No portàvem ni or ni encens ni mirra, ni ens havíem deixat guiar per l’estrella d’orient; el que ens havia dut allà era l’interès per conèixer les dos vessants d’aquella mítica població: la d’aquell indret cantat en tantes nadales i representat en incomptables christmas i calendaris d’advent, i la d’aquell enclavament cisjordà emmurallat i ocupat pels israelians.
Vàrem haver de baixar de l’autobús abans d’arribar a la porta de la ciutat i caminar amb les nostres pertinences cap al militaritzat checkpoint, on soldats amb cares de pocs amics ens escorcollaren, identificaren i ens van apuntar en un registre, talment com si estiguéssim entrant en una presó. Bé, de fet, ens trobàvem en una població-presó, totalment rodejada per un gris i inacabable mur reforçat per torres de vigilància i cables electrificats, on el poder-ne entrar o sortir, el que hi pugui passar una ambulància d’urgències o que la gent en pugui sortir per anar a treballar depèn de l’humor i el criteri dels guardians de les portes d’accés. L’opressiu mur està decorat amb artístics i punyents murals de denúncia d’aquella greu situació, i de solidaritat amb aquell poble de somnis ofegats i esperances esmicolades.
Al passejar pels seus carrers, la sensació no era precisament la d’estar voltant per un entranyable poblet de pessebre, d’angelets anunciadors i pastors adoradors, sinó que et trobaves caminant pels carrers típics d’una població àrab deprimida, amb les seves tristes parets empaperades per cartells de suïcides, i grupets de turistes cristians dirigint-se fidelment cap a l’Església de la Nativitat (on, en teoria, va néixer el Messies), sense percebre, en molts dels casos, la crua realitat que els envoltava, enlluernats per llegendes bíbliques, recordatoris kitch i souvenirs de dubtosa genuinitat.
Veient tot això, semblava claríssim que si Jesús hagués nascut avui, enlloc de néixer al caliu de l’establia acompanyat per la mula i el bou, hauria sigut procreat sobre l’asfalt d’un checkpoint envoltat per soldats, jovenívols i entrenats per odiar.
(Publicat al Reclam nº 932)
Vàrem haver de baixar de l’autobús abans d’arribar a la porta de la ciutat i caminar amb les nostres pertinences cap al militaritzat checkpoint, on soldats amb cares de pocs amics ens escorcollaren, identificaren i ens van apuntar en un registre, talment com si estiguéssim entrant en una presó. Bé, de fet, ens trobàvem en una població-presó, totalment rodejada per un gris i inacabable mur reforçat per torres de vigilància i cables electrificats, on el poder-ne entrar o sortir, el que hi pugui passar una ambulància d’urgències o que la gent en pugui sortir per anar a treballar depèn de l’humor i el criteri dels guardians de les portes d’accés. L’opressiu mur està decorat amb artístics i punyents murals de denúncia d’aquella greu situació, i de solidaritat amb aquell poble de somnis ofegats i esperances esmicolades.
Al passejar pels seus carrers, la sensació no era precisament la d’estar voltant per un entranyable poblet de pessebre, d’angelets anunciadors i pastors adoradors, sinó que et trobaves caminant pels carrers típics d’una població àrab deprimida, amb les seves tristes parets empaperades per cartells de suïcides, i grupets de turistes cristians dirigint-se fidelment cap a l’Església de la Nativitat (on, en teoria, va néixer el Messies), sense percebre, en molts dels casos, la crua realitat que els envoltava, enlluernats per llegendes bíbliques, recordatoris kitch i souvenirs de dubtosa genuinitat.
Veient tot això, semblava claríssim que si Jesús hagués nascut avui, enlloc de néixer al caliu de l’establia acompanyat per la mula i el bou, hauria sigut procreat sobre l’asfalt d’un checkpoint envoltat per soldats, jovenívols i entrenats per odiar.
(Publicat al Reclam nº 932)
1 comentari:
El més trist de tot és que mentre ho llegia m'ha vingut al cap la famosa nadala (lestonnaguer, tornem-hi!) A Betlem me'n vull anar. Tenint en compte la lletra potser ja ens volien dir alguna cosa...
(A Betlem me'n vull anar, vols venir tu "gallineta"? A Betlem me'n vull anar vols venir tu "rabadà"? Un xiulet li vull comprar(...)Xiu, xiu farà el xiulet...) Té collons la cançoneta!
Publica un comentari a l'entrada