Com cada matí, en Yusef es pren un te assegut al terra de la seva botigueta d’Hebron, sabedor de que aquella jornada, altra vegada, no vendrà res. Fa temps que la trista foscor omple el seu local, ja que els carrerons estan coberts per reixes que aguanten la brossa que els veïns, colons israelians, els llencen. Però aquell dia quelcom és diferent. Un raconet sembla més alegre i menys polsegós. Un furtiu raig de llum s’ha escolat a través d’aquell enreixat i entra dins del local d’en Yusef, que pensa que, potser aviat, la llum del Sol tornarà a omplir la seva botiga.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada