..). Al llarg de la història sempre han patit una marginació brutal i un vertader apartheid i, en l’actualitat, tot i que han anat guanyant terreny, la situació continua sent gravíssima.
Enfront d’aquesta situació, molts intocables han optat per mirar d’aconseguir-ne l’abolició o de lliberar-se’n; cada any milers de dalits es converteixen al budisme per a escapar de la religió que els discrimina; d’altres han trobat en el comunisme, molt fort a l’Índia, la forma de reivindicar la llibertat i igualtat, havent sigut essencials per a l’assoliment i conservació del poder en estats com Kerala o Bengala. També cal destacar l’aparició als anys setanta del moviment Dalit Panther, o la reivindicació dels seus drets que feia Mahatma Ghandi.
Cal remarcar que aquest sistema no tan sols funciona a l’Índia, sinó que aquesta discriminació també existeix a altres països, tan sigui per la importància de l’hinduisme (Nepal, Pakistàn, Bangladesh,..), com per l’elevat nombre d’inmigrants immigrants indis, com és el cas del Regne Unit.
Tot i que desde organismes internacionals, com el Comité de les Nacions Unides sobre els Drets Civils i Polítics, s’ha denunciat el sistema de castes com un cas molt greu de discriminació, el govern indi, tot i pendre mesures per mirar d’anar, molt paulatinament, cap a la desaparició del sistema (p.e. otorgaments de títols de propietat sobre terres en que han viscut i treballat durant generacions), mai ha reconegut que es tracti de racisme ni s’ha decidit a pendre mesures realment abolidores; la qual cosa vé motivada, principalment, tant per l’influència brahmànica com pel fet que cap al 83 % dels més de 1000 mil·lions d’habitants del país són hindús, fent impensable un enfrontament directe del Govern amb el que realment és el poder i guia per a la major part de la població.
ELS SIKHS: L’ALTRE RELIGIÓ, L’ALTRA LLUITA
“Què et fa a tu un brahman i a mi simplement un sudra?
Si per les meves venes hi corre sang, flueix llet per les teves?”[1]
Guru Granth Sahib
Una de les oposicions més frontals i antigues al sistema de castes és el sikhisme. Va néixer al segle XV a partir de les reflexions del Guru Nanak, que, tot i separar-se’n, va adoptar elements de les religions dominants en aquella època en el seu territori, hinduisme i islam, i va posar molt ènfasis en el que en aquella època era una reivindicació molt novedosa: l’igualtat total entre les persones, rebutjant les discriminacions per raó del sexe o de la casta.
El sikhisme va anar guanyant adeptes i estenent-se, havent arribant a existir un gran imperi sikh. Però la seva història sempre ha estat marcada, fins a l’actualitat, per les tortures sofertes pels “soldats sants” sikhs (representades cruentament al Museu Sikh d’Amritsar), guerres i enfrontaments amb els colonitzadors de torn. Val la pena fer esment als fets ocorreguts l’any 1984, quan l’exèrcit indi, per a sofocar la revolta d’un grup de sikhs que havíen ocupat el recinte del Temple Daurat d’Amristar per a reclamar un estat sikh independent, va dur a terme una accció molt contundent i desproporcionada, amb el resultat de greus danys al temple, la destrucció total del Parlament Sikh i la mort d’unes 5000 persones. Com a venjança, Indira Ghandi, primera ministra índia, va ser assassinada pels seus propis guardaespatlles sikhs, provocant atacs molt violents contra la comunitat sikh, que va patir més de 2.000 morts. Amb posterioritat, el govern indi, en un acte de reconciliació, va reconstruir els edificis destruïts en l’atac, però els sikhs ho van derrocar, tornant-ho a construïr ells mateixos, ja que són contraris a la idea de la mendicitat.
L’idea d’igualtat es pot obervar en els seus temples (gurdwaras) on homes i dones hi juguen el mateix paper, i on hi ha menjadors gratuïts i oberts a tothom les 24 hores del dia, als quals acudeixen molts dalits.
Els sikhs, encara en l’actualitat, es reconeixen pels seus turbans, les seves barbes i cabells mai tallats, el seu braçalet, senyal de valentia, i el seu punyal o sabre penjat a la cintura (tant els homes, les dones com molts nens). En molts casos han canviat el seu cognom pel de Singh, que significa lleó.
(Publicat al periòdic quinzenal L’Accent nº 114)
[1] Traducció de l’anglès realitzada per l’autor de l’article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada