Estàvem preparats: ens havíem estudiat la guia i havíem parlat amb gent que hi havia anat; uns s’hi havíen estat uns quants mesos i hi havíen tornat, i d’altres insistíen en que no hi anéssim. No frisàvem per gaudir d’uns paisatges concrets o d’un monument que sempre has desitjat veure, sinó per saber què amagava aquell país que feia que la gent l’odiés a mort o l’estimés amb bogeria.
Aterrem a l’aeroport de Delhi a l’hora prevista, les cinc del matí hora local, en silenci, a l’expectativa. Només fer el primer pas fora de l’avió ja ens colpirà l’intensitat india? És de nit i ens reb l’olor característica del país. Mentre recollim les maletes, la primera picada de mosquit. “Càgum! Serà dels de la malària? Quina mala sort! Ens hem près totes les pastilles avant-viatge, no?” Portàvem 10 minuts a l’Índia, no podíem continuar així, havíem de deixar a l’aeroport les manies i foteses occidentals. Una turista hippiosa ens dirigeix, amb complicitat i experiència, un “Welcome to India!”, responem amb somriures iniciàtics mentre ens assegurem que les motxilles han arribat a bon port. Fora de l’aeroport, entre taxis i cotxes, les primeres vaques sagrades, aturant el trànsit i el temps al seu pas, com han arribat aquí? Què hi fan? No hi ha temps per a reflexionar-hi, els taxistes se’ns tiren a sobre i n’hem de triar un. Mentim al dir que és el tercer cop que venim a Delhi, per a evitar picaresques. Mentint al primer indi amb qui parlem, estem demostrant que som menys de fiar nosaltres que ells, no? Comença l’aventura.
Aterrem a l’aeroport de Delhi a l’hora prevista, les cinc del matí hora local, en silenci, a l’expectativa. Només fer el primer pas fora de l’avió ja ens colpirà l’intensitat india? És de nit i ens reb l’olor característica del país. Mentre recollim les maletes, la primera picada de mosquit. “Càgum! Serà dels de la malària? Quina mala sort! Ens hem près totes les pastilles avant-viatge, no?” Portàvem 10 minuts a l’Índia, no podíem continuar així, havíem de deixar a l’aeroport les manies i foteses occidentals. Una turista hippiosa ens dirigeix, amb complicitat i experiència, un “Welcome to India!”, responem amb somriures iniciàtics mentre ens assegurem que les motxilles han arribat a bon port. Fora de l’aeroport, entre taxis i cotxes, les primeres vaques sagrades, aturant el trànsit i el temps al seu pas, com han arribat aquí? Què hi fan? No hi ha temps per a reflexionar-hi, els taxistes se’ns tiren a sobre i n’hem de triar un. Mentim al dir que és el tercer cop que venim a Delhi, per a evitar picaresques. Mentint al primer indi amb qui parlem, estem demostrant que som menys de fiar nosaltres que ells, no? Comença l’aventura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada